"Sense ficció" estrena "Gent del barri" i "Urbanització al límit"
Dimarts, 7 d'abril, a les 22.35, "Sense ficció" estrenarà "Gent del barri", un documental de producció pròpia, de Mireia Pigrau, Josep Maria Porta i Joan Carles Villacreces, que analitza l'actual situació del barri del Poblenou, en ple procés de canvi, a través de les històries d'alguns dels seus veïns i veïnes.
Tot seguit, a les 23.35, s'estrenarà "Urbanització al límit", una producció alemanya, dirigida per Silvia Fleck, que reflexiona sobre el procés de gentrificació que s'està donant a grans ciutats com Munic, Londres o San Francisco.
On és el Poblenou? Fa només 30 anys aquest barri era un autèntic desconegut, oblidat entre fàbriques en ruïnes i camions de transport. Els Jocs, primer, i l'arribada del 22@ el van posar en el punt de mira de les noves empreses tecnològiques i dels fons d'inversió. Una oportunitat que està canviant la imatge del barri, que ha recuperat la platja, ha vist com es desviava la línia ferroviària i s'hi han obert nous carrers.
Noves famílies s'hi han instal·lat i el turisme l'ha començat a descobrir. Antigues naus, solars abandonats i casetes de planta i pis s'estan substituint per grans hotels o edificis d'oficines de 10, 11, 12 plantes i en només 5 anys es preveu que hi arribaran a treballar 25.000 persones. Però està preparat el Poblenou per rebre tanta gent?
Al mateix temps, han arribat els fons voltor, que arraconen, desplacen i foragiten els veïns de tota la vida. Contractes que no es renoven, edificis que es declaren en ruïnes, lloguers desorbitats, petits passatges que s'enderroquen i els seus veïns han de marxar amb ridícules indemnitzacions.
"Gent del barri", un documental de Mireia Pigrau, Josep Maria Porta i Joan Carles Villacreces, recull, sota el so d'enderrocaments, grues i excavadores, el testimoni i les històries de persones que viuen al barri. Com el de la Montse i la Pepita. Elles tenen 87 i 94 anys i han viscut a la mateixa escala tota la vida. Són les úniques que resisteixen, perquè tenen un contracte indefinit. Ara, els propietaris els diuen que han de marxar a una altra escala perquè els reformaran el pis. I, després, potser les deixaran tornar. Però, on quedaran els seus records? Hi seran a temps de tornar?
Altres històries són les de l'Anna Maria i l'Àngels Maria, propietàries de dues casetes del passatge Morenes, que hauran de pagar per enderrocar la casa que van comprar els seus pares amb molt d'esforç ara que un fons d'inversió ha comprat el 60% de l'illa i vol construir-hi oficines de 12 plantes. O la de l'Albert, arquitecte de formació, que somiava comprar-se un pis de luxe a Diagonal Mar i que ara, molt vinculat al moviment veïnal, ha descobert què significa el 22@ per al barri.
El documental també recull la història de la Carme, que es veu abocada a tancar la papereria que regenta, ja que els seus fills no volen continuar el negoci. No creuen que sigui rendible davant de la competència de la venda per internet i d'una gran cadena cooperativa que s'ha establert al barri. I la del Yunus, un senegalès que fa 14 anys que viu al barri, anant de nau en nau ocupada. Però ara ja els han avisat que han de marxar i cada vegada els queden menys possibilitats.
"Urbanització al límit" (dimarts, a les 23.25)
L'habitatge assequible s'està convertint en un dels principals problemes de moltes ciutats. Els habitatges escassegen en metròpolis en expansió, com Munic, Londres i San Francisco, fruit de dos processos simultanis: d'una banda, l'augment de la urbanització; de l'altra, l'explotació dels preus de l'immoble.
Des de la crisi financera del 2008, la gent rica considera l'habitatge com a principal inversió sòlida. A Londres i San Francisco, l'elit financera internacional ha comprat barris sencers, cosa que ha comportat l'aparició d'una competència ferotge que afecta especialment la classe mitjana, la qual sovint no pot pagar els preus del mercat, però alhora tampoc pot accedir als pisos subvencionats perquè guanya massa.
El resultat és que la classe mitjana es veu desplaçada cap als marges o fora de les ciutats. Malgrat tot, cada cop s'hi resisteix més: s'estan creant moviments cívics a Munic que fan campanya contra l'augment constant dels preus de l'habitatge. A qui pertany la ciutat?
