20 anys de la mort de Tísner: redescobrim el polifacètic artista a través de les seves anècdotes

Periodista, escriptor, pintor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat o corrector de català. Avel·lí Artís-Gener, conegut sobretot amb el pseudònim de Tísner, ha estat un dels artistes més polifacètics de casa nostra. Es va iniciar en el món del periodisme amb només 16 anys, el 1928, i va col·laborar a "L'Opinió", "La Rambla" o "La Publicitat". També va fer de ninotaire i els seus dibuixos es van publicar a les pàgines del "Papitu" o "El Be Negre". I l'any 1936, ell i Pere Calders van acabar dirigint el setmanari humorístic "L'Esquella de la Torratxa".

Durant la Guerra Civil es va allistar com a voluntari a l'exèrcit republicà i va combatre als fronts d'Aragó i de l'Ebre. Va acabar en un camp de presoners a França, però va aconseguir fugir-ne i es va exiliar a Mèxic on hi va viure més de 26 anys, fins el 1965. Allà es va convertir en un dels grans defensors de la cultura catalana des de l'estranger. I va ser allà on va perdre l'ull dret en un accident de moto i el va obligar a dur l'ull tapat la resta de la seva vida. En tornar a Catalunya, va reprendre l'activitat de periodista i ninotaire en diverses publicacions i també la d'escriptor. Als 87 anys, Avel·lí Artís-Gener va morir a Barcelona el 7 de maig del 2000, a causa d'un infart de miocardi.

Tot i que Tísner és molt conegut per la seva tasca periodística i literària, la seva gran energia el va portar a desenvolupar moltes altres disciplines. Algunes les vam anar descobrint gràcies a la seva col·laboració al programa "Bon dia, Catalunya", de TV3, entre el 1997 i el 1998.  Cada divendres tenia una cita amb els espectadors i anava recorrent la seva vida a través d'anècdotes que explicava amb objectes que omplien casa seva. La secció es deia "El pis d'en Tísner" i n'hem seleccionat algunes que permeten aprofundir en el personatge a través de les seves paraules i records. La secció va arrencar amb una entrevista a Tísner l'endemà de l'homenatge que li va fer la Setmana del Llibre en Català l'any 1997.

Tísner, il·lustrador de contes amb 9 anys

Després de passar més de 26 anys a l'exili, Avel·lí Artís-Gener va tornar a Barcelona i una de les persones a qui va anar a veure va ser Josep Peronella, director de l'Escola Mossèn Cinto. El retrobament va ser emotiu, i molt més quan Peronella li va retornar uns dibuixos que ell guardava i que havia fet l'Avel·lí Artís quan tenia 9 anys, unes il·lustracions d'un conte d'Andersen.

El vaixell de "Paraules d'Opoton el Vell"

Segurament la novel·la més coneguda de Tísner és "Paraules d'Opòton el Vell". Al llibre, un terrissaire de nom Opòton, participa en una expedició asteca que travessa el mar en direcció a l'Orient. Segons la novel·la, va ser aquesta expedició la que hauria descobert Europa abans que Colom arribés a Amèrica. Un dels lectors d'aquest llibre va decidir fer una maqueta de la nau en què suposadament va viatjar aquesta expedició imaginària i és un dels objectes que Tísner guardava a casa seva.

Tísner i la volta al món

En una de les seves intervencions a la secció "El pis d'en Tísner", Avel·lí Artís-Gener parla del viatge que el va portar a fer la volta al món. D'entre les moltes experiències que va viure, és especialment divertida una anècdota en arribar a Bangkok. Justament abans de baixar de l'avió se li va trencar una sabata i en va voler comprar un parell en un centre comercial de la capital tailandesa. Els dependents encara riuen, explicava ell. I és que, si no parles tai, no és fàcil entendre's...

Tísner, pilot d'avió

El Ferdinand era un personatge de còmic que sortia a la revista "Tele/Estel", editada per Sempronio als anys 1970. A través d'una figura d'aquest personatge que Tísner guardava a casa seva, descobrim que Avel·lí Artís-Gener també havia estat pilot d'avió i que això el va unir d'una manera especial amb Martí Pey, el creador del personatge de còmic Ferdinand.

Tísner, especialista de cinema

Avel·lí Artís-Gener recorda amb humor l'anècdota d'un rodatge d'un anunci en què va participar i que dirigia Fernando Espejo, un dels seus grans amics a Mèxic. El protagonista de l'anunci era Rincón Gallardo, però es va rodar una escena perillosa i Tísner es va veure obligat a suplir-lo. Així explicava l'experiència d'haver-se de llançar des d'un trampolí de 8 metres d'alçada.

Tísner i l'escultura d'art pobre

L'any 1966 feia poc que Tísner havia tornat a Catalunya, després de més de 26 anys d'exili. Ell recorda que va aparèixer l'art pobre. Avel·lí Artís-Gener es va voler apuntar a la moda i va decidir fer una escultura i presentar-la en un d'aquells concursos d'art pobre que van proliferar, però li van rebutjar l'obra. Segons explica, el fet que la construís amb rotlles de paper de vàter, al jurat li devia semblar massa escatològic.

Tísner i Pau Casals

Ave·lí Artis-Gener recorda bé els concerts que Pau Casals va fer a Mexic l'any 1956 i en els quals explica que va estrenar "El pessebre". Segons Tísner, el músic volia tocar a la capital mexicana, que era on residien la major part dels catalans exiliats en aquell país, però els metges l'hi van desaconsellar, perquè la mitjana d'altitud és de 2.200 metres. D'aquella visita, encara en guardava un autògraf que Casals li va dedicar.

Tísner i Dolores Ibarruri, "La Passionària"

Un dels objectes que Tísner guardava en un lloc especial de casa seva era una nina russa, una matrioixca que Dolores Ibarruri, "La Passionària", li va regalar en un viatge que ell va fer a Moscou l'any 1974.

Tísner, retratista

Amb dos retrats dels seus fills pintats per ell, Avel·lí Artís-Gener tancava la secció "El pis d'en Tísner", a "Bon dia, Catalunya".

Tísner, impulsor de l'Scrabble en català

Tísner va ser un gran aficcionat al joc de l'Scrabble i en va impulsar la versió en català. Per recordar-lo, l'any 1992, coincidint amb el centenari del seu naixement, al Palau Moja es va jugar la mateixa partida que ell va dirigir en un campionat al Saló de l'Ensenyament, l'any 1990. Així ho va explicar el "Telenotícies" de TV3.

Tísner, inspirador d'un concurs de jocs de taula

L'any 2014, la Plataflorma per la Llengua va crear el Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català. Es tracta d'una iniciativa adreçada als alumnes de 5è i 6è de primària de totes les escoles dels territoris de parla catalana, que té l'objectiu que alumnes, mestres i escoles descobreixin la faceta lúdica i creativa de la llengua catalana, creant el seu propi joc. En la primera edició, els alumnes de 5è del Col·legi Sant Pere Claver, de Barcelona, van ser els primers guanyadors d'aquest Concurs Tísner, i així ho va explicar l'InfoK.