Marc Parrot: "Els personatges del Super3 em permeten crear sonoritats molt diferents"
El Super3 celebra estrena amb el nou disc "Connectem", que torna a firmar Marc Parrot. El músic barceloní ha compost i produït les tretze cançons del nou àlbum, i continua apostant perquè cada personatge tingui el seu propi repertori. Parlem amb ell del disc, del seu secret per compondre per a nens i de música en general.
L'anterior disc "Uh! Oh! No tinc por!" va tenir un èxit brutal. Quina és la clau per fer cançons infantil tan rodones?
No ho saps mai. Tinc moltes claus, vas provant, i al final alguna obre el pany de la connexió. La feina important és la que fem juntament amb direcció del Super3: intentar enviar un missatge de manera lúdica i divertida, i jo fent servir totes les armes que he anat aprenent com a compositor, estructurant bé les cançons i sobretot també fent créixer el personatge a través de les cançons. Hi ha la voluntat de transmetre un missatge concret i valors a través de cada personatge: la vida sana, esport i l'alimentació per part de la Pati Pla, la vida més esotèrica, misteriosa, antisocial, preadolescent de la Lila...
Quin encàrrec et dóna el Super3?
Depèn de cada cançó. Hi ha instruccions concretes i d'altres més vagues. Sí que hi ha un encàrrec específic del que es vol explicar i de quina utilitat tindrà la cançó. Les cançons responen a una tasca, són eines. Per exemple, el single "Connectem" funciona en dues direccions: per una banda, donar el missatge d'estar obert, a gent de fora, a diferents maneres de pensar, d'acceptar la diferència, d'acceptar els altres, pensar que hi pot haver una connexió que trascendeixi la part més visible de cadascú, i també, un altre missatge que té a veure amb el que serà la trama de les Festa dels Súpers i el que passa a la casa de la família del Super3.
Espereu que la cançó "Connectem" sigui el proper "Uh! Oh! No tinc por!"?
La funció del Super3 no és fer hits. Si va més enllà és perquè s'ha encertat. Evidentment si agrada, el missatge es difón millor. "Uh! Oh! No tinc por!" va ser un "crossover": es va fer servir en d'altres ambients, fins i tot als pares els va fer gràcia i la van compartir més...
Amb quina cançó del disc t'ho has passat millor fent-la?
Totes tenen algun moment d'inspiració, que de cop avança molt ràpid i després moments de reflexió en què em qüestiono coses: arranjaments, no acabo de trobar la lletra, els versos per arrodonir-ho... Totes tenen aquest procés dividit en dues parts: la d'inspiració que més gaudeixo i l'altra més d'autocrítica en què vull acabar de perfeccionar-ho. La cançó de la Lila "Sóc així" m'ho vaig passar molt bé fent-la. Va ser molt ràpida. La vaig compondre i des del principi que la vam començar a tocar funcionava i tinc la percepció de que funcionarà molt bé. No només perquè funciona, sino també perquè la canta la Lila.
De cara els nens, creus que consumeixen més música que abans o que exigeixen que sigui de més qualitat que abans?
Ara tenen accés a molta més música. Ja no els hi seleccionen els pares, sino que ells mateixos a través de la xarxa van saltant d'un lloc a un altre. La música dels videojocs n'és un exemple. Hi ha una frontera clara en què quan el nen nota que aquella música ha estat feta per a nens, deixa d'interessar-li. I llavors comença a projectar-se en el germà gran buscant música d'una onda juvenil-adolescent. Des del punt de vista de la qualitat de la producció, exactament igual: ja no s'hi val pensar que pel fet de ser per a nens, no ha d'estar masteritzat amb uns estàndards com els que té la música comercial per a adulta. També vull que accedeixin a diferents sonoritats i els personatges em permeten jocs estilístics molt diferents, com ara que en una cançó romàntica puguin escoltar una secció de corda de veritat, d'orquestra simfònica. No ho faig amb "samplers" ni màquines, agafem músics de veritat que ho toquen. Això és la part d'aquesta voluntat que el disc sigui enriquidor, a més de divertit pels nens.
Què li recomanaries a un nen que vol estudiar música?
Al nen no li diria res... Als pares sí: que busquin el millor professor que trobin, perquè depèn molt de qui et trobes. Estudiar música és complicat, és pura matemàtica, has d'estudiar molt... reconeixement dels sons, dels intervals... Per això el més important és que trobis un mestre que sàpiga comunicar-t'ho, explicar-t'ho i que aconsegueixis gaudir-ho. I que no tots els nens tenen per què estudiar música! Hi ha gent que té oïda de manera innata, té una bona predisposició i a més quan ho prova, li agrada... i d'altres que no. No cal forçar-ho. Ara hi la tendència que tothom ha d'estudiar música. La música es pot gaudir des de molts punts de vista, no cal que la facis sempre.
