Dos capítols més de "Mirall Trencat", l'adaptació televisiva de la novel·la de Mercè Rodoreda
"Mirall trencat" segueix avançant a TV3. Dimarts es farà evident que la relació que ha nascut entre la Maria i el Ramon no és la corrent entre dos germans, i el fet no trigarà a tenir conseqüències.
TV3 emet dimarts el capítol desè i l'onzè de "Mirall trencat":
Capítol 10
L'Eladi queda preocupat. Encara que de petits ho creien, des del dia en què en Jaume va escopir el mot "recollida" a la Maria i davant del Ramon, creuen que no són germans i per tant podrien haver relliscat per camins perillosos. No creu que els nois hagin arribat lluny (segur que la senyoreta Rosa ha exagerat), però decideix que quan tornin hi parlarà.
La Maria i el Ramon van a la platja. El Ramon està gelós d'un amic que li va al darrere a la Maria. Ella se n'adona i el tranquil·litza: ell és el seu únic amor. Es fan un petó i es deixen portar per la passió. Fa temps que són amants.
La Maria i el Ramon tornen feliços a casa. L'Eladi crida en Ramon i li diu que la Maria en realitat és germana seva. La Maria, amagada, escolta la conversa. El Ramon va a l'habitació de les joguines i ho destrossa tot. Després corre a buscar la Maria per dir-li que han de fugir junts. Però la noia no li obre la porta. "No li obrirà mai més", li diu, desfeta. El Ramon fuig de casa.
Capítol 11
L'Eladi, conscient que entre els dos nois han passat massa coses, pensa que el Ramon ha fet bé marxant. Demana al notari Riera que localitzi el noi i li faci arribar diners de manera anònima.
Però la Maria ha quedat absent. Cada cop surt menys. Però no és natural?, pensa l'Eladi. Al cap i a la fi només ha passat un mes des que en Ramon se'n va anar. Ningú ajuda la Maria, que es passa hores mirant la foto que la Rosa els va fer de petits al Jaume, al Ramon i a ella mateixa. Sent odi pel petit mort, però al mateix temps sent com si el que ha passat fos una venjança del Jaume: al dir-li "recollida", en eliminar el vincle fraternal, el noi va fer que obrissin les portes dels sentiments. I ara, què li queda? Una nit, la noia obre el balcó de la seva habitació i es tira daltabaix.
La nova cuinera sent el crit. Veu que el llorer regalima sang i a dalt veu una forma blanca. Espantada torna al costat de l'Armanda. Aquesta té un pressentiment i corre a la habitació de la Maria...
Amb la mort de la Maria, l'Eladi decau. Es tanca a casa, en una habitació que ja no és la matrimonial que compartia amb la Sofia. Per mitjà del notari Riera rep la notícia que el Ramon ha marxat a Amèrica. L'Eladi crema la fotografia dels tres nois. És l'ultima vegada que se'l veurà viu.
La Teresa vetlla el difunt. El Jesús Masdéu li fa companyia i la consola. Entra l'Armanda i li diu a la Teresa que ha d'anar-se'n al llit i que ella es quedarà a la vetlla. El Jesús creu que té raó i, tot i les protestes de la Teresa, la treu del costat del mort. La Teresa li diu al Jesús frases críptiques sense sentit per ell. La Teresa repeteix que les seves previsions no han servit de res, i que la vida va per on vol, no per on vols tu. El Jesús no l'entén. La Teresa també diu que ja no pot més, i això, el seu fill, sí que ho entén.
L'Armanda, sola davant del mort, treu un ram de roses que ha comprat amb els seus diners i l'hi col·loca als peus. Quan la Sofia se n'adona fa desaparèixer el ram amb ràbia. No suporta que l'Eladi hagi estat estimat per algú, ja que no va ser estimat per ella. Després, mentre es despulla a la seva habitació, s'adona que al peu, al lloc on la nit de noces va obligar el seu marit a besar-la, li ha sortit una taca. Aquest tipus de senyal li estranya i la fa riure.
Capítol 10
L'Eladi queda preocupat. Encara que de petits ho creien, des del dia en què en Jaume va escopir el mot "recollida" a la Maria i davant del Ramon, creuen que no són germans i per tant podrien haver relliscat per camins perillosos. No creu que els nois hagin arribat lluny (segur que la senyoreta Rosa ha exagerat), però decideix que quan tornin hi parlarà.
La Maria i el Ramon van a la platja. El Ramon està gelós d'un amic que li va al darrere a la Maria. Ella se n'adona i el tranquil·litza: ell és el seu únic amor. Es fan un petó i es deixen portar per la passió. Fa temps que són amants.
La Maria i el Ramon tornen feliços a casa. L'Eladi crida en Ramon i li diu que la Maria en realitat és germana seva. La Maria, amagada, escolta la conversa. El Ramon va a l'habitació de les joguines i ho destrossa tot. Després corre a buscar la Maria per dir-li que han de fugir junts. Però la noia no li obre la porta. "No li obrirà mai més", li diu, desfeta. El Ramon fuig de casa.
Capítol 11
L'Eladi, conscient que entre els dos nois han passat massa coses, pensa que el Ramon ha fet bé marxant. Demana al notari Riera que localitzi el noi i li faci arribar diners de manera anònima.
Però la Maria ha quedat absent. Cada cop surt menys. Però no és natural?, pensa l'Eladi. Al cap i a la fi només ha passat un mes des que en Ramon se'n va anar. Ningú ajuda la Maria, que es passa hores mirant la foto que la Rosa els va fer de petits al Jaume, al Ramon i a ella mateixa. Sent odi pel petit mort, però al mateix temps sent com si el que ha passat fos una venjança del Jaume: al dir-li "recollida", en eliminar el vincle fraternal, el noi va fer que obrissin les portes dels sentiments. I ara, què li queda? Una nit, la noia obre el balcó de la seva habitació i es tira daltabaix.
La nova cuinera sent el crit. Veu que el llorer regalima sang i a dalt veu una forma blanca. Espantada torna al costat de l'Armanda. Aquesta té un pressentiment i corre a la habitació de la Maria...
Amb la mort de la Maria, l'Eladi decau. Es tanca a casa, en una habitació que ja no és la matrimonial que compartia amb la Sofia. Per mitjà del notari Riera rep la notícia que el Ramon ha marxat a Amèrica. L'Eladi crema la fotografia dels tres nois. És l'ultima vegada que se'l veurà viu.
La Teresa vetlla el difunt. El Jesús Masdéu li fa companyia i la consola. Entra l'Armanda i li diu a la Teresa que ha d'anar-se'n al llit i que ella es quedarà a la vetlla. El Jesús creu que té raó i, tot i les protestes de la Teresa, la treu del costat del mort. La Teresa li diu al Jesús frases críptiques sense sentit per ell. La Teresa repeteix que les seves previsions no han servit de res, i que la vida va per on vol, no per on vols tu. El Jesús no l'entén. La Teresa també diu que ja no pot més, i això, el seu fill, sí que ho entén.
L'Armanda, sola davant del mort, treu un ram de roses que ha comprat amb els seus diners i l'hi col·loca als peus. Quan la Sofia se n'adona fa desaparèixer el ram amb ràbia. No suporta que l'Eladi hagi estat estimat per algú, ja que no va ser estimat per ella. Després, mentre es despulla a la seva habitació, s'adona que al peu, al lloc on la nit de noces va obligar el seu marit a besar-la, li ha sortit una taca. Aquest tipus de senyal li estranya i la fa riure.