Últims capítols de "Mirall Trencat", l'adaptació televisiva de la novel·la de Mercè Rodoreda
Dilluns TV3 emet els dos últims capítols de "Mirall trencat", en què la mort de la Teresa i l'arribada de la guerra precipitaran el destí de la casa i la d'aquells que l'habiten.
Dilluns s'acaba a TV3 "Mirall trencat", l'adaptació televisiva de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda:
Capítol 12
La Teresa rep de nou en Jesús. Li diu que el seu pare (el primer gran amor de Teresa) acaba de morir. La Teresa només suporta l'atenció de l'Armanda: a la Sofia ja li va bé, així pot eludir la responsabilitat. La Teresa es queda sola i té un cobriment: veu que s'està morint. Agafar el vano que li va regalar l'Eulàlia en el ball en què es va decidir el seu destí al costat del Salvador.
La Sofia passeja per la casa buida. Ara tot és de la noia, inclosa la casa. Amb l'administrador, el senyor Fontanills, parlen de propietats i de com fer front al futur. La Sofia no sap què fer. L'administrador té por d'una guerra, la Sofia se'n riu.
Però la guerra esclata. La Sofia ha aconseguit un passaport i marxarà a París, a casa de la padrina Eulàlia. L'Armanda es queda sola a casa, decidida a ocupar-se'n fins al final. Arriben obrers armats per requisar la finca. L'Armanda té por del que puguin fer, però de cop i volta avança un obrer entre tots: Jesús Masdéu. Tranquil·litza l'Armanda. Podrà quedar-se amb un pis de la casa per ser-ne la mestressa. Ell estima la casa i no permetrà desperfectes.
Capítol 13
Amb la guerra Jesús Masdeu convenç l'Armanda que se'n vagi a viure fora de la casa. Passen els anys, acaba la guerra. El notari Riera rep carta de la Sofia. A França s'ha tornat a casar, com l'Eulàlia. Tornarà a Barcelona, per poc temps, per fer derruir la casa. Vol construir pisos ben rendibles.
A la casa arriben homes de la constructora. L'Armanda passeja pel parc com una ànima amb pena. Jesús Masdéu li diu que fugi a l'estranger: s'ha vinculat massa al costat dels vençuts. Tampoc ell ha pogut salvar la casa. Abraça l'Armanda i se'n va.
Arriba la Sofia. L'Armanda s'està barallant amb els camioners perquè no tracten bé els mobles. La Sofia la fa callar: els mobles estan vells.
La Sofia ha tingut notícies del seu fill Ramon, que ha tornat d'Amèrica. Es troben en un hotel: el noi s'ha convertit en home, la figura repetida de Salvador. No havia previst la semblança amb l'home que més ha estimat. Demana al Ramon que es quedi i que es faci càrrec dels aspectes econòmics. Li correspon: és el seu únic hereu possible. El Ramon li diu que és massa tard, que té una vida feta i que és pare d'un nen i d'una nena. El fill és diu Ramon; la filla, Maria. La Sofia s'adona que ha perdut la persona que l'hauria pogut salvar, però no hi ha res a fer.
L'Armanda fa les maletes. L'Armanda dóna a la Sofia les joies de la família que ella va amagar. La Sofia agraeix de forma freda els serveis de l'Armanda. Li ofereix diners, com a l'inici de la guerra. L'Armanda no en vol. La Sofia fa mitja volta i se'n va per sempre, sense girar-se a mirar l'edifici, ni el jardí, ni el parc. Només, de sobte, s'ajup per recollir una violeta. Els mobles cremen, en una gran foguera. L'Armanda té les maletes preparades i les ha carregat en un taxi. Treu un ram de flors i el deixa als peus del llorer on va morir la Maria. Sent com si algú li acariciés la cara amb suavitat. "Si és un difunt d'aquesta casa que pensa en mi, que Déu l'ajudi i li doni descans i pau. Que Déu doni descans a tots aquells que van viure en aquesta casa. I ara, que comenci l'oblit." Se'n va.
Capítol 12
La Teresa rep de nou en Jesús. Li diu que el seu pare (el primer gran amor de Teresa) acaba de morir. La Teresa només suporta l'atenció de l'Armanda: a la Sofia ja li va bé, així pot eludir la responsabilitat. La Teresa es queda sola i té un cobriment: veu que s'està morint. Agafar el vano que li va regalar l'Eulàlia en el ball en què es va decidir el seu destí al costat del Salvador.
La Sofia passeja per la casa buida. Ara tot és de la noia, inclosa la casa. Amb l'administrador, el senyor Fontanills, parlen de propietats i de com fer front al futur. La Sofia no sap què fer. L'administrador té por d'una guerra, la Sofia se'n riu.
Però la guerra esclata. La Sofia ha aconseguit un passaport i marxarà a París, a casa de la padrina Eulàlia. L'Armanda es queda sola a casa, decidida a ocupar-se'n fins al final. Arriben obrers armats per requisar la finca. L'Armanda té por del que puguin fer, però de cop i volta avança un obrer entre tots: Jesús Masdéu. Tranquil·litza l'Armanda. Podrà quedar-se amb un pis de la casa per ser-ne la mestressa. Ell estima la casa i no permetrà desperfectes.
Capítol 13
Amb la guerra Jesús Masdeu convenç l'Armanda que se'n vagi a viure fora de la casa. Passen els anys, acaba la guerra. El notari Riera rep carta de la Sofia. A França s'ha tornat a casar, com l'Eulàlia. Tornarà a Barcelona, per poc temps, per fer derruir la casa. Vol construir pisos ben rendibles.
A la casa arriben homes de la constructora. L'Armanda passeja pel parc com una ànima amb pena. Jesús Masdéu li diu que fugi a l'estranger: s'ha vinculat massa al costat dels vençuts. Tampoc ell ha pogut salvar la casa. Abraça l'Armanda i se'n va.
Arriba la Sofia. L'Armanda s'està barallant amb els camioners perquè no tracten bé els mobles. La Sofia la fa callar: els mobles estan vells.
La Sofia ha tingut notícies del seu fill Ramon, que ha tornat d'Amèrica. Es troben en un hotel: el noi s'ha convertit en home, la figura repetida de Salvador. No havia previst la semblança amb l'home que més ha estimat. Demana al Ramon que es quedi i que es faci càrrec dels aspectes econòmics. Li correspon: és el seu únic hereu possible. El Ramon li diu que és massa tard, que té una vida feta i que és pare d'un nen i d'una nena. El fill és diu Ramon; la filla, Maria. La Sofia s'adona que ha perdut la persona que l'hauria pogut salvar, però no hi ha res a fer.
L'Armanda fa les maletes. L'Armanda dóna a la Sofia les joies de la família que ella va amagar. La Sofia agraeix de forma freda els serveis de l'Armanda. Li ofereix diners, com a l'inici de la guerra. L'Armanda no en vol. La Sofia fa mitja volta i se'n va per sempre, sense girar-se a mirar l'edifici, ni el jardí, ni el parc. Només, de sobte, s'ajup per recollir una violeta. Els mobles cremen, en una gran foguera. L'Armanda té les maletes preparades i les ha carregat en un taxi. Treu un ram de flors i el deixa als peus del llorer on va morir la Maria. Sent com si algú li acariciés la cara amb suavitat. "Si és un difunt d'aquesta casa que pensa en mi, que Déu l'ajudi i li doni descans i pau. Que Déu doni descans a tots aquells que van viure en aquesta casa. I ara, que comenci l'oblit." Se'n va.
