Tics crònics: moviments involuntaris i repetitius
Dilluns, a l'"Entre línies", Quim Monzó explicarà que, contràriament al que sol passar, el fet de ser "tiquer" no l'ha afectat ni en les relacions ni en l'àmbit laboral.
Aquest dilluns, 16 de febrer, el programa "Entre línies" oferirà els següents reportatges:
"Tics crònics"
Els tics no es curen i, si són molt intensos i aparatosos, condicionen la vida de les persones que els pateixen. Són moviments involuntaris i repetitius que, quan són motors i fònics alhora, es diagnostiquen com la síndrome de Gilles de la Tourette. En funció dels estats emocionals, poden augmentar, disminuir o variar, i la medicació ajuda a controlar-los relativament. A l'"Entre línies", en Quim Monzó, un conegut "tiquer" -com li agrada anomenar-se-, ens ha explicat que, contràriament al que sol passar, aquest fet no l'ha afectat ni en les relacions ni en l'àmbit laboral. En canvi, la Mar, de 21 anys, va haver de deixar el batxillerat per aquest problema. Ella té tics fònics ¿crida i repeteix paraules- i per molt que els vulgui reprimir li acaben sortint. Malgrat que té un company que accepta la seva situació, no se sent compresa pel seu entorn. Aquesta situació l'afecta emocionalment i té molts canvis d'humor. Es medica, i només deixa de tenir tics quan fa teatre. La seva màxima il·lusió és ser actriu. L'Àlex, de 15 anys, també pateix la síndrome de Tourette, amb tics motors i sorolls amb el nas i la gola, com quan s'està refredat. Tot i que és un noi molt sociable, sempre s'ha sentit observat.
Un reportatge de M. Àngels Méndez i Andrea Ferrando.
"Pas de senglar"
L'augment de la població de porcs senglars a les comarques de l'Alt Empordà, la Selva i el Gironès fa que cada cop hi hagi més conreus destrossats, sobretot, de blat, blat de moro i gira-sol. Aquests animals també provoquen molts accidents de trànsit quan creuen la carretera pel lloc on abans tenien el pas natural. Per evitar aquests problemes, s'ha prorrogat el termini de caça tres setmanes, fins a finals de febrer. Tot i això, la Federació Catalana de Caçadors adverteix que hauran de deixar de fer aquesta mena de "servei social" de control perquè algunes asseguradores de les associacions de caça s'han negat a renovar-los la llicència, ja que no volen fer-se càrrec del cost de les reparacions dels cotxes -una normativa que només existeix a l'estat espanyol.
Un reportatge d'Eva Geronès i Marta Pons.
"Pastures de ciment"
Pràcticament ja no queden pagesos als Pirineus catalans que visquin del conreu de les terres o de la ramaderia. En els darrers trenta anys, s'ha anat passant de la idíl·lica imatge de pastures a la d'urbanitzacions, sobretot, a la Cerdanya i a la Vall d'Aran. El turisme de muntanya s'ha convertit en el motor d'aquesta zona i l'especulació immobiliària ha provocat que molts dels seus habitants hagin optat per vendre les terres i, en alguns casos, s'hagin hagut de dedicar al turisme rural o a la restauració per sobreviure. Com que la tecnologia encara no ha avançat prou, els que continuen mantenint les seves propietats i l'ofici dels pares han de renunciar a les comoditats d'altres feines per estar pendents dels animals i dels camps les 24 hores del dia.
Un reportatge de Lali Colomé i Xavier Brichs.
"Tics crònics"
Els tics no es curen i, si són molt intensos i aparatosos, condicionen la vida de les persones que els pateixen. Són moviments involuntaris i repetitius que, quan són motors i fònics alhora, es diagnostiquen com la síndrome de Gilles de la Tourette. En funció dels estats emocionals, poden augmentar, disminuir o variar, i la medicació ajuda a controlar-los relativament. A l'"Entre línies", en Quim Monzó, un conegut "tiquer" -com li agrada anomenar-se-, ens ha explicat que, contràriament al que sol passar, aquest fet no l'ha afectat ni en les relacions ni en l'àmbit laboral. En canvi, la Mar, de 21 anys, va haver de deixar el batxillerat per aquest problema. Ella té tics fònics ¿crida i repeteix paraules- i per molt que els vulgui reprimir li acaben sortint. Malgrat que té un company que accepta la seva situació, no se sent compresa pel seu entorn. Aquesta situació l'afecta emocionalment i té molts canvis d'humor. Es medica, i només deixa de tenir tics quan fa teatre. La seva màxima il·lusió és ser actriu. L'Àlex, de 15 anys, també pateix la síndrome de Tourette, amb tics motors i sorolls amb el nas i la gola, com quan s'està refredat. Tot i que és un noi molt sociable, sempre s'ha sentit observat.
Un reportatge de M. Àngels Méndez i Andrea Ferrando.
"Pas de senglar"
L'augment de la població de porcs senglars a les comarques de l'Alt Empordà, la Selva i el Gironès fa que cada cop hi hagi més conreus destrossats, sobretot, de blat, blat de moro i gira-sol. Aquests animals també provoquen molts accidents de trànsit quan creuen la carretera pel lloc on abans tenien el pas natural. Per evitar aquests problemes, s'ha prorrogat el termini de caça tres setmanes, fins a finals de febrer. Tot i això, la Federació Catalana de Caçadors adverteix que hauran de deixar de fer aquesta mena de "servei social" de control perquè algunes asseguradores de les associacions de caça s'han negat a renovar-los la llicència, ja que no volen fer-se càrrec del cost de les reparacions dels cotxes -una normativa que només existeix a l'estat espanyol.
Un reportatge d'Eva Geronès i Marta Pons.
"Pastures de ciment"
Pràcticament ja no queden pagesos als Pirineus catalans que visquin del conreu de les terres o de la ramaderia. En els darrers trenta anys, s'ha anat passant de la idíl·lica imatge de pastures a la d'urbanitzacions, sobretot, a la Cerdanya i a la Vall d'Aran. El turisme de muntanya s'ha convertit en el motor d'aquesta zona i l'especulació immobiliària ha provocat que molts dels seus habitants hagin optat per vendre les terres i, en alguns casos, s'hagin hagut de dedicar al turisme rural o a la restauració per sobreviure. Com que la tecnologia encara no ha avançat prou, els que continuen mantenint les seves propietats i l'ofici dels pares han de renunciar a les comoditats d'altres feines per estar pendents dels animals i dels camps les 24 hores del dia.
Un reportatge de Lali Colomé i Xavier Brichs.
