TV3 estrena "No me la puc treure del cap"
Quantes cançons heu sentit al llarg de la vostra vida? Amb quines heu ballat, us heu enamorat o quines us han fet companyia en els mals moments? Moltes cançons cauen en l'oblit ràpidament, però algunes no ens deixen mai.
Hi ha cançons de les quals aprenem les lletres gairebé sense voler i que acaben convertint-se en la banda sonora de les nostres vides. Què tenen aquestes cançons tan especials? En quin moment de feliç inspiració les van compondre els seus autors? Per què no ens les podem treure del cap?
Roger de Gràcia investiga, a "No me la puc treure del cap", què hi ha darrere 14 grans cançons catalanes que tots recordem: clàssics de la nova cançó i del rock català, cançons infantils, temes de musical, havaneres, rumbes o, fins i tot, l'himne del FC Barcelona. En cada capítol de 30 minuts de durada, el programa dissecciona amb respecte, però també amb sentit de l'humor, una d'aquestes cançons: n'entrevistem els autors, n'analitzem la construcció musical i melòdica, busquem els significats amagats de les lletres i mirem de situar cada cançó en el moment que es va fer. Però, sobretot, Roger de Gràcia es pregunta què ha convertit aquests temes en autèntics clàssics populars.
La idea i la llista
"No me la puc treure del cap" és una adaptació del programa noruec "Landeplagge", de la productora Dinamo Story, que ja fa tres temporades que s'emet a la televisió pública del seu país amb un gran èxit d'audiència. Les televisions d'Alemanya i el Regne Unit ja n'estan preparant les seves versions.
El criteri de selecció de les cançons en la versió catalana del programa es basa sobretot en la seva popularitat: són cançons catalanes i en català que han saltat generacions, que tots tenim al cap i sabem cantussejar. En definitiva, els nostres clàssics populars. La cançó més antiga té poc més de 40 anys, i la més recent, només tres. Hi ha diversitat d'estils: rock, pop, cançó, teatre musical, cants populars, cançons folk o havaneres. Són aquestes:
Boig per tu - SAU (1990)
Viatge a Itaca – LLUÍS LLACH (1975)
El cant del Barça – ESPINÀS, PICAS, VALLS (1974)
Qualsevol nit pot sortir el sol – JAUME SISA (1975)
L'Empordà – SOPA DE CABRA (1989)
Jo vinc d'un silenci – RAIMON (1975)
El mig amic – PERET (1968)
Puff era un drac màgic – PETER YARROW, adaptació de RAMON CASAJOANA (original 1963, adaptació 1968)
Bon dia – ELS PETS (1997)
L'àguila negra – MARIA DEL MAR BONET(1971)
La dansa del sabre – LA TRINCA(1981)
Corren – GOSSOS (2007)
Per què he plorat? - GUINOVART-BRU DE SALA, del musical "Mar i cel" (1988)
El meu avi – JOSÉ LUIS ORTEGA MONASTERIO (1968)
Les seccions
El programa s'inicia amb una versió del tema per a quartet de corda, que ha arranjat el músic i productor Toni Ten. Després, 12 experts convidats ens ajuden a analitzar cada cançó. Són músics, escriptors, programadors i periodistes musicals que opinen i posen en marxa el seu sentit crític. També entrevistem als autors de les cançons per saber el secret del naixement de cada tema.
La peça també s'analitza des d'un punt de vista tècnic i arquitectònic amb el compositor i professor de l'ESMUC Lluís Vergés. La gent del carrer també n'aporta la seva visió: joves, petits i grans canten sense vergonya els nostres clàssics. Sovint només en recorden la tornada, alguns afinen més que altres, però tots tenen al cap una part d'aquestes melodies.
Veurem les lletres sense música. Tots recordem la lletra del "Bon dia" d'Els Pets, lligada a una melodia enganxosa. Però, i si n'eliminem la música i ens fixem només en el text? Moltes vegades ens adonem que no hi hem parat prou atenció i que la lletra diu coses que no havíem captat. Per trobar aquests significats "amagats", el programa ha demanat ajuda a diversos actors i actrius, que posen en escena els textos. Joel Joan, el periodista Pere Escobar o Xavier Bertran hi descobreixen grans textos, però també lletres incomprensibles.
Xavi Lozano és un músic capaç de fer sonar gairebé qualsevol cosa. A ell li agrada que l'anomenin "quotidiafonista", perquè fa música amb una pila d'objectes quotidians, especialment si es poden "bufar". Roger de Gràcia li demana en cada capítol una "versió particular" de cada cançó.
Per acabar el programa farem un karaoke: una nova prova que les cançons ja formen part de la memòria popular. Grups de gent diversa canten la nostra cançó: policies, cuiners, joves, equips de rugby, infermeres i metges, nens, jubilats...
"No me la puc treure del cap" ha buscat en els arxius per trobar les millors interpretacions de cada cançó i les que ens situen en l'època en què va néixer. I també per trobar què significa cada tema en la carrera musical dels seus autors.