Quan eres petit, quin artista t'hagués agradat que fes cançons per a nens?
No en tenia ni idea... això no t'ho planteges quan ets nen. Moltes vegades, quan algun pare em veu i li diu al seu fill "Mira, aquest és el senyor que fa les cançons del Super", el nen no entén res... Els nens no tenen prejudicis a l'hora d'escoltar música: els pot agradar el que escolten els seus pares. Jo recordo que m'agradaven els cantautors que escoltaven els meus pares: el Serrat, el Raimon, els Ara Va de Bo, el Xesco Boix... el que hi havia per a nens i alhora la música que escoltaven els meus pares. També els Beatles...
Aniràs a la Festa dels Súpers?
Hi he anat tots els anys, però no pujo a l'escenari. M'hi conviden i vaig a veure el feedback de les cançons...
Passes l'examen en directe?
Sí, i que sempre és emocionant. Tanta gent cantant les teves cançons i veus que han funcionat, han arribat i que han servit perquè pares i nens gaudeixin del mateix disc.
Tens en consideració els pares quan composes, sabent que escoltaran el disc innombrables vegades?
I tant! Pobres pares, com ho he patit jo, estant aturat a l'autopista amb caravana i el nen "torna-la a posar, papa", i comences a suar fred i llençaries el disc per la finestra... Procures que no passi! Les cançons que fas perquè agradin de seguida poden acabar sent irritants.
Quina sèrie t'agradava de petit?
"Pippi Langstrumpf"! De dibuixos animats, "Los autos locos" i "La pantera rosa". De fet en aquest disc hi ha molt de "La pantera rosa" i en general moltes influències musicals de la meva infància.
Cal tenir fills per composar per a nens?
Evidentment no cal, però ajuda molt, sobretot pels primers discos del Super3, que els meus fills tenien l'edat perfecta, servien per provar les cançons. Ara que ja són més grans, em fan la crítica per fer-me un favor...
Mentre restem a l'espera de l'estrena del nou disc del Super3, pots fer un tast del "Connectem" aquí: http://www.tv3.cat/disc-super3/
Recorda que podràs aconseguirlo amb "La Vanguardia" el cap de setmana del 5 i 6 d'octubre.
No ho saps mai. Tinc moltes claus, vas provant, i al final alguna obre el pany de la connexió. La feina important és la que fem juntament amb direcció del Super3: intentar enviar un missatge de manera lúdica i divertida, i jo fent servir totes les armes que he anat aprenent com a compositor, estructurant bé les cançons i sobretot també fent créixer el personatge a través de les cançons. Hi ha la voluntat de transmetre un missatge concret i valors a través de cada personatge: la vida sana, esport i l'alimentació per part de la Pati Pla, la vida més esotèrica, misteriosa, antisocial, preadolescent de la Lila...
Quin encàrrec et dóna el Super3?
Depèn de cada cançó. Hi ha instruccions concretes i d'altres més vagues. Sí que hi ha un encàrrec específic del que es vol explicar i de quina utilitat tindrà la cançó. Les cançons responen a una tasca, són eines. Per exemple, el single "Connectem" funciona en dues direccions: per una banda, donar el missatge d'estar obert, a gent de fora, a diferents maneres de pensar, d'acceptar la diferència, d'acceptar els altres, pensar que hi pot haver una connexió que trascendeixi la part més visible de cadascú, i també, un altre missatge que té a veure amb el que serà la trama de les Festa dels Súpers i el que passa a la casa de la família del Super3.
Espereu que la cançó "Connectem" sigui el proper "Uh! Oh! No tinc por!"?
La funció del Super3 no és fer hits. Si va més enllà és perquè s'ha encertat. Evidentment si agrada, el missatge es difón millor. "Uh! Oh! No tinc por!" va ser un "crossover": es va fer servir en d'altres ambients, fins i tot als pares els va fer gràcia i la van compartir més...
Amb quina cançó del disc t'ho has passat millor fent-la?
