"El documental" emet divendres "A la corda fluixa"

Aquest divendres "El documental" presenta "A la corda fluixa", una producció independent en què ha participat Televisió de Catalunya, dirigida per Petr Lom, un realitzador de qui ja vam poder veure fa unes temporades dins el programa "Les núvies segrestades del Kirguizistan".

"A la corda fluixa" ens acosta a la difícil realitat dels uigurs, la minoria musulmana més important de la Xina, que intenta mantenir els seus senyals d'identitat en un país que reconeix escassament la seva variada riquesa cultural, a través de la mirada d'un jove realitzador canadenc que s'ha fixat en un grup de nens que practiquen una de les habilitats més populars entre el seu poble: caminar per la corda fluixa.

Aquesta és una pel·lícula sobre quatre nens que viuen en un orfenat a la província de Xinjiang, a la Xina. Aquests nens són uigurs, membres de la comunitat musulmana més gran de la Xina, que compta amb 8 milions de persones. Per prevenir el separatisme uigur, la Xina reforça la seva política d'assimilació cultural i política a Xinjiang en què la religió està especialment perseguida (l'organització Human Right Watch ha constatat que hi ha 10.000 presos polítics uigurs i que centenars han estat executats, considerats terroristes per la Xina).

Aquesta pel·lícula ens mostra la realitat dels uigurs a través d'una història senzilla, la història de quatre nens que somnien a convertir-se en campions de caminar sobre la corda fluixa, una antiga tradició del seu poble. Els nens comencen a aprendre a caminar per la corda, però uns mesos després són considerats no aptes, segons el parer del seu entrenador. En aquest moment, els somnis dels infant canvien de direcció: un d'ells vol convertir-se en mestre, un altre en cantant professional. Un d'ells pensa, senzillament, que és massa petit per ser bo en alguna cosa. Finalment, aquell que es considera que té més talent caminant per la corda fluixa i que somnia en un lloc al "Llibre Guinness dels rècords" en aquesta especialitat és abandonat per un entrenador sense escrúpols, únicament interessat en els diners.

Uns anys més tard, un nou entrenador arriba a l'orfenat. Amb amor i tendresa transforma l'aparent fracàs inicial dels nens en un èxit. La pel·lícula culmina amb l'actuació d'aquests petits equilibristes en una corda situada a gran alçada i sense xarxa de seguretat davant de tota la població. Els nens viuen, de fet, tota la vida sense cap xarxa de seguretat: alguns són orfes, d'altres han estat abandonats pels seus pares, massa pobres per fer-se'n càrrec. Com la resta del seu poble, estan obligats a caminar per una corda fluixa metafòrica, intentat fer equilibris entre l'islam, la religió amb què se senten plenament identificats com a poble, i la Xina comunista que controla Xinjiang amb mà de ferro, restringint-los la llibertat i, especialment, la seva pràctica religiosa.

Aquesta és la primera pel·lícula que documenta la política de la Xina a la regió de Xinjiang, que prohibeix als infants practicar la seva religió, cosa que viola les lleis internacionals.

Fitxa tècnica:
Director i coproductor: Petr Lom
Fotografia i muntatge: Petr Lom
Productor: Torstein Grude
Productors executius: Anna Contomitros, Torstein Grude, Therese Jebsen, Jan Rofekamp, Jan Ramstad
Música: Reshide Dawut

"A la corda fluixa" ha rebut els següents premis internacionals:
Watch Doc Award al Watch Docs, Varsòvia (Polònia), 2006
Chicago Doc Short Film Grand Prix al Chicago International Documentary Film Festival (EUA), 2007.