L'"Entre línies" presenta dilluns un reportatge sobre el poble on es roda "Ventdelplà"
Dilluns, un equip de l'"Entre línies" es trasllada al poble del Montseny, on des de fa dos anys s'està rodant la sèrie de TV3 "Ventdelplà".
"La passió de Breda", un dels dos reportatges que oferirà dilluns el programa "Entre línies", ens explica què està passant en aquest poble, on des de fa dos anys es roden les escenes d'interior i d'exterior de la sèrie de TV3 "Ventdelplà". Aquesta població gironina del Montseny, d'uns 3.500 habitants, s'ha bolcat en el projecte, tant pel que fa a la participació ciutadana com a l'adequació dels diferents espais de la trama. Fins i tot, s'ha creat una ruta turística amb viatges organitzats amb autocars per visitar els diferents escenaris de la sèrie, com per exemple el bar Tramuntana.
Un equip del programa ha conegut en Pepito, el regidor de Turisme, que s'ha convertit en el lligam entre les necessitats d'intendència de l'equip de rodatge i l'Ajuntament. Ell, tant dina amb els actors com retira un cotxe que fa nosa en una escena, o s'encarrega de posar i treure el cartell de "Ventdelplà" de l'entrada del poble.
Amb en Carles, de nou anys, que interpreta en Biel en la ficció, hem conegut les interioritats del rodatge. És de Montcada i se sol llevar a les set del matí per anar cap a Breda acompanyat de la seva mare. Un cop enllestida l'escena en què participa se'n torna al seu poble perquè pugui anar al col·legi.
En general, la relació dels actors amb els veïns de Breda és molt familiar, ja que se solen maquillar a la perruqueria del poble, on es troben amb els clients de sempre, o es canvien de roba al museu.
L'altre reportatge del dia, "Can Pixa", ens acosta als veïns de Barcelona afectats pels darrers actes d'incivisme, que reclamen més fermesa a l'Ajuntament a l'hora de sancionar econòmicament els infractors. L'experiència, però, els resigna a pensar que la degradació del barri com a conseqüència de la brutícia, les pudors o el soroll és un problema cíclic de solució difícil. D'altra banda, els causants d'aquestes molèsties -la gent que surt de marxa o que fa vida al carrer- es consideren marginats quan els bars no els deixen accedir als lavabos si no consumeixen, i se senten obligats a orinar a la via pública. Malgrat entendre els motius dels qui es queixen, tampoc no consideren que facin més soroll que aquells que es prenen una copa en una terrassa.
Un equip del programa ha recollit aquestes realitats i ha copsat l'opinió enfrontada de les dues parts parlant amb testimonis de Gràcia i de Ciutat Vella, els dos barris de la ciutat que més conflictivitat viuen en aquest sentit.
La Pilar, que viu a la plaça Rovira i Virgili, ha hagut de modificar l'estructura de casa seva, i situar el dormitori a la part posterior per evitar el soroll. També s'ha hagut d'instal·lar aire condicionat per poder tancar les finestres durant l'estiu perquè no pot suportar les pudors que li arriben. En Segundo, jubilat, acompanya cada dia la seva filla, que té una botiga a la plaça George Orwell, a casa perquè sola no se sent segura.
En Marco, un okupa d'Alacant, es passa el dia al carrer -sobretot a la plaça George Orwell- i treballa de paleta a hores. Reconeix que orina al carrer com a última opció perquè no hi ha lavabos públics. A més, considera que hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona, ja que ningú no es queixa dels qui tenen prou diners per pagar-se una consumició en una terrassa.
Un equip del programa ha conegut en Pepito, el regidor de Turisme, que s'ha convertit en el lligam entre les necessitats d'intendència de l'equip de rodatge i l'Ajuntament. Ell, tant dina amb els actors com retira un cotxe que fa nosa en una escena, o s'encarrega de posar i treure el cartell de "Ventdelplà" de l'entrada del poble.
Amb en Carles, de nou anys, que interpreta en Biel en la ficció, hem conegut les interioritats del rodatge. És de Montcada i se sol llevar a les set del matí per anar cap a Breda acompanyat de la seva mare. Un cop enllestida l'escena en què participa se'n torna al seu poble perquè pugui anar al col·legi.
En general, la relació dels actors amb els veïns de Breda és molt familiar, ja que se solen maquillar a la perruqueria del poble, on es troben amb els clients de sempre, o es canvien de roba al museu.
L'altre reportatge del dia, "Can Pixa", ens acosta als veïns de Barcelona afectats pels darrers actes d'incivisme, que reclamen més fermesa a l'Ajuntament a l'hora de sancionar econòmicament els infractors. L'experiència, però, els resigna a pensar que la degradació del barri com a conseqüència de la brutícia, les pudors o el soroll és un problema cíclic de solució difícil. D'altra banda, els causants d'aquestes molèsties -la gent que surt de marxa o que fa vida al carrer- es consideren marginats quan els bars no els deixen accedir als lavabos si no consumeixen, i se senten obligats a orinar a la via pública. Malgrat entendre els motius dels qui es queixen, tampoc no consideren que facin més soroll que aquells que es prenen una copa en una terrassa.
Un equip del programa ha recollit aquestes realitats i ha copsat l'opinió enfrontada de les dues parts parlant amb testimonis de Gràcia i de Ciutat Vella, els dos barris de la ciutat que més conflictivitat viuen en aquest sentit.
La Pilar, que viu a la plaça Rovira i Virgili, ha hagut de modificar l'estructura de casa seva, i situar el dormitori a la part posterior per evitar el soroll. També s'ha hagut d'instal·lar aire condicionat per poder tancar les finestres durant l'estiu perquè no pot suportar les pudors que li arriben. En Segundo, jubilat, acompanya cada dia la seva filla, que té una botiga a la plaça George Orwell, a casa perquè sola no se sent segura.
En Marco, un okupa d'Alacant, es passa el dia al carrer -sobretot a la plaça George Orwell- i treballa de paleta a hores. Reconeix que orina al carrer com a última opció perquè no hi ha lavabos públics. A més, considera que hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona, ja que ningú no es queixa dels qui tenen prou diners per pagar-se una consumició en una terrassa.
