"El documental" estrena "Els massais en moviment"
Un retrat poètic, audaç i trencador de la cultura dels massai al segle XXI que recull els seus pensaments sobre la globalització, el desenvolupament, l'escalfament global, la riquesa, l'amor o el divorci.
Divendres, 4 de maig, a les 00.00, el programa del 33 "El documental" estrena "Els massais en moviment" (Masai on the move/Masaier På Vej), un film extraordinari que sorprèn per la mirada i l'apropament al poble massai.
Actualment, un milió de massais viuen a Kènia i Tanzània. Des de fa segles, han mantingut una vida nòmada dedicada exclusivament al bestiar. En l'actualitat, però, es troben amb la necessitat de canviar l'estil de vida per sobreviure.
Ben allunyat d'un tractament antropològic, el film presenta un retrat poètic, audaç i trencador de la cultura dels massai al segle XXI que recull els seus pensaments sobre la globalització, el desenvolupament, l'escalfament global, la riquesa, l'amor o el divorci.
Els directors danesos Morten Vest i Robin Schmidt van seguir durant un any la vida de tres massais que viuen en un dels llocs més preciosos del món, la Zona de Conservació del Ngorongoro (NCA) a Tanzània, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1979: en Simon, el líder d'un poblat proper al Parc Nacional de Serengeti; l'Elisabeth, una mare divorciada, i en Samuel.
La vida salvatge, els paisatges naturals i la forma de vida massai d'aquella zona constitueixen un reclam per al turisme. En Simon intenta negociar amb l'administració un acord que permeti al poble obtenir una part dels beneficis que proporciona el turisme en la seva àrea. Últimament, arran de la crisi econòmica, el nombre de turistes ha minvat considerablement. Si finalment aconsegueixen diners, el projecte del Simon és construir una escola per als 700 nens de la zona que no estan escolaritzats. Tant el mateix Simon, casat amb tres dones, com el Samuel, que va trencar amb la poligàmia tradicional dels massais i només en té una, volen que els seus fills rebin una educació superior, aprenguin idiomes i estiguin al mateix nivell que els nens europeus. Aquest canvi genera paradoxes, com afirma en Simon: "El desenvolupament té efectes secundaris. Quan enviem les nostres filles a escola, es rebel·len contra la nostra cultura i no accepten la poligàmia. No volen ser una segona o tercera esposa. El desenvolupament és una amenaça per a la nostra cultura. Però és impossible evitar-lo, el món avança cap a una educació més gran i vivim en un món globalitzat."
D'altra banda, "Cada dia hi ha més dones que deixen els marits perquè no les tracten bé", comenta l'Elisabeth. Ella es va divorciar perquè el marit bevia molt i quan arribava a casa li pegava. A més, no aportava res a l'economia de la família. Des de llavors, ella i el seu fill ja no viuen amb ell.
Els canvis que han adoptat els massai afecten fins i tot la mateixa essència de la seva cultura i manera de viure. "El desenvolupament vol dir aconseguir alguna cosa millor del que teníem. No podem seguir depenent només del bestiar. Hem de combinar el bestiar amb l'agricultura." Així ho explica en Samuel, que ara és l'encarregat del projecte d'aprovisionament d'aigua que serveix per regar els camps de conreu. Amb tot, durant l'any de rodatge del documental el seu poble viu una forta sequera. La pluja del mes de novembre encara no ha arribat a l'abril, el bestiar mor i no hi ha prou menjar, deixant els massai en una situació fràgil i desesperada. "No sabem què passa amb el clima, últimament", comenta en Samuel. "No sé quina és la causa exacta, però hem sentit dir que al món hi ha moltes fàbriques. Diuen que són la causa de l'escalfament global. No crec que la solució sigui que tothom visqui com nosaltres per evitar la pol·lució. Si tanquessin les fàbriques, seria un problema greu. Ens vestim amb roba."
Altres elements, a més dels temes que tracten els protagonistes, ajuden a construir una mirada actual i moderna sobre aquest poble, com per exemple, la banda sonora. Hi destaca el contrast que produeix la melodia d'una guitarra elèctrica sobre les imatges dels massais portant els ramats o fent vida quotidiana.
Però sense cap mena de dubte, el factor que fa original i diferent al documental és que inclou intervencions dels protagonistes en les quals pregunten als directors com és la seva cultura: "M'agradaria saber quines feines feu, allà. També teniu bestiar, com nosaltres, o depeneu de les fàbriques?", "Us caseu a una edat semblant o els homes grans es casen amb noies joves?", "A Europa, quan un noi es fa gran i ha de començar la seva vida, què li doneu? Bestiar o diners? I són vostres o del banc?" o "Quan veieu els canvis que estem vivint, creieu que aquests canvis són bons o no?". Aquest tipus de preguntes sobre el matrimoni, el divorci, la feina, l'amor, l'economia o el clima van provocar un gran efecte en el públic. "De fet, les seves preguntes són més eloqüents que moltes respostes – matisa en Robin Schmidt – i posen la nostra pròpia vida i cultura en perspectiva".
Festivals:
IDFA, Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, Països Baixos, 2010
Festival Internacional de Cinema de Mumbai, Índia, 2010
Festival Internacional de Cinema de Göteborg, 2010
Fitxa tècnica:
Direcció: Morten Vest i Robin Schmidt
Producció: Robin Schmidt
Fotografia: Morten Vest
So: David Ronsholdt
Muntatge: Torben Larsen
Música original: Silas Hagemann Tinglef
Dinamarca, 2010
Una producció de Filmselskabet Aps (Dinamarca) en col·laboració amb DR2 i el suport de l'Ambaixada de Dinamarca a Dar es Salaam (Tanzània).
