"Nits sense ficció" estrena "Adoptats", quan amb l'amor no n'hi havia prou
Dimarts 14 de maig, a les 22.05, "Nits sense ficció" estrenarà "Adoptats", una producció de 3Cat elaborada per l'equip de "Sense ficció". Més de 13.000 infants van arribar a Catalunya amb el boom de les adopcions internacionals, entre 1998 i 2015. Avui, aquells nens i nenes ja són adults, però l'adopció continua marcant les seves vides. N'hi havia prou amb l'amor que van rebre de les famílies adoptives?
Tot seguit, a les 23.15, l'espai estrenarà "Qui em pot adoptar", una producció de 416 amb la participació de France Télévisions i LCP-Assemblée nationale i el suport de La Région Ile-de-France.
"Adoptats"
Llavors, en els anys de l'eufòria adoptiva, parlàvem de salvar criatures soles al món, carregades amb una motxilleta de males experiències, que l'amor de les noves famílies havia d'alleujar. D'infants sols al món que per fi tindrien pares, de nadons amb trets africans o asiàtics que mai patirien racisme perquè portarien els nostres cognoms. De criatures amb petits problemes de salut que una bona criança resoldria.
Ha anat com esperàvem, tot plegat?
Ho demanem als protagonistes, ja entrats en l'edat adulta: joves adoptats entre finals dels 90 i començaments del 2000 a diversos països del món: la Xina, Rússia, Ucraïna, el Nepal, Etiòpia, Madagascar, el Brasil, Colòmbia, Nicaragua... "Sempre han parlat de nosaltres sense nosaltres", diu un d'ells. Ara els toca dir-hi la seva.
I parlen de la inquietud que els empeny a conèixer el país on van néixer i les famílies que potser hi van deixar, perquè avui ja sabem que la majoria no eren orfes. Dels viatges de recerca d'orígens que volen fer, o han fet ja, sempre amb la por de ferir els pares adoptius. Alguns han buscat i han trobat les famílies biològiques, com la Chandra, nascuda al Nepal, o la Larissa, a punt d'abraçar la seva mare brasilera, de qui la van separar als 8 anys. La majoria descobreixen que no van ser abandonats, com es deia aleshores, sinó fills de víctimes de la pobresa, de la guerra o de l'engany. O com en el cas de la Leyao i dels milers de nenes xineses adoptades aquí, per la política xinesa del fill únic. "Sovint em pregunto el que va haver de patir la meva família", diu.
Molts d'aquests joves ja són conscients que les adopcions internacionals també van ser un gran negoci, embrutat en alguns llocs del món per l'engany, el robatori de criatures i la corrupció de governs, funcionaris o intermediaris privats. Avui el relat de l'adopció internacional incorpora les desigualtats entre el nord i el sud i els estralls del colonialisme. "Potser no hauria d'estar tan agraïda com em deien", diu la Irina, "al cap i a la fi jo també tinc drets fonamentals".
L'amor i la dedicació dels pares adoptius no ho podien tot. Es calcula que unes 3.000 famílies catalanes tenen fills adoptius afectats de trastorns incurables de l'espectre de l'alcoholisme fetal (TEAF), alguns molt greus, la majoria provinents de Rússia i Ucraïna. Són famílies que ara es pregunten qui tindrà cura dels seus fills en el futur. En Martí, un jove adoptat a Rússia, ens explica en primera persona com viu aquesta condició.
Els noms i cognoms catalans no han protegit del racisme ambiental els nois i noies racialitzats, que l'han viscut a l'escola, a l'entorn i avui al carrer i a la recerca de pis o feina. "Jo de petita volia ser blanca", diu la Leyao, ara activista antiracista. "Sempre seràs negra i adoptada", diu la Nina, que viu amb orgull el seu origen etíop.
Pocs col·lectius han visitat tant el psicòleg com els nens i joves adoptats. Per a molts d'ells, la motxilleta de males experiències ha resultat ser una ferida emocional greu, que els afecta encara en diversos aspectes de la vida. Molts dels pares adoptius reconeixen avui que van arribar a l'adopció sense eines suficients, poc informats i sense prou suport de l'administració.
El documental dona la veu a aquests joves i els segueix en la vida quotidiana. També recull l'experiència d'una parella que ha hagut de renunciar a la guarda i custòdia dels seus tres fills adoptats, amb greus problemes de conducta. Les anomenades adopcions truncades són una part petita, però molt dolorosa, del total.
"Adoptats" és una producció de 3Cat elaborada per l'equip del "Sense Ficció". Un documental de Fúlvia Nicolas Tolosa i Xavi Garcia Balañà, produït per Hanneke Van Spaandonk Kanakaki, amb imatge de Carles de la Encarnación Gradailla i muntatge de Xavier Abad Rodón.
"Qui em pot adoptar"
En Basile i la Manon van néixer en secret. A l'Anne-Lise la van posar en acolliment amb dotze mesos per decisió judicial. Aquest documental segueix el seu recorregut per l'ASE, l'Ajuda Social a la Infància. L'Anne-Lise tornarà a viure amb els seus pares? Algú adoptarà la Manon i en Basile? A França, més de 10.000 bebès viuen en acolliment, i cuidadors, educadors i assistents familiars acompanyen els seus primers passos a la vida. Aquest documental reflexiona sobre la capacitat dels infants de créixer lluny dels seus vincles de sang i fa palesa la urgència per valorar les professions de protecció de la infància.
Una producció de 416 amb la participació de France Televisions i LCP-Assemblée nationale i el suport de La Région Ile-de-France.
