El dia que Son Goku va començar a parlar en català

1. Només 26 capítols? N'hem de contractar més!

El 15 de febrer de 1990, TV3 va començar a emetre "Bola de drac". Només se n'havien adquirit els 26 primers episodis. L'èxit d'audiència entre petits i grans va fer que la direcció de programació de TV3 mogués cel i terra per aconseguir una nova tanda d'episodis.

En aquella època, encara no es treballava gaire amb el Japó. Al final, van trobar a França un distribuïdor d'origen libanès que va aconseguir portar a Catalunya la primera sèrie completa.
 

2. El fill del director de programes i el nen que va trucar a la tele desesperat

En la decisió de comprar més capítols de "Bola de Drac" el més ràpid possible, hi van influir molt dos nens. Un d'ells era el Jan, fill del director de programes de TV3 d'aquella època, Oleguer Sarsanedas. Havia passat uns dies a l'hospital i havia vist els capítols. Va dir al seu pare que a la tarda passaven una sèrie extraordinària. Sarsanedas va decidir mirar-se-la i va opinar el mateix que el seu fill. Uns dies després, la seva secretària li va passar la trucada d'un nen desesperat que deia que TV3 no podia deixar la sèrie d'aquella manera: el combat d'arts marcials no s'havia acabat encara i no se sabia qui el guanyava!
 

3. Els crits en japonès

El doblatge inicial de la sèrie no adaptava els crits. Per estalviar hores d'estudi i diners, es deixaven els crits en japonès. Quan el canal 3xl va recuperar la sèrie i va estrenar "Bola De Drac Z Kai", els personatges ja "cridaven" en català.

Sempre s'ha considerat que una de les claus de l'èxit de la sèrie va ser la gran qualitat del doblatge al català. Els actors que donaven vida a Son Goku i Vegeta, Marc Zanni i Joan Sanz, van publicar el llibre "La sèrie de la teva vida" per explicar les anècdotes del doblatge de la sèrie.


4. Els sorprenents insults d'en Vegeta

La traducció al català dels diàlegs de la sèrie va ser tot un repte. L'ampli ventall d'insults d'en Vegeta va ampliar el vocabulari de tota una generació de catalans: pelacanyes, estaquirot, mitja bufa, baliga-balaga, mig pollet, manefla, merdeta seca, tros d'imbècil acabat...


5. El mercat de Sant Antoni es va inundar de fotocòpies i fans

Entre el 1990 i el 1992, la sèrie només es va emetre a Catalunya i a Galícia. Cap empresa de marxandatge va saber detectar a temps el fenomen "Bola de Drac" a casa nostra. I com que no hi havia res a mà, els adolescents catalans van trobar un alternativa: s'intercanviaven fotocòpies de fotocòpies de fotocòpies dels "manga" japonesos que arribaven aquí d'importació a preus elevats.

Marc Bernabé, que ara és traductor i intèrpret de japonès, recorda en el seu blog el "trapicheo underground de fotocopias" al Mercat de Sant Antoni de Barcelona.