Totes tenen algun moment d'inspiració, que de cop avança molt ràpid i després moments de reflexió en què em qüestiono coses: arranjaments, no acabo de trobar la lletra, els versos per arrodonir-ho... Totes tenen aquest procés dividit en dues parts: la d'inspiració que més gaudeixo i l'altra més d'autocrítica en què vull acabar de perfeccionar-ho. La cançó de la Lila "Sóc així" m'ho vaig passar molt bé fent-la. Va ser molt ràpida. La vaig compondre i des del principi que la vam començar a tocar funcionava i tinc la percepció de que funcionarà molt bé. No només perquè funciona, sino també perquè la canta la Lila.
De cara els nens, creus que consumeixen més música que abans o que exigeixen que sigui de més qualitat que abans?
Ara tenen accés a molta més música. Ja no els hi seleccionen els pares, sino que ells mateixos a través de la xarxa van saltant d'un lloc a un altre. La música dels videojocs n'és un exemple. Hi ha una frontera clara en què quan el nen nota que aquella música ha estat feta per a nens, deixa d'interessar-li. I llavors comença a projectar-se en el germà gran buscant música d'una onda juvenil-adolescent. Des del punt de vista de la qualitat de la producció, exactament igual: ja no s'hi val pensar que pel fet de ser per a nens, no ha d'estar masteritzat amb uns estàndards com els que té la música comercial per a adulta. També vull que accedeixin a diferents sonoritats i els personatges em permeten jocs estilístics molt diferents, com ara que en una cançó romàntica puguin escoltar una secció de corda de veritat, d'orquestra simfònica. No ho faig amb "samplers" ni màquines, agafem músics de veritat que ho toquen. Això és la part d'aquesta voluntat que el disc sigui enriquidor, a més de divertit pels nens.
Què li recomanaries a un nen que vol estudiar música?
Al nen no li diria res... Als pares sí: que busquin el millor professor que trobin, perquè depèn molt de qui et trobes. Estudiar música és complicat, és pura matemàtica, has d'estudiar molt... reconeixement dels sons, dels intervals... Per això el més important és que trobis un mestre que sàpiga comunicar-t'ho, explicar-t'ho i que aconsegueixis gaudir-ho. I que no tots els nens tenen per què estudiar música! Hi ha gent que té oïda de manera innata, té una bona predisposició i a més quan ho prova, li agrada... i d'altres que no. No cal forçar-ho. Ara hi la tendència que tothom ha d'estudiar música. La música es pot gaudir des de molts punts de vista, no cal que la facis sempre.
Quan eres petit, quin artista t'hagués agradat que fes cançons per a nens?
No en tenia ni idea... això no t'ho planteges quan ets nen. Moltes vegades, quan algun pare em veu i li diu al seu fill "Mira, aquest és el senyor que fa les cançons del Super", el nen no entén res... Els nens no tenen prejudicis a l'hora d'escoltar música: els pot agradar el que escolten els seus pares. Jo recordo que m'agradaven els cantautors que escoltaven els meus pares: el Serrat, el Raimon, els Ara Va de Bo, el Xesco Boix... el que hi havia per a nens i alhora la música que escoltaven els meus pares. També els Beatles...
Aniràs a la Festa dels Súpers?
Hi he anat tots els anys, però no pujo a l'escenari. M'hi conviden i vaig a veure el feedback de les cançons...
Passes l'examen en directe?
Sí, i que sempre és emocionant. Tanta gent cantant les teves cançons i veus que han funcionat, han arribat i que han servit perquè pares i nens gaudeixin del mateix disc.
Tens en consideració els pares quan composes, sabent que escoltaran el disc innombrables vegades?
I tant! Pobres pares, com ho he patit jo, estant aturat a l'autopista amb caravana i el nen "torna-la a posar, papa", i comences a suar fred i llençaries el disc per la finestra... Procures que no passi! Les cançons que fas perquè agradin de seguida poden acabar sent irritants.
Quina sèrie t'agradava de petit?
"Pippi Langstrumpf"! De dibuixos animats, "Los autos locos" i "La pantera rosa". De fet en aquest disc hi ha molt de "La pantera rosa" i en general moltes influències musicals de la meva infància.
Cal tenir fills per composar per a nens?
Evidentment no cal, però ajuda molt, sobretot pels primers discos del Super3, que els meus fills tenien l'edat perfecta, servien per provar les cançons. Ara que ja són més grans, em fan la crítica per fer-me un favor...
Mentre restem a l'espera de l'estrena del nou disc del Super3, pots fer un tast del "Connectem" aquí: http://www.tv3.cat/disc-super3/
Recorda que podràs aconseguirlo amb "La Vanguardia" el cap de setmana del 5 i 6 d'octubre.
