Salut per a les persones sense llar, a "Signes dels temps"

La pobresa i la marginació són cada cop més visibles, però les persones que ho pateixen viuen al marge de la societat. La parròquia de Santa Anna de Barcelona ha obert la mirada cap a aquestes persones i fa temps que ofereix molts recursos al seu hospital de campanya: acollida, esmorzars, sopars i integració, entre altres.

Salut sense Sostre

Un altre recurs és el projecte Salut sense Sostre, format per un equip de professionals sanitaris que visiten i fan cures als usuaris en una sala de la parròquia i, ara, també al carrer. La metgessa Montse Pérez n'és un dels puntals. És creient i viu la seva professió amb passió i coratge, i s'entrega amb cor i ànima a ajudar els més pobres. "Aquesta gent, el que necessita és que li resolguis el problema en el moment que el té, ara i aquí. I això és el que intentem fer", comenta la doctora Pérez.

L'equip de Salut sense Sostre fa cribratges de malalties. Ara preparen un cribratge sobre la salut cardiovascular de les persones sense llar. "La dieta que fan sovint no és l'adequada i malalties com la hipertensió, el sobrepès i la diabetis poden comportar un risc", diu la doctora Pérez.

Unitat mòbil a peu de carrer

Hi ha usuaris de la ciutat que no coneixen el servei de la parròquia de Santa Anna o no s'hi poden desplaçar. Molts no tenen targeta sanitària ni saben com demanar-la, i, per tant, no van a l'hospital ni a l'atenció primària. La majoria viuen al carrer. Per això, la doctora Montse Pérez, amb altres metges i infermeres jubilats, pugen a una ambulància reconvertida en unitat mòbil, per anar a visitar les persones sense llar a diversos menjadors socials.

El programa ofereix un reportatge en què es veu com s'instal·len davant del menjador social El Caliu de la parròquia de Sant Joan d'Horta i visiten els usuaris que ho demanen. "Atenem moltes persones que tenen mal als peus o dolor d'ossos pel fet de dormir al carrer. També curem ferides, fem seguiment de malalties com la diabetis, si cal traiem algun punt o una grapa...", explica la infermera Anna Vergés.

Dormir al carrer

Viure al carrer comporta passar fred, mullar-se quan plou, inseguretat i por, soledat i rebuig social. "Les persones sense llar es troben en situacions de conflicte perquè a la societat ens molesta veure gent dormint al carrer o a la porteria del costat de casa. I els estigmatitzem. L'agressivitat pot venir per part nostre, però també es poden generar situacions d'agressivitat i malentesos per part d'ells", afirma la doctora Pérez.

L'abraçada és terapèutica

La doctora Montse Pérez és experta en leprologia. Durant 38 anys ha viatjat a l'Índia i altres països a atendre les persones que tenien lepra. Va fundar  l'Associació Junta d'Acció contra la Lepra. A l'Índia hi va descobrir el valor de fer una abraçada, i ara amb les persones sense llar ha descobert amb més intensitat la seva vocació mèdica. "Jo pensava que aquesta vocació la podia descobrir a 8.000 quilòmetres de distància i l'he descoberta a 500 metres de casa". Diu que no renunciaria a la pressió professional que va viure, perquè l'ha fet créixer professionalment i com a persona. Ara que està jubilada i no té aquesta pressió, es desviu per ajudar les persones sense llar. "Faig el que m'agrada, ho sé fer i ho vull fer", diu aquesta metgessa. I novament destaca el poder terapèutic de fer una abraçada.

Solidaritat maratoniana

Els que coneixen la doctora Montse Pérez saben que té una gran força interior i una solidaritat maratoniana. És atleta, va començar a córrer als 60 anys, i en els darrers 12 anys ha fet una pila de maratons, entre les quals la de Nova York i la de Barcelona. Sempre corre per una bona causa. Durant el confinament per la covid-19 va fer una marató diferent. Viu en un quart pis i va recaptar diners fent una marató de pujar i baixar escales. Va recollir més de 42.000 euros que va donar a l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona.

Les paraules de Pere Casaldàliga

Convençuda que hi ha molt de bé al món, explica el que li va dir Pere Casaldàliga quan el va visitar a casa seva al Brasil: "Montse, no et desanimis. Només que tots els éssers humans, en algun moment de la seva vida, pensessin que el món pot ser una mica millor, el món ho seria". I això ens ha d'impulsar a tots, recorda la doctora Pérez.

El programa 

"Signes dels temps" és un dels programes més veterans de TV3, amb 37 anys d'emissió. Actualment està dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra Leal, la productora; Joan Grané Terrades, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez Morató és a la producció; Eulàlia Tort Brodó i Lourdes Rojas Planas a la redacció i Àngels Serres Créixams a la documentació.  

El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i posa en valor el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.

tv3.cat/signesdelstemps
twitter.com/signesdelstemps
facebook.com/signesdelstemps