"Nits sense ficció" estrena "La simfonia dels herois", un documental sobre el poder terapèutic de la música, i "Menja't el peix", la vida amb ELA
Demà, a les 22.05, "Nits sense ficció" estrenarà "La simfonia dels herois", un documental que narra com la música utilitzada com a teràpia de recuperació ha unit un neurocirurgià de l'Hospital Universitari de Bellvitge i els seus pacients.
Tot seguit, a les 23.15, l'espai emetrà "Menja't el peix", el dia a dia d'una malalta d'ELA i de la seva família, gravat sense concessions pel fill, amb tota la cruesa i, sovint, amb molt d'humor negre.
"La simfonia dels herois"
A l'hospital de Bellvitge, un neurocirurgià especialista en tumor cerebrals i un grup de pacients lluiten plegats contra una malaltia incurable i, a la vegada, celebren la vida a través de la música, la passió comuna que els uneix.
L'Hospitalet de Llobregat, 11 de maig de 2023. El teatre Joventut està ple a vessar i arrenca el concert. Hi ha músics famosos però avui no són els protagonistes. Entre alguns dels músics i dels que canten existeix un vincle poderós: la lluita compartida contra el càncer cerebral.
Un cirurgià i uns quants pacients canten plegats en un viatge de resiliència, esforç i dedicació, però també de patiment i de pèrdua. Aquest concert culmina un procés que ha durat anys i, a la vegada, serveix de fil conductor per explicar des del principi aquesta història.
Andreu Gabarrós és el cap de neurocirurgia a l'Hospital Universitari de Bellvitge. És especialista en tumors cerebrals. En més de 25 anys d'especialitat ha realitzat un miler llarg d'intervencions. Són operacions d'alta complexitat i risc, però que poden, si no curar, allargar la qualitat de vida dels pacients força més anys del que diuen els pronòstics.
Algunes operacions les fa amb el pacient despert. Així pot monitoritzar en directe funcions vitals com la parla o la mobilitat i evitar de malmetre-les mentre ataca el tumor. Després d'operats, el seguiment i els controls continuen. I la relació entre metge i pacient es va fent més intensa. Però la veritable passió de l'Andreu és la música. I sap que alguns pacients també canten o toquen un instrument.
La Montserrat Massana era logopeda. Família de músics. Va passar 11 hores al quiròfan, bona part desperta per què l'Andreu li tragués el tumor del cap. En sortir no podia parlar. De vegades passa i cal una rehabilitació llarga. La Montserrat va trigar nou mesos a recuperar la parla, l'eina principal de la seva feina. Li era més fàcil cantar que parlar. En tornar a la feina va decidir formar una coral d'afàsics, de gent que ha perdut la capacitat de parlar.
En Fernando Quiñones va ser diagnosticat del seu tumor cerebral a Lleó. Des de sempre ell i la seva companya Clara havien cantat a la coral universitària. Gires, concerts. Cantar ho era tot per ells. A Lleó mateix li van recomanar d'anar a Bellvitge. Preparant l'operació amb el doctor Gabarrós, en Fernando va demanar que, de totes les seqüeles possibles, si fos possible voldria conservar la veu.
La Montse Príncep hauria treballat a la botiga que els pares tenien a Tarragona si no fos per la veu i l'empenta que als 18 anys la van fer pujar a un escenari. De grup en grup, d'orquestra en orquestra, la música que portava a dins li ha regalat una vida. La primera operació al cap li va donar 5 anys ben bons per veure créixer els seus dos fills. La segona, un any i escaig; però el tumor s'escampa i haurà de passar novament pel quiròfan.
I també la Cristina, la Mercè, en Miquel i la Maria
Davant d'aquesta realitat a l'Andreu Gabarrós li surt un desig espontani: compartir música amb ells. El temps lliure el dedica a la seva banda de pop, els Dorigen. Fa cançons pensant en aquests pacients. I els proposa que participin en la gravació d'aquestes cançons.
En saber del projecte, l'Hospital de Bellvitge s'implica i l'anima. Plegats imaginen un concert per donar a conèixer i compartir aquesta vivència. Però enregistrar les cançons a estones lliures necessita el seu temps i la pandèmia de covid no fa sinó allargar-ho tot.
Pel camí, alguns dels pacients moren i són la parella o els fills, músics també, els que agafen el relleu, disposats a representar-los dalt de l'escenari. Al seu costat els acompanyaran el grup Dorigen, una colla d'artistes coneguts (Estopa, Antonio Orozco, Manu Guix, Marina Rossell, Gerard Quintana, Carles Benavent), una orquestra de 16 músics i una coral de 50 persones. A mida que el concert es fa real i s'acosta la data, pels protagonistes tot va agafant un altre significat.
La música com a llenguatge universal, com a espai comú, com a motor de vida, com a cura. Un cirurgià i un grup de pacients units en un període de tràngol, de por, però també de confiança i amistat.
A tots ells, dins i fora del teatre, la gent els acompanyarà amb una ovació llarguíssima quan junts entonen "La simfonia dels herois".
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Josep Serra, Marc Juan
Idea original: Andreu Gabarrós
Producció executiva: Rosa Manaut, Isabel Rodiera
Cap de producció: Sílvia Vinardell
Disseny gràfic i efectes visuals: Sergi Esgleas
"La simfonia dels herois" és una producció del Departament de Salut-Bellvitge Hospital Universitari, amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Fundació Manuel Lao i amb la col·laboració de Minoria Absoluta
"Menja't el peix"
Fa cinc anys, a la Kathryn li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA), i el seu fill va decidir gravar un documental de la seva vida al seu pis de Nova York.
Els anys amb ELA han deixat la Kathryn paralitzada i amb la necessitat de comptar amb atenció les 24 hores del dia. Amb la seva ment intacta i havent optat per la respiració mecànica, podria viure així indefinidament. Però la situació ha amargat el seu marit Said, i ha resultat massa per a moltes infermeres i ajudants.
El seu fill gran Noah, que viu amb la Kathryn i el Said al seu apartament de Nova York, lluita per equilibrar les seves obligacions acadèmiques amb les que sent cap a la seva mare. La malaltia també ha estat una força destructiva que complica les relacions entre tots els membres de la seva família.
El documental "Menja't el peix" es basa en 930 hores de metratge. No hi ha equip de rodatge, només una càmera fixa instal·lada a la cadira de rodes de la Kathryn, de manera que tot el documental s'explica des del seu propi punt de vista. El punt de vista d'una dona que ha d'assumir, dramàticament, el fet que un dia hauria d'acomiadar-se dels seus fills. El resultat és un retrat profundament íntim, divertit i amb capes, d'una família en el seu punt de ruptura.
Amb humor negre i aferrant-se a la vida com pot, la Kathryn aguanta per poder veure la boda de la seva filla Minou i col·laborar en els preparatius del casament, que se celebrarà a les Catskill Mountains.
Amb un enfocament honest, i fins i tot divertit, veiem el dia a dia d'aquesta família tal com és. Un documental cru amb molt poca dosi de sentimentalitat.
Fitxa tècnica
Direcció, producció i guió: Adam Isenberg, Noah Amir Arjomand, Senem Tüzen
Edició: Adam Isenberg, Senem Tüzen
Fotografia: Noah Amir Arjomand
Música: Daniel Whitworth
"Menjat el peix" ("Eat Your Catfish") és una producció de Zela Film i Deckert Distribution
