"Megamix brutal": la història oculta dels "Max Mix"

"Megamix brutal" és la història de com, des de Barcelona, la música de ball es va convertir en tot un fenomen social amb tanta o més repercussió que la "movida madrilenya". Però, més enllà de la música, és un viatge per l'Espanya dels 80 i dels 90, una època salvatge i despreocupada. 

"Megamix brutal" és una docusèrie de 3 capítols produïda per 3Cat i RTVE en col·laboració amb Producciones del Barrio. Dirigida per Rafa de los Arcos (realitzador de "Salvados" i "La maldición del Windsor"), compta amb la narració del locutor badaloní Fernandisco. 

La sèrie documental té un format innovador que barreja els testimonis dels seus protagonistes (com ara els dj's Platinas, Peret, Castells i Tejada) amb recreacions de tot allò que van viure i on també hi apareixen. 

Els "Max Mix" i el megamix: la gallina dels ous d'or 

El megamix era un petit collage sonor que incloïa, enganxades, les tornades dels èxits del moment farcides amb tot d'efectes sorprenents per l'època perquè es feien de manera artesanal: tallant i enganxant la cinta en un magnetòfon a bobina.    

"Max Mix", "Máquina Total", "Bombazo Mix", "Ibiza Mix", "Rambo Total", "Caribe Mix", "Rumba Total", "Currupipi Mix"... Si anaves a la discoteca als 80 i als 90 segur que vas ballar tots els temes d'aquests populars recopilatoris. Però qui hi havia al darrere?   

Max Music, un petit segell discogràfic, van ser els que van revolucionar, des de Barcelona, la indústria discogràfica. Els seus fundadors, Ricard Campoy i Miquel Degà, dos amics de la infància, van editar aquests discos mesclats per discjòqueis de la talla de Mike Platinas, Toni Peret, Josep Maria Castells i Quique Tejada. 

Mentre la crítica els menystenia, van batre tots els rècords de vendes, superant inclús a artistes com Julio Iglesias i van provocar, per exigències de les multinacionals, que es fessin llistes separades entre recopilatoris i intèrprets i van fer que el discjòquei deixés de ser el "punxadiscos" i es convertís en una figura mediàtica.   

A banda dels megamix, Max Music també va descobrir artistes que han fet ballar diverses generacions. És el cas, per exemple, de Jordi Cubino, director musical d'"Eufòria", però que amb només 20 anys i el sobrenom de David Lyme va interpretar èxits de l'italo disco com "Let's go to Sitges", "Playboy" o "Bambina", entre altres. 

Triomfar a qualsevol preu 

Campoy i Degà es van proposar fer tot el necessari per triomfar i fer-se multimilionaris: explotaven als discjòqueis perquè produïssin més recopilatoris, escatimaven pagaments als artistes, subornaven als caps de les emissores de ràdio perquè els seus discos sonessin més que els de la competència, pagaven a un guàrdia civil perquè traspaperés les denúncies que rebien als jutjats i, si algun proveïdor els devia diners, rebia la visita dels seus goril·les i tot s'arreglava. 

L'èxit internacional dels megamix i les vendes milionàries van portar Max Music a obrir sucursals a Mèxic i Miami, però la relació entre els dos socis, que havien creat un imperi, eren veïns de xalet i padrins dels seus fills, es va acabar enverinant. Campoy va decidir marxar per formar una nova companyia (Vale Music) i Degà se'n va venjar contractant uns sicaris mexicans perquè el segrestessin. El problema és que es van equivocar d'objectiu…     

"Megamix brutal" és la primera col·laboració entre 3Cat i Producciones del Barrio.