Oriol Grau: "M'agrada el Palomino perquè em permet dir coses que, com a Oriol, no diria"
Oriol Grau rescata el celebrat Palomino per tancar amb un irònic monòleg els capítols de "La meva". Ens ha explicat que ja no pensava que es tornaria a posar en la pell d'aquest personatge i que té molt bona relació amb el Bernardo, que el va inspirar. Llegeix l'entrevista!
Oriol, sabem que el Palomino s'inspira en el cantant Bernardo. Però com va néixer?
Va ser a la ràdio: vaig veure qui hi havia el Bernado als estudis, i vaig dir a l'Andreu Buenafuente i el Fermí Fernández: "Mireu, hi ha aquell senyor que toca a la Barceloneta!". Van dir: "quin senyor?". I jo: "Sí, aquell de 'corazón, corazooooooón". I ja no en vam parlar més. Però en començar el programa, el primer que va dir l'Andreu va ser: "Tenim aquí el Bernardo". D'alguna manera, em va forçar a fer el personatge. Jo al principi no estava gens còmode, perquè tenia poc lèxic en castellà i perquè imitant-lo faig una cara lletja, se m'obren els forats del nas... Però després m'hi vaig fer, i ara m'agrada, m'agrada molt.
I de Bernardo va passar a Palomino, i va agafar personalitat pròpia...
Sí, primer el fèiem en un programa d'Antena 3, allà li dèiem Bernardo. Però quan el vam començar a fer a TV3 li vaig posar Palomino, perquè vaig pensar que no era ben bé una imitació, era un altre personatge, basat en ell, però que ja no era ell. Em sabia greu perquè al Bernardo real, en aquella època, la canalla li deia Palomino pel carrer. I ell els deia: "Coño, que no me llamo Palomino!". Per cert que, de tant en tant, ens truquem...
Parles amb el Bernardo?
Sí, sí, ens tenim molt de carinyo.
I què us comenteu?
Doncs ell m'explica el que està fent, ha tret una antologia poètica, perquè se sent més poeta que cantant, i segueix tocant a la Barceloneta. Mentre tingui força i energia, s'hi veu. I em diu: "I tu què?" I li dic: "mira, vaig fent teatre...". Ens expliquem la vida.
Llavors va quedar content del personatge...
Sí, em considera bona persona, i jo també a ell. És un home noble.
I quina creus que va ser la clau de l'èxit perquè aquell personatge durés tants anys?
Jo encara no m'ho explico, perquè és horrorós... Així com desperta simpatia, també desperta animadversió, o rebuig. Està bé que n'hi hagi de fredes i de calentes i que no agradi a tothom. A mi m'agrada perquè em permet dir coses que jo com a Oriol no diria. No té taps, no té censura, i això està bé, perquè és alliberador.
I ara, després de molt de temps sense fer de Palomino, el recuperes...
Sí, jo em pensava que estava jubilat, que ja no el tornaria a fer mai més. Però vam pensar que seria un bon punt final del programa, amb aquesta capacitat de crítica que té el personatge. I, clar, m'he de limitar a parlar de televisió, però també m'agradaria parlar de política i d'actualitat.
Si ara haguessis de fer un monòleg de la situació actual, de què parlaries?
L'actualitat em desbordaria. Però suposo que parlaria de la corrupció, naturalment, i de com alguns polítics intenten posar el focus en un altre lloc. Jo, en tot cas, recol·locaria el focus i el tornaria a posar on interessa.
I tal com et vas basar en el Bernardo, que el vas agafar i el vas "palominitzar", quin personatge agafaries ara?
Un personatge imitable en aquests moments seria el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. Cada vegada que parla és com còmic. L'imitaria.
Què ha significat per a tu participar en aquest projecte?
M'ha agradat perquè venir a TV3 m'agrada, jo m'ho considero casa meva. I també veuré si a les noves generacions aquest personatge els segueix calant com en aquella època!
Va ser a la ràdio: vaig veure qui hi havia el Bernado als estudis, i vaig dir a l'Andreu Buenafuente i el Fermí Fernández: "Mireu, hi ha aquell senyor que toca a la Barceloneta!". Van dir: "quin senyor?". I jo: "Sí, aquell de 'corazón, corazooooooón". I ja no en vam parlar més. Però en començar el programa, el primer que va dir l'Andreu va ser: "Tenim aquí el Bernardo". D'alguna manera, em va forçar a fer el personatge. Jo al principi no estava gens còmode, perquè tenia poc lèxic en castellà i perquè imitant-lo faig una cara lletja, se m'obren els forats del nas... Però després m'hi vaig fer, i ara m'agrada, m'agrada molt.
I de Bernardo va passar a Palomino, i va agafar personalitat pròpia...
Sí, primer el fèiem en un programa d'Antena 3, allà li dèiem Bernardo. Però quan el vam començar a fer a TV3 li vaig posar Palomino, perquè vaig pensar que no era ben bé una imitació, era un altre personatge, basat en ell, però que ja no era ell. Em sabia greu perquè al Bernardo real, en aquella època, la canalla li deia Palomino pel carrer. I ell els deia: "Coño, que no me llamo Palomino!". Per cert que, de tant en tant, ens truquem...
Parles amb el Bernardo?
Sí, sí, ens tenim molt de carinyo.
I què us comenteu?
Doncs ell m'explica el que està fent, ha tret una antologia poètica, perquè se sent més poeta que cantant, i segueix tocant a la Barceloneta. Mentre tingui força i energia, s'hi veu. I em diu: "I tu què?" I li dic: "mira, vaig fent teatre...". Ens expliquem la vida.
Llavors va quedar content del personatge...
Sí, em considera bona persona, i jo també a ell. És un home noble.
I quina creus que va ser la clau de l'èxit perquè aquell personatge durés tants anys?
Jo encara no m'ho explico, perquè és horrorós... Així com desperta simpatia, també desperta animadversió, o rebuig. Està bé que n'hi hagi de fredes i de calentes i que no agradi a tothom. A mi m'agrada perquè em permet dir coses que jo com a Oriol no diria. No té taps, no té censura, i això està bé, perquè és alliberador.
I ara, després de molt de temps sense fer de Palomino, el recuperes...
Sí, jo em pensava que estava jubilat, que ja no el tornaria a fer mai més. Però vam pensar que seria un bon punt final del programa, amb aquesta capacitat de crítica que té el personatge. I, clar, m'he de limitar a parlar de televisió, però també m'agradaria parlar de política i d'actualitat.
Si ara haguessis de fer un monòleg de la situació actual, de què parlaries?
L'actualitat em desbordaria. Però suposo que parlaria de la corrupció, naturalment, i de com alguns polítics intenten posar el focus en un altre lloc. Jo, en tot cas, recol·locaria el focus i el tornaria a posar on interessa.
I tal com et vas basar en el Bernardo, que el vas agafar i el vas "palominitzar", quin personatge agafaries ara?
Un personatge imitable en aquests moments seria el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. Cada vegada que parla és com còmic. L'imitaria.
Què ha significat per a tu participar en aquest projecte?
M'ha agradat perquè venir a TV3 m'agrada, jo m'ho considero casa meva. I també veuré si a les noves generacions aquest personatge els segueix calant com en aquella època!