El presentador
Roger de Gràcia és periodista i ha presentat programes com "Caçadors de paraules", "Oikmentens", "Objectiu Pastorets" i "Bocamoll", que continuarà presentant aquesta temporada. A "No me la puc treure del cap", a més, demostrarà els seus dots musicals.
Roger de Gràcia investiga, a "No me la puc treure del cap", què hi ha darrere 14 grans cançons catalanes que tots recordem: clàssics de la nova cançó i del rock català, cançons infantils, temes de musical, havaneres, rumbes o, fins i tot, l'himne del FC Barcelona. En cada capítol de 30 minuts de durada, el programa dissecciona amb respecte, però també amb sentit de l'humor, una d'aquestes cançons: n'entrevistem els autors, n'analitzem la construcció musical i melòdica, busquem els significats amagats de les lletres i mirem de situar cada cançó en el moment que es va fer. Però, sobretot, Roger de Gràcia es pregunta què ha convertit aquests temes en autèntics clàssics populars.
La idea i la llista
"No me la puc treure del cap" és una adaptació del programa noruec "Landeplagge", de la productora Dinamo Story, que ja fa tres temporades que s'emet a la televisió pública del seu país amb un gran èxit d'audiència. Les televisions d'Alemanya i el Regne Unit ja n'estan preparant les seves versions.
El criteri de selecció de les cançons en la versió catalana del programa es basa sobretot en la seva popularitat: són cançons catalanes i en català que han saltat generacions, que tots tenim al cap i sabem cantussejar. En definitiva, els nostres clàssics populars. La cançó més antiga té poc més de 40 anys, i la més recent, només tres. Hi ha diversitat d'estils: rock, pop, cançó, teatre musical, cants populars, cançons folk o havaneres. Són aquestes:
Boig per tu - SAU (1990)
Viatge a Itaca – LLUÍS LLACH (1975)
El cant del Barça – ESPINÀS, PICAS, VALLS (1974)
Qualsevol nit pot sortir el sol – JAUME SISA (1975)
L'Empordà – SOPA DE CABRA (1989)
Jo vinc d'un silenci – RAIMON (1975)
El mig amic – PERET (1968)
Puff era un drac màgic – PETER YARROW, adaptació de RAMON CASAJOANA (original 1963, adaptació 1968)
Bon dia – ELS PETS (1997)
L'àguila negra – MARIA DEL MAR BONET(1971)
La dansa del sabre – LA TRINCA(1981)
Corren – GOSSOS (2007)
Per què he plorat? - GUINOVART-BRU DE SALA, del musical "Mar i cel" (1988)
El meu avi – JOSÉ LUIS ORTEGA MONASTERIO (1968)
Les seccions
El programa s'inicia amb una versió del tema per a quartet de corda, que ha arranjat el músic i productor Toni Ten. Després, 12 experts convidats ens ajuden a analitzar cada cançó. Són músics, escriptors, programadors i periodistes musicals que opinen i posen en marxa el seu sentit crític. També entrevistem als autors de les cançons per saber el secret del naixement de cada tema.
La peça també s'analitza des d'un punt de vista tècnic i arquitectònic amb el compositor i professor de l'ESMUC Lluís Vergés. La gent del carrer també n'aporta la seva visió: joves, petits i grans canten sense vergonya els nostres clàssics. Sovint només en recorden la tornada, alguns afinen més que altres, però tots tenen al cap una part d'aquestes melodies.
Veurem les lletres sense música. Tots recordem la lletra del "Bon dia" d'Els Pets, lligada a una melodia enganxosa. Però, i si n'eliminem la música i ens fixem només en el text? Moltes vegades ens adonem que no hi hem parat prou atenció i que la lletra diu coses que no havíem captat. Per trobar aquests significats "amagats", el programa ha demanat ajuda a diversos actors i actrius, que posen en escena els textos. Joel Joan, el periodista Pere Escobar o Xavier Bertran hi descobreixen grans textos, però també lletres incomprensibles.
Xavi Lozano és un músic capaç de fer sonar gairebé qualsevol cosa. A ell li agrada que l'anomenin "quotidiafonista", perquè fa música amb una pila d'objectes quotidians, especialment si es poden "bufar". Roger de Gràcia li demana en cada capítol una "versió particular" de cada cançó.
Per acabar el programa farem un karaoke: una nova prova que les cançons ja formen part de la memòria popular. Grups de gent diversa canten la nostra cançó: policies, cuiners, joves, equips de rugby, infermeres i metges, nens, jubilats...
"No me la puc treure del cap" ha buscat en els arxius per trobar les millors interpretacions de cada cançó i les que ens situen en l'època en què va néixer. I també per trobar què significa cada tema en la carrera musical dels seus autors.
El presentador
Roger de Gràcia és periodista i ha presentat programes com "Caçadors de paraules", "Oikmentens", "Objectiu Pastorets" i "Bocamoll", que continuarà presentant aquesta temporada. A "No me la puc treure del cap", a més, demostrarà els seus dots musicals.
