"Retorn a Txernòbil", a "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i a l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat d'arreu del món.
El dilluns 25 d'abril, a les 22.15, "60 minuts" recupera "Retorn a Txernòbil", un documental de Roman Shumunov. La central nuclear de Txernòbil va ser un dels primers emplaçaments que les tropes russes van controlar de la invasió a Ucraïna. Fa 36 anys, en aquesta planta hi va haver el pitjor accident nuclear de la història i encara és un dels llocs més radioactius del planeta. El treball recorda la tarda del 26 d'abril del 1986, que va explotar el reactor 4. Bombers, enginyers, metges i ciutadans de Prípiat hi retornen per explicar una història d'horror que els ha marcat la vida.
Després de l'explosió de la central nuclear de Txernòbil, quan el nivell de radiació podia matar una persona en menys de 10 minuts, gairebé 120.000 persones van ser evacuades de casa seva en sis hores. Cap no hi ha pogut tornar. Les persones que van treballar per neutralitzar les conseqüències de l'accident nuclear van ser anomenades "liquidadors" i "biorobots".
Oksana Braginsky tenia 12 anys quan va ser evacuada de Prípiat i encara ho recorda amb por. El govern no donava informació. Només hi havia rumors i el seu pare va portar tots quatre fills a l'estadi, un espai obert des d'on es veia el reactor: "Vaig veure un fum negre i molts helicòpters i avions i cotxes militars que anaven cap al reactor. Aquell vespre van passar els soldats per totes les cases dient que ens preparéssim per marxar. En cap moment vam pensar que marxàvem per sempre, ens pensàvem que seríem quatre dies fora i que després hi tornaríem. Per això no vam agafar res. Va ser la pitjor tragèdia de la meva vida. Vaig tenir una crisi molt forta. La meva vida va quedar partida per la meitat."
Cada any en queden menys, de supervivents. Alguns han explicat la seva experiència al mateix lloc de l'accident; d'altres ho fan des dels hospitals i des de la ciutat de Prípiat, d'on van haver de ser evacuats immediatament i sense poder-se endur gairebé res, com l'Oksana. Són les històries personals, il·lustrades amb imatges inèdites d'arxiu i de l'actual "zona d'exclusió" de Txernòbil, que recull el documental "Retorn a Txernòbil" ("Back to Chernobyl") i que proven de reflectir la catàstrofe humana que hi ha darrere d'aquest episodi de la història de l'energia nuclear.
Era divendres i tothom ho recorda com una guerra contra un enemic invisible. Les unitats de bombers, que eren a cinc minuts en cotxe, van ser els primers d'arribar-hi. "Tots els que hi van arribar en aquell primer moment, a la teulada del reactor, tots els bombers de les dues primeres unitats, van morir", recorda Boris Gerstein, bomber de l'equip d'emergència militar.
Els bombers formaven part dels anomenats "liquidadors", les persones que van treballar per reduir al màxim les conseqüències de l'accident de la central nuclear. Són gent que va sacrificar la seva salut i fins i tot la vida per tractar de salvar Europa i el món sencer d'una radiació mortal.
Quan els bombers van apagar el foc de la teulada del reactor 4, van ruixar el forat amb aigua. I després, quan van tirar la sorra i el plom al reactor, van provocar que els fonaments del reactor s'enfonsessin. "Si el cilindre de grafit, que va arribar a 3.000 graus, hagués entrat en contacte amb l'aigua, hauria pogut provocar una explosió d'hidrogen. Molt poca gent ho sabia, això, i segurament encara és un gran secret", revela Gerstein.
Alexander Kalantirsky, cap d'enginyeria del projecte de construcció de la cúpula del reactor, l'anomenat "sarcòfag", recorda que hi van treballar 600.000 persones: "Hi treballaven el màxim de temps que permetia la radiació. Alguns hi anaven durant tres minuts, hi feien una palada, la llençaven i en marxaven. O, si era a baix, potser hi treballaven dues hores per preparar tot l'equipament."
El capità de batalló Gennady Fraierman, responsable de desenrunar la teulada del reactor, explica que per al procés de "liquidació" es van fer servir uns robots que es van fer portar del Japó i d'Alemanya, sense gaire èxit a causa del nivell de radiació. "Quan van activar els robots allà dalt, van deixar de funcionar. O sigui que nosaltres, que érem persones, éssers vius, treballàvem allà i anàvem absorbint tota la radiació de mica en mica... Suposo que per això ens deien els biorobots'."
Més d'un milió de persones van participar en el procés de neutralització de les conseqüències del desastre. Encara ara, si un d'aquells "liquidadors" té un fill, al nadó li adjudiquen automàticament la condició de víctima d'un desastre. "Actualment, de nens d'Ucraïna que tenen l'estatus de víctimes d'un desastre, n'hi ha milions", constata Fraierman.
La metgessa de l'Hospital de Prípiat, Polina Polsky, recorda que les primeres dones embarassades que van arribar de part després de l'accident "venien en un estat lamentable" i se'ls va oferir la possibilitat d'avortar immediatament allà mateix: "Aquell vespre vam fer 36 avortaments, en tots els estadis de l'embaràs. Va ser horrible, perquè els fetus absorbeixen tota la radiació i estaven tots deformats."
"L'accident va afectar tot Ucraïna, tot el sistema de Rússia i de tota l'URSS, i també altres països. Per mi, la gent que hi va anar a treballar just després de l'accident, de fet, van salvar tot el món", sentencia Vladímir Kagan, enginyer elèctric de la central de Txernòbil. Es calcula que fins d'aquí a uns 4.000 anys aquesta zona no serà prou segura perquè hi pugui tornar a viure gent.
Direcció: Roman Shumunov
"Retorn a Txernòbil" ("Back to Chernobyl") és una producció de KAN, Israeli Public Broadcasting Corporation i Metaphor Visual Storytelling.
Sant Joan Despí, 22 d'abril del 2022
