Cuina paraguaiana, turca i japonesa, a "Karakia"
Aquesta setmana, la Patricia (Asunción), l'Oguz (Ankara) i la Chisato (Hida, Japó), són els protagonistes del programa.
Aquest diumenge, "Karakia" recupera dos nous capítols:
Patricia (Asunción) / Oguz (Ankara)
La Patricia és lingüista i ha fet un màster sobre llengües i moviment de població a la Universitat de Girona. El seu treball de recerca ha estat sobre les actituds lingüístiques dels llatinoamericans en relació al català. Observant la realitat del país, ha arribat a la conclusió que el nostre model de normalització es podria aplicar al guaraní, idioma oficial al Paraguai, però que no té la força pública del castellà. Malgrat aquest desavantatge, la cultura guaraní és molt present a les cases del país, fins i tot a Asunción, la capital i ciutat de la Patricia. La tradició indígena de prendre herbes com el ka'a, el mate, és un costum arrelat. Altres begudes d'origen europeu, com el clericó, a base de vi i fruites, tenen també la mateixa funció social.
Des que va marxar d'Ankara, la capital turca, l'Oguz ha viscut sempre en grans metròpolis, com Istanbul o París. Allà va conèixer la Greta, que el va portar a Catalunya. Barcelona té per ell una mida que la fa molt humana i on la gent pot sentir-se més pròxima que en altres ciutats excessives.
Com passa a les capitals, Ankara també és una barreja de moltes cultures. Les de l'Oguz són les de l'origen divers dels seus avis, i la seva cuina, un mixtura d'aromes mediterrànies. El "hibe" de l'avi d'Antàlia" -una mezze de tahina amb pebre vermell i comí-, segueix portant aquest nom més enllà de l'àmbit familiar, mentre que el cevizli ezme, una barreja cremosa de nous i formatge, omple de nostàlgies l'esmorzar del diumenge.
Chisato (Hida, Japó)
La Chisato va arribar a Barcelona l'any dels Jocs Olímpics. A aquesta artista originària del centre del Japó, de Hida, li va agradar tant l'ambient de la ciutat, la llibertat que s'hi respirava, que va decidir quedar-s'hi i perfeccionar aquí els coneixements sobre ceràmica que havia après al seu país. Sempre que pot torna a Hida i a Takayama, la seva ciutat, però sap que, de moment, no canviaria per res ni el clima ni la brisa del Maresme on viu, als afores de Cabrils. En l'antiga masia del segle XVIII que comparteix amb altres amics i artistes organitza, de tant en tant, cursos de "raku", un tipus de ceràmica japonesa que fa servir tècniques especials de cocció. Però el gruix de la seva activitat i la major part dels tallers els fa a Barcelona, a l'estudi-galeria que acaba d'obrir al barri de la Ribera. Assistirem a la inauguració i a la preparació dels seus "makizushi", però també a la comprensió utilitària de la ceràmica més enllà del seu valor decoratiu.
Un dels plats més tradicionals a la cuina de Hida són els "mohei gochi", una mena de pastissets d'arròs, cuits a la brasa, que s'acompanyen amb una salsa feta a base de "sèsam salvatge", unes llavors pròpies de la zona que reben el nom d'"egoma".
Hida és una zona muntanyosa coneguda com els "Alps japonesos" i aïllada, fins no fa gaire, de la resta del país. Forma part de la prefectura de Gifu, una de les 47 amb què es divideix el Japó i es troba situada al mig del país, a mig camí entre Tòquio i Kyoto. La regió manté una economia rural, rica en artesania i famosa pels seus treballs de fusteria aplicada als habitatges. Takayama, la ciutat on va néixer la Chisato, té prop de 100.000 habitants.
Patricia (Asunción) / Oguz (Ankara)
La Patricia és lingüista i ha fet un màster sobre llengües i moviment de població a la Universitat de Girona. El seu treball de recerca ha estat sobre les actituds lingüístiques dels llatinoamericans en relació al català. Observant la realitat del país, ha arribat a la conclusió que el nostre model de normalització es podria aplicar al guaraní, idioma oficial al Paraguai, però que no té la força pública del castellà. Malgrat aquest desavantatge, la cultura guaraní és molt present a les cases del país, fins i tot a Asunción, la capital i ciutat de la Patricia. La tradició indígena de prendre herbes com el ka'a, el mate, és un costum arrelat. Altres begudes d'origen europeu, com el clericó, a base de vi i fruites, tenen també la mateixa funció social.
Des que va marxar d'Ankara, la capital turca, l'Oguz ha viscut sempre en grans metròpolis, com Istanbul o París. Allà va conèixer la Greta, que el va portar a Catalunya. Barcelona té per ell una mida que la fa molt humana i on la gent pot sentir-se més pròxima que en altres ciutats excessives.
Com passa a les capitals, Ankara també és una barreja de moltes cultures. Les de l'Oguz són les de l'origen divers dels seus avis, i la seva cuina, un mixtura d'aromes mediterrànies. El "hibe" de l'avi d'Antàlia" -una mezze de tahina amb pebre vermell i comí-, segueix portant aquest nom més enllà de l'àmbit familiar, mentre que el cevizli ezme, una barreja cremosa de nous i formatge, omple de nostàlgies l'esmorzar del diumenge.
Chisato (Hida, Japó)
La Chisato va arribar a Barcelona l'any dels Jocs Olímpics. A aquesta artista originària del centre del Japó, de Hida, li va agradar tant l'ambient de la ciutat, la llibertat que s'hi respirava, que va decidir quedar-s'hi i perfeccionar aquí els coneixements sobre ceràmica que havia après al seu país. Sempre que pot torna a Hida i a Takayama, la seva ciutat, però sap que, de moment, no canviaria per res ni el clima ni la brisa del Maresme on viu, als afores de Cabrils. En l'antiga masia del segle XVIII que comparteix amb altres amics i artistes organitza, de tant en tant, cursos de "raku", un tipus de ceràmica japonesa que fa servir tècniques especials de cocció. Però el gruix de la seva activitat i la major part dels tallers els fa a Barcelona, a l'estudi-galeria que acaba d'obrir al barri de la Ribera. Assistirem a la inauguració i a la preparació dels seus "makizushi", però també a la comprensió utilitària de la ceràmica més enllà del seu valor decoratiu.
Un dels plats més tradicionals a la cuina de Hida són els "mohei gochi", una mena de pastissets d'arròs, cuits a la brasa, que s'acompanyen amb una salsa feta a base de "sèsam salvatge", unes llavors pròpies de la zona que reben el nom d'"egoma".
Hida és una zona muntanyosa coneguda com els "Alps japonesos" i aïllada, fins no fa gaire, de la resta del país. Forma part de la prefectura de Gifu, una de les 47 amb què es divideix el Japó i es troba situada al mig del país, a mig camí entre Tòquio i Kyoto. La regió manté una economia rural, rica en artesania i famosa pels seus treballs de fusteria aplicada als habitatges. Takayama, la ciutat on va néixer la Chisato, té prop de 100.000 habitants.
