Octavi Vilà, abat del monestir de Poblet, a "Signes dels temps"
Aquest diumenge, 22 d'octubre, a les 11.15, "Signes dels temps" entrevista l'abat del monestir de Santa Maria de Poblet, Octavi Vilà. Montserrat Esteve conversa amb ell sobre el sentit de la vida monàstica avui, sobre com viuen els monjos cistercencs i sobre quin és el futur de monestirs com el de Poblet.
Vida monàstica
Al monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet, Patrimoni Mundial de la Humanitat, hi viuen una vintena de monjos. El silenci, la pregària i la serenor dels monjos contrasta amb les visites turístiques, prop de cent mil persones l'any. "A la part interna del monestir portem una vida monàstica, la més autèntica possible. Això és una gran joia. Els ingredients son calma, pau, silenci i una vida molt pautada, marcada per la campana que és com la veu de Déu que ens va convocant", explica Octavi Vilà, abat del monestir.
La manca de vocacions
La manca de vocacions a Europa ha comportat el tancament de monestirs i convents de diferents ordes i congregacions. "A la congregació de Castella érem prop de 20 monestirs, ara en som 12 o 13, perquè les comunitats es fan grans i no tenen noves vocacions", comenta l'abat.
Respecte a les vocacions, Octavi Vilà considera que a la societat actual "li costa fer un compromís per a tota la vida, i la gent no s'acaba de decidir. Una cosa és estar una setmana o dues d'hoste i compartir la vida. Però el moment de fer el pas, costa, costa molt".
Les vocacions tardanes
L'abat Octavi va entrar al monestir als 43 anys. Considera que, l'avantatge de tenir una vocació tardana és que s'està més conscient i madur. És feliç al monestir? "Hi ha estones de tot. I també hi ha moments de plenitud. Sempre has de tenir present el perquè has vingut i qui t'ha cridat. I intentar conrear al màxim aquesta parcel·la d'intimitat espiritual, personal i comunitària", afirma.
Compromís social
El monestir de Poblet és també un lloc d'acollida. L'any passat la comunitat va acollir una trentena de refugiats de la guerra d'Ucraïna. Una part eren catòlics de ritus oriental: "Va ser una experiència molt enriquidora. Simplement, veure els infants jugar a la plaça, que potser havien estat dies tancats en un soterrani durant els bombardejos, ja va ser una recompensa". El monestir també té un petit centre d'acollida a l'antiga escola per persones que estan de pas i demanen ajuda. "Els oferim un plat calent per un parell de nits, i un llit amb els llençols nets. I fem en la mesura del possible diferents accions d'ajuda", comenta l'abat. Tot plegat en un context rural, i un entorn privilegiat enmig de la natura.
El monestir
Santa Maria de Poblet és el monestir més gran d'Europa habitat per monjos. Va ser fundat el 1150 per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. A diferència de la majoria de monestirs, que són propietat de els ordes religiosos, Poblet és propietat de l'estat. L'orde cistercenc en té l'usdefruit i la Generalitat gestiona les competències en matèria de conservació.
El 2007 el monestir va iniciar la reconversió ecològica. Es va racionalitzar el consum d'aigua potable i de reg i s'ha fet una aposta per l'energia solar. "Tenim una economia de subsistència. Tenim un hort i una petita granja, i mirem de fer el manteniment de l'edifici per estalviar despeses. Les vinyes, que són propietat de la comunitat estan arrendades a l'empresa Codorniu", explica Vilà.
L'Arxiu Tarradellas i altres
El 1981 l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià es va incorporar a l'Arxiu del Monestir de Poblet. Un arxiu de dos milions de documents, que custodia el fons del president Tarradellas. L'abat Octavi Vilà, que és historiador, parla de la importància d'aquest Arxiu. I també fa referència a altres Arxius, com el de Montserrat Barenys, de 91 anys, veïna de Sant Joan de les Abadesses. És la primera dona que va aporta documentació a l'Arxiu Tarradellas de Poblet.
El programa
"Signes dels temps" va encetar el setembre la trenta-vuitena temporada, fet que el converteix en un dels programes més veterans de TV3. Actualment, "Signes dels temps" és dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra Leal, la productora; Joan Grané Terrades, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez Morató és a la producció; Eulàlia Tort Brodó i Lourdes Rojas Planas a la redacció i Àngels Serres Créixams a la documentació.
El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i reivindica el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.
#SignesdelsTempsTV3
