El càstig corporal com a eina educativa, a "Salut a Europa"
"Amb l'excusa de l'amor" mostra com en alguns països de la UE encara es considera el càstig corporal com un mitjà necessari de cara a modelar el fill per fer-ne un membre de la societat bo i responsable.
No està bé pegar els nens. Una afirmació senzilla, amb la qual estarien d'acord la majoria dels pares. Però, tot i així, només a la Unió Europea (UE), cada any milers de nens són maltractats, i alguns fins i tot assassinats, a mans dels seus propis pares.
A la majoria dels països del món, el càstig corporal encara es considera una eina correctiva acceptable i fins i tot recomanable. Un mitjà necessari de cara a modelar el fill per fer-ne un membre de la societat bo i responsable.
Aquest divendres, "Salut a Europa" ofereix el documental "Amb l'excusa de l'amor", que mostra com les actituds generals sobre el càstig corporal difereixen en tres països diferents de la UE: el Regne Unit, Romania i Suècia.
Al Regne Unit (RU), el dret dels pares de pegar els fills (sense deixar marques que perdurin) està protegit per la llei. El RU ha estat criticat internacionalment per això, i s'ha debatut un canvi de la llei, però una aclaparadora majoria de britànics encara s'oposa a la prohibició del càstig corporal. En el documental coneixerem Alan i Elspeth Bright que defensen amb força el seu dret de bufetejar els seus sis fills. Coneixerem també Simon Warr, un mestre d'internat, que vol reintroduir el càstig amb bastó (assotar, fuetejar) a les escoles britàniques (prohibit des del 1998).
A Romania, el càstig corporal es va prohibir el 2005. Però una llei sola no resol tots els problemes. Les velles tradicions necessiten molts anys per ser desarrelades. Irina Petrea, la "supernanny " de la televisió romanesa inverteix la major part del seu temps viatjant a tots els racons de Romania demanant una "criança positiva" (a vegades sense creure-s'ho) als pares romanesos.
Ni tan sols els nens de Suècia (el primer país del món a prohibir el càstig corporal el 1979) se salven del maltractament físic i psíquic, malgrat que el tabú en contra de maltractar els nens està avui molt arrelat en la cultura dels pares suecs. Però l'abús gairebé mai té motius correctius, diu el pediatra suec Staffan Janson. Si els pares suecs peguen els seus fills és gairebé exclusivament com a resultat de l'esgotament emocional causat per l'estrès.
A la majoria dels països del món, el càstig corporal encara es considera una eina correctiva acceptable i fins i tot recomanable. Un mitjà necessari de cara a modelar el fill per fer-ne un membre de la societat bo i responsable.
Aquest divendres, "Salut a Europa" ofereix el documental "Amb l'excusa de l'amor", que mostra com les actituds generals sobre el càstig corporal difereixen en tres països diferents de la UE: el Regne Unit, Romania i Suècia.
Al Regne Unit (RU), el dret dels pares de pegar els fills (sense deixar marques que perdurin) està protegit per la llei. El RU ha estat criticat internacionalment per això, i s'ha debatut un canvi de la llei, però una aclaparadora majoria de britànics encara s'oposa a la prohibició del càstig corporal. En el documental coneixerem Alan i Elspeth Bright que defensen amb força el seu dret de bufetejar els seus sis fills. Coneixerem també Simon Warr, un mestre d'internat, que vol reintroduir el càstig amb bastó (assotar, fuetejar) a les escoles britàniques (prohibit des del 1998).
A Romania, el càstig corporal es va prohibir el 2005. Però una llei sola no resol tots els problemes. Les velles tradicions necessiten molts anys per ser desarrelades. Irina Petrea, la "supernanny " de la televisió romanesa inverteix la major part del seu temps viatjant a tots els racons de Romania demanant una "criança positiva" (a vegades sense creure-s'ho) als pares romanesos.
Ni tan sols els nens de Suècia (el primer país del món a prohibir el càstig corporal el 1979) se salven del maltractament físic i psíquic, malgrat que el tabú en contra de maltractar els nens està avui molt arrelat en la cultura dels pares suecs. Però l'abús gairebé mai té motius correctius, diu el pediatra suec Staffan Janson. Si els pares suecs peguen els seus fills és gairebé exclusivament com a resultat de l'esgotament emocional causat per l'estrès.