Més informació:
Web del documental: Masai on the move
Emissions:
Divendres 4 de maig, 00.00, al 33
Dimecres 9 de maig, 12.05, al 33
Dijous 10 de maig, 17.20, al 33
Actualment, un milió de massais viuen a Kènia i Tanzània. Des de fa segles, han mantingut una vida nòmada dedicada exclusivament al bestiar. En l'actualitat, però, es troben amb la necessitat de canviar l'estil de vida per sobreviure.
Ben allunyat d'un tractament antropològic, el film presenta un retrat poètic, audaç i trencador de la cultura dels massai al segle XXI que recull els seus pensaments sobre la globalització, el desenvolupament, l'escalfament global, la riquesa, l'amor o el divorci.
Els directors danesos Morten Vest i Robin Schmidt van seguir durant un any la vida de tres massais que viuen en un dels llocs més preciosos del món, la Zona de Conservació del Ngorongoro (NCA) a Tanzània, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1979: en Simon, el líder d'un poblat proper al Parc Nacional de Serengeti; l'Elisabeth, una mare divorciada, i en Samuel.
La vida salvatge, els paisatges naturals i la forma de vida massai d'aquella zona constitueixen un reclam per al turisme. En Simon intenta negociar amb l'administració un acord que permeti al poble obtenir una part dels beneficis que proporciona el turisme en la seva àrea. Últimament, arran de la crisi econòmica, el nombre de turistes ha minvat considerablement. Si finalment aconsegueixen diners, el projecte del Simon és construir una escola per als 700 nens de la zona que no estan escolaritzats. Tant el mateix Simon, casat amb tres dones, com el Samuel, que va trencar amb la poligàmia tradicional dels massais i només en té una, volen que els seus fills rebin una educació superior, aprenguin idiomes i estiguin al mateix nivell que els nens europeus. Aquest canvi genera paradoxes, com afirma en Simon: "El desenvolupament té efectes secundaris. Quan enviem les nostres filles a escola, es rebel·len contra la nostra cultura i no accepten la poligàmia. No volen ser una segona o tercera esposa. El desenvolupament és una amenaça per a la nostra cultura. Però és impossible evitar-lo, el món avança cap a una educació més gran i vivim en un món globalitzat."
D'altra banda, "Cada dia hi ha més dones que deixen els marits perquè no les tracten bé", comenta l'Elisabeth. Ella es va divorciar perquè el marit bevia molt i quan arribava a casa li pegava. A més, no aportava res a l'economia de la família. Des de llavors, ella i el seu fill ja no viuen amb ell.
Els canvis que han adoptat els massai afecten fins i tot la mateixa essència de la seva cultura i manera de viure. "El desenvolupament vol dir aconseguir alguna cosa millor del que teníem. No podem seguir depenent només del bestiar. Hem de combinar el bestiar amb l'agricultura." Així ho explica en Samuel, que ara és l'encarregat del projecte d'aprovisionament d'aigua que serveix per regar els camps de conreu. Amb tot, durant l'any de rodatge del documental el seu poble viu una forta sequera. La pluja del mes de novembre encara no ha arribat a l'abril, el bestiar mor i no hi ha prou menjar, deixant els massai en una situació fràgil i desesperada. "No sabem què passa amb el clima, últimament", comenta en Samuel. "No sé quina és la causa exacta, però hem sentit dir que al món hi ha moltes fàbriques. Diuen que són la causa de l'escalfament global. No crec que la solució sigui que tothom visqui com nosaltres per evitar la pol·lució. Si tanquessin les fàbriques, seria un problema greu. Ens vestim amb roba."
Altres elements, a més dels temes que tracten els protagonistes, ajuden a construir una mirada actual i moderna sobre aquest poble, com per exemple, la banda sonora. Hi destaca el contrast que produeix la melodia d'una guitarra elèctrica sobre les imatges dels massais portant els ramats o fent vida quotidiana.
Però sense cap mena de dubte, el factor que fa original i diferent al documental és que inclou intervencions dels protagonistes en les quals pregunten als directors com és la seva cultura: "M'agradaria saber quines feines feu, allà. També teniu bestiar, com nosaltres, o depeneu de les fàbriques?", "Us caseu a una edat semblant o els homes grans es casen amb noies joves?", "A Europa, quan un noi es fa gran i ha de començar la seva vida, què li doneu? Bestiar o diners? I són vostres o del banc?" o "Quan veieu els canvis que estem vivint, creieu que aquests canvis són bons o no?". Aquest tipus de preguntes sobre el matrimoni, el divorci, la feina, l'amor, l'economia o el clima van provocar un gran efecte en el públic. "De fet, les seves preguntes són més eloqüents que moltes respostes – matisa en Robin Schmidt – i posen la nostra pròpia vida i cultura en perspectiva".
Festivals:
IDFA, Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, Països Baixos, 2010
Festival Internacional de Cinema de Mumbai, Índia, 2010
Festival Internacional de Cinema de Göteborg, 2010
Fitxa tècnica:
Direcció: Morten Vest i Robin Schmidt
Producció: Robin Schmidt
Fotografia: Morten Vest
So: David Ronsholdt
Muntatge: Torben Larsen
Música original: Silas Hagemann Tinglef
Dinamarca, 2010
Una producció de Filmselskabet Aps (Dinamarca) en col·laboració amb DR2 i el suport de l'Ambaixada de Dinamarca a Dar es Salaam (Tanzània).
Més informació:
Web del documental: Masai on the move
Emissions:
Divendres 4 de maig, 00.00, al 33
Dimecres 9 de maig, 12.05, al 33
Dijous 10 de maig, 17.20, al 33
