"Sense ficció" estrena "La Panadella, històries de la carretera"
Demà, a les 22.00, "Sense ficció" estrena ""La Panadella, històries de la carretera", un documental de producció pròpia de TVC dirigit per Josep Rovira.
El nom "La Panadella" és dels que desfermen una onada de records. Els que es van originar quan tot el transport cap a l'interior i al nord de la Península, tant de passatgers com de mercaderies, anava per carretera i parava de manera gairebé obligatòria en aquella àrea de servei i de repòs que era universalment coneguda.
Nucli situat a la Nacional II a mig camí entre Igualada i Cervera o entre Lleida i els Pirineus i Barcelona, el parador era un oasi de serveis, el lloc on generacions de camioners, autocaristes, comerciants i viatgers de tota mena s'aturaven a omplir el dipòsit, descansar, passar la nit, fer una timba de cartes o gaudir dels millors plaers culinaris del moment.
Però el temps no ha passat debades i el que era una petita població separada de Montmaneu (l'Anoia) amb una activitat diària de milers de viatgers és avui un lloc en decadència. Els automòbils corren més, les mecàniques són més segures i una part del transport, sobretot el de viatgers, ha passat als trens i als avions. I per si tot això no fos prou, la inauguració del traçat definitiu de la Nacional II amb format d'autovia i allunyat del parador mentre que abans passava pel mig ha afectat de manera significativa la vida de La Panadella.
Això fa que aquell parador sigui ara una mena de museu viu del que van ser els anys d'esplendor, els que van discórrer entre el "boom" del "desarrollismo" i el tombant de segle. De tres hostals, només en queden dos; l'església va tancar per falta de feligresos "domingueros" i els locals guarden un aire del passat escrit a les parets i en la decoració de les instal·lacions. Encara s'hi aturen viatgers, però res no és el que era. Només l'esforç dels que hi treballen i l'ànim de les tres famílies propietàries fa que l'activitat continuï en un entorn advers, amb un augment de la competència a les àrees de servei de la mateixa carretera o per culpa de la crisi mundial, que ha arrasat el teixit empresarial de les comarques veïnes, en especial el tèxtil d'Igualada i els prefabricats per a la construcció de Santa Coloma de Queralt, autèntics motors del territori.
"La Panadella, històries de la carretera", un documental produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Josep Rovira, és un viatge físic al parador que ens mostra les entranyes de les instal·lacions com mai fins ara s'havien pogut visitar, però alhora és també, tal com indica el títol, un viatge per la memòria de tots aquells que feien cada dia aquesta carretera en les èpoques glorioses. Perquè, sovint, la història d'un país està escrita en les coses més petites, en un tros d'asfalt vell abandonat o en un parador on la decoració i l'atmosfera et transporten al passat i a la gent que el va viure.
I és que en aquell parador s'hi podia sopar caviar autèntic amb xampany francès; fer-hi caceres silvestres que duraven dies, organitzades per a la gent de la burgesia catalana; muntar-hi llargues timbes de cartes que duraven fins a la matinada; dormir o descansar, si s'esqueia, en unes habitacions acollidores o, senzillament, demanar una bona truita casolana amb un cafè servit en unes llargues barres de bar sempre plenes a vessar de gent.
La Panadella era tot això i poc més, el lloc on tot era possible si arribaves cansat d'una llarga ruta, si tenies una avaria o si volies gaudir de la calma. I la seva fama era gairebé universal, atès que entre els seus clients hi havia des d'humils transportistes fins a famosos del futbol i de la faràndula, artistes, cantants, burgesos o polítics d'una banda i l'altra de l'Ebre que s'hi aturaven o hi anaven per fugir lluny del compromís i de l'etiqueta de les ciutats, de les empreses o de les famílies.
És clar que eren èpoques en què no hi havia tants avions, els trens eren molt lents i camions i autocars travessaven la geografia de la Península portant passatgers i mercaderies d'una banda a l'altra, per carreteres que no eren les d'ara i a velocitats que avui ens desesperarien. Els automòbils eren de mecànica simple i la falta de comoditat, en general, o les avaries feien que cada viatge fos més una aventura que no pas un recorregut fàcil.
El documental fa un repàs de tot això viatjant amb vehicles de l'època i per trams de la vella carretera conservats tal com eren, per tal de reviure les dificultats que comportava fer llargs quilometratges amb els automòbils i els camions antics. Però no tot es redueix a la història de l'automoció, sinó que també s'hi comparen menjars d'aquells temps amb els que es fan ara i s'hi repassen les alteracions que ha provocat el progrés en la geografia física, en el paisatge humà i en els recursos naturals del territori.
Per això, a "La Panadella, històries de la carretera" s'entrevisten des de cambrers i treballadors dels locals del nucli fins a viatgers i transportistes que sempre s'hi han aturat, passant pel mossèn de l'església que va tancar, per gent que en guarda molts records i per especialistes en geografia i biologia de la zona. Tot un recorregut que no deixa de banda la pregunta clau sobre quin és el futur d'aquestes velles àrees de servei i de les poblacions lligades al dinamisme de les carreteres: hi ha alguna possibilitat de regenerar l'economia d'aquests territoris que ara, un cop desapareguda la indústria, tornen a dependre només de l'agricultura i dels serveis?
