Les veus de "Les dones i els dies", a la plataforma 3Cat
El programa de Montse Virgili a Catalunya Ràdio inspira la nova sèrie documental de 3Cat, disponible a la plataforma des d'aquest dimarts, 27 de febrer
La plataforma 3cat estrena la versió televisiva del programa de Catalunya Ràdio, "Les dones i els dies". El programa radiofònic dirigit per Montse Virgili, i que s'emet cada dia de dilluns a divendres a Catalunya Ràdio, amplia el seu espectre amb una sèrie documental de 8 capítols que es veurà a la plataforma 3cat des d'avui, dimarts 27 de febrer. "Les dones i els dies" és una producció de 3Cat amb la col·laboració de Carmel.
"Les dones i els dies" de la plataforma 3Cat està protagonitzada íntegrament per dones, que durant 8 capítols ofereixen un testimoni coral i divers sobre algunes de les qüestions que han generat més controvèrsia i debat al programa radiofònic: el desig de ser mare, la idea de l'amor romàntic, el desig femení, el poder, la salut mental, la pressió estètica, la menopausa i les cures.
En aquest sentit, la periodista i, també directora de continguts de la sèrie documental, Montse Virgili, farà aquest mateix dimarts 27 de febrer un programa especial de "Les dones i els dies" de la ràdio en el seu horari habitual, a les 23h a Catalunya Ràdio, per donar a conèixer algunes de les protagonistes de la sèrie documental i també parlarà amb membres de la productora Carmel.
Arrel de la premissa de posar al feminisme en el centre per analitzar l'actualitat amb perspectiva de gènere i fer reflexionar sobre el sistema en què vivim, la sèrie es fa amb l'afany de convertir-lo en un espai on les dones puguin parlar i explicar la seva història.
Sense imposar un sol punt de vista i sense treure conclusions pròpies, es vol mostrar un document testimonial que posa de manifest les condicions socials, culturals i legals amb les que es troba la dona pel simple fet de ser-ho. El valor del testimoni de totes aquestes dones recau en el poder de prendre consciència de la realitat, de demostrar que no estem soles i de canviar el nostre món.
Els capítols
1. La mare de totes les preguntes
Només pel fet de ser dones, se'ns demana si volem ser mares, i aquesta pregunta ens marca des de petites. Sempre hem de tenir-hi una resposta?
Ser mare o no ser-ho: l'etern dilema amb el qual conviuen les dones.
2. El meu cos no és meu
Els cànons de bellesa afecten tothom, però especialment les dones. Ens condicionen la vida, les relacions personals i fins i tot la salut. Vivim sota una pressió constant i toca alliberar-se.
On és escrit com hem de ser? Capgirem els cànons i creem-ne de nous.
3. La revolució inesperada
La desinformació i la distorsió sobre la menopausa ens genera dubtes i pors. El relat és ple de mals, xacres i invisibilitat, però la realitat és molt diversa.
Ens parlen de la menopausa com si fos una malaltia, quan pot ser un nou inici ple de força i empoderament.
4. Això no és amor
Des de petites, ens persegueix la pressió per tenir parella i la idea d'un amor ideal que tot ho cura. I això té conseqüències en la nostra vida. Comencem a rebel·lar-nos?
Idees com la del príncep blau o la de l'amor per sempre ens col·loquen en una situació de submissió i desigualtat.
5. Poderoses
Sovint, quan una dona mostra el seu poder, no està ben vista, ha de justificar-se i demostrar encara més la seva vàlua. Però tenim el poder de canviar-ho tot.
El patriarcat ens ha situat en una desigualtat constant. Tot i així, comencem a alçar la veu.
6. Que les boges som nosaltres
Hi ha la creença popular que les dones estem boges', i ve de molt enrere. Aconseguir un diagnòstic i un tractament ja és una batalla. Cal parlar-ne.
Les dones tenen més possibilitats de conviure amb una malaltia mental pel simple fet que solen fer-se càrrec dels altres.
7. Jo desitjo
El desig de la dona ha estat sempre silenciat i estigmatitzat pel patriarcat. Quan prenem consciència d'aquest fet i aconseguim trencar els esquemes establerts, ens trobem amb nosaltres mateixes.
El desig de la dona sempre ha anat lligat a la culpa i la vergonya. Ja n'hi ha prou.
8. La cura nostra de cada dia
Des de petites, ens eduquen per cuidar els altres, i per això les cures estan històricament invisibilitzades. A conseqüència d'això, es creu que no s'han de remunerar.
Posem les cures al centre d'atenció i adonem-nos que, sense elles, el món no existiria com a tal.
