Albert Espinosa: "El meu Sr. Benito també em va deixar, però està present en tots els meus actes"
Parlem amb el creador de "Polseres vermelles" sobre el capítol d'aquest dilluns, que ha reflectit una realitat que ell també va patir: la mort de la persona que li feia de "pare" a l'hospital. Ens avisa: vindran capítols més dramàtics però també temps millors.
Albert, avui hem dit adéu a un dels personatges més entranyables de "Polseres vermelles": el Benito. La seva mort vol ser un punt d'inflexió a la trama? Abans de morir li ha demanat al Lleó que torni a unir els "polseres"...
Més que un punt d'inflexió, penso que la seva mort respon a la voluntat que la sèrie sigui realista: vol reflectir el que va passar, i és per això que la seva pèrdua havia d'existir. Perdre el teu mestre és un fet que tard o d'hora ha de passar... Es fa difícil de pair, però a la vegada tinc la sensació que les ensenyances del senyor Benito viuran en el Lleó i l'ajudaran a no cometre els seus mateixos errors.
Jo vaig perdre el meu pare hospitalari més o menys a l'edat del Lleó... El meu senyor Benito també em va deixar, i jo vaig haver de cuidar d'ell les seves darreres hores... Per mi, va ser un ésser inoblidable. Tenia una força i unes ganes de viure que sempre van empènyer les meves. Mai podré oblidar la seva pèrdua: forma part del meu ADN i d'alguna manera ell està present en tots els meus actes. Em va donar un codi, una forma de viure, d'enfrontar-me als meus problemes diaris, que encara em serveix...
Tothom que ha estat ingressat en un hospital un temps llarg, acaba tenint un senyor Benito al seu costat... Al final, els que passen llargues temporades a l'hospital són els nens i la gent molt gran, i acaben unint-se. Tots els Lleons acaben trobant un Sr. Benito que els fa de mestre, els educa i amb qui s'ajuden mútuament quan les forces decauen...
Aquest ha estat un capítol molt diferent. Com va sorgir la idea de viatjar al passat del Benito i conèixer el seu grup?
Buscàvem explicar com va ser la vida del Benito, com va ser la seva infància. I penso que la història que vam trobar reflectia molt el caràcter del Sr. Benito i la seva relació amb els seus germans i amb la seva mort.
Heu comptat amb una participació destacada: el dramaturg Sergi Belbel ha col·laborat en el guió d'aquest episodi.
Sí, ha col·laborat en el capítol i ha estat un luxe... Juntament amb l'Ivan Mercadé i el Pau Freixas, que també són guionistes de la sèrie. És un luxe formar part d'un equip tan bo.
Ja vau avisar, que aquesta temporada seria més adulta i més dura. Però arribaran també moments més lleugers?
També n'hi haurà, però aquesta és l'època més dura, quan tornes a tenir càncer... quan penses que no te'n sortiràs i lluites amb totes les teves forces. Estàs en recerca de la valentia i jo crec que, al final, aquesta valentia ens portarà cap a capítols més dramàtics. La sèrie intenta reflectir aquella època on tot es torça, potser per això és més dura... però vindran temps millors, no ho dubteu: el Lleó té molta força!
Més que un punt d'inflexió, penso que la seva mort respon a la voluntat que la sèrie sigui realista: vol reflectir el que va passar, i és per això que la seva pèrdua havia d'existir. Perdre el teu mestre és un fet que tard o d'hora ha de passar... Es fa difícil de pair, però a la vegada tinc la sensació que les ensenyances del senyor Benito viuran en el Lleó i l'ajudaran a no cometre els seus mateixos errors.
Jo vaig perdre el meu pare hospitalari més o menys a l'edat del Lleó... El meu senyor Benito també em va deixar, i jo vaig haver de cuidar d'ell les seves darreres hores... Per mi, va ser un ésser inoblidable. Tenia una força i unes ganes de viure que sempre van empènyer les meves. Mai podré oblidar la seva pèrdua: forma part del meu ADN i d'alguna manera ell està present en tots els meus actes. Em va donar un codi, una forma de viure, d'enfrontar-me als meus problemes diaris, que encara em serveix...
Tothom que ha estat ingressat en un hospital un temps llarg, acaba tenint un senyor Benito al seu costat... Al final, els que passen llargues temporades a l'hospital són els nens i la gent molt gran, i acaben unint-se. Tots els Lleons acaben trobant un Sr. Benito que els fa de mestre, els educa i amb qui s'ajuden mútuament quan les forces decauen...
Aquest ha estat un capítol molt diferent. Com va sorgir la idea de viatjar al passat del Benito i conèixer el seu grup?
Buscàvem explicar com va ser la vida del Benito, com va ser la seva infància. I penso que la història que vam trobar reflectia molt el caràcter del Sr. Benito i la seva relació amb els seus germans i amb la seva mort.
Heu comptat amb una participació destacada: el dramaturg Sergi Belbel ha col·laborat en el guió d'aquest episodi.
Sí, ha col·laborat en el capítol i ha estat un luxe... Juntament amb l'Ivan Mercadé i el Pau Freixas, que també són guionistes de la sèrie. És un luxe formar part d'un equip tan bo.
Ja vau avisar, que aquesta temporada seria més adulta i més dura. Però arribaran també moments més lleugers?
També n'hi haurà, però aquesta és l'època més dura, quan tornes a tenir càncer... quan penses que no te'n sortiràs i lluites amb totes les teves forces. Estàs en recerca de la valentia i jo crec que, al final, aquesta valentia ens portarà cap a capítols més dramàtics. La sèrie intenta reflectir aquella època on tot es torça, potser per això és més dura... però vindran temps millors, no ho dubteu: el Lleó té molta força!