De la certesa de la pena
S'esperava -el Gilson- en uns bancs que hi ha davant de l'Audiència de Barcelona, al cap de poc més de mitja hora havia d'estar davant del magistrat. Matava
S'esperava -el Gilson- en uns bancs que hi ha davant de l'Audiència de Barcelona, al cap de poc més de mitja hora havia d'estar davant del magistrat. Matava el temps caminant cap enlloc, estava amb la parella, el fill d'ella -de pocs anys- i el fill de mesos que tenen en comú. També l'acompanyava el pare. Des que va cometre l'homicidi de l'Anita Castro -el 28 d'abril del 2013-, ha estat més temps en llibertat que no pas a presó i això que ha estat condemnat a tretze anys i mig. Sembla ben bé una contradicció. No és usual en casos d'homicidi, no ho és. Però tot té un per què, una explicació.
- No quiero decirte nada, mi abogada me ha dicho que no hable con periodistas.
I l'advocada tampoc va voler pronunciar-se ni abans de la vista, ni després.
Una desaparició d'àmbit criminal
L'Anita Castro, la víctima, tenia quinze anys. I deu dies després que la família l'havia donat per desapareguda, van trobar-ne el cos embotit dins les roques de l'espigó de la platja de la Mar Bella de Barcelona. Els sostenidors enrotllats, el cos malmès pels dies que feia que era morta i pel medi on era el cos, i una autòpsia que no va poder resoldre gaires incògnites.
Els Mossos -la Unitat Central de Persones Desaparegudes- van detenir Gilson Bolívar, amic de la víctima. El jutge instructor li va decretar presó provisional per l'homicidi de la menor i cinc mesos després el va deixar en llibertat.
Condemna a 13 anys i mig de presó
Quan es va celebrar el judici, el van condemnar a 13 anys i mig de presó, però el magistrat va considerar que, com que instàncies superiors (com el (TSJC)Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el Tribunal Suprem) podien valorar la sentència de manera diferent, no va ordenar l'ingrés immediat a la presó, que és el que se sol fer en estes ocasions. El magistrat dubtava de la validesa de la prova per indicis, és a dir, d'una condemna sense una prova directa. I així ho va fer constar a la sentència. El TSJC no només no va estar en desacord amb la sentència, sinó que la va reforçar i la fiscalia va tornar a demanar l'ingrés immediat a la presó.
El mateix magistrat que el va deixar en llibertat, valorava la petició fiscal d'ingrés a presó
Començava la vista per decretar o no l'ingrés a la presó amb una mica de retard, l'habitual als jutjats. La fiscal va ser ràpida: demanava presó perquè creia que hi havia risc de fuga i perquè veia la sentència del TSJC com "una carcassa forta i sòlida" que avalava les tesis de l'acusació. L'acusació particular s'hi va sumar i va precisar algun detall més amb la mateixa línia. La defensa va contraatacar amb les armes familiars: que Gilson es presenvatava cada setmana als jutjats, com se li estava requerint, que és l'únic de la família que treballa i que al seu càrrec hi té la dona, el fill d'ella i el nadó que tenen entre els dos. I apel·lava també al fet que la sentència encara no és ferma, a l'espera del Tribunal Suprem. El magistrat que presidia la sala és el mateix que va presidir el judici, el que havia considerat que Gilson havia d'estar en llibertat per si alguna instància superior canviava la sentència. Li va comunicar el dret a l'última paraula i no, Gilson no en va fer ús.
La certesa de la pena
Una hora i mitja després la secretària els entregava la resolució. Cap escarafall per part de ningú. Bé, l'advocat de l'acusació particular va gesticular una satisfacció discreta, pensant en els familiars d'Anita Castro.
Van començar a entrar mossos, tres binomis, per emportar-se'l. Gilson se n'anava a la presó de Joves, l'Anita fa més de quatre anys que és morta i la seua mare primer va témer que no es condemnés l'homicida de la seua filla i, un cop condemnat, no entenia com podia estar en llibertat. Coses de la justícia i de la interpretació que en fa cada magistrat. En criminologia s'ha estudiat que les penes podrien arribar a tenir un efecte dissuasiu o servir de prevenció si hi ha la certesa que una conducta delinqüencial, tindrà resposta penal.
- No quiero decirte nada, mi abogada me ha dicho que no hable con periodistas.
I l'advocada tampoc va voler pronunciar-se ni abans de la vista, ni després.
Una desaparició d'àmbit criminal
L'Anita Castro, la víctima, tenia quinze anys. I deu dies després que la família l'havia donat per desapareguda, van trobar-ne el cos embotit dins les roques de l'espigó de la platja de la Mar Bella de Barcelona. Els sostenidors enrotllats, el cos malmès pels dies que feia que era morta i pel medi on era el cos, i una autòpsia que no va poder resoldre gaires incògnites.
Els Mossos -la Unitat Central de Persones Desaparegudes- van detenir Gilson Bolívar, amic de la víctima. El jutge instructor li va decretar presó provisional per l'homicidi de la menor i cinc mesos després el va deixar en llibertat.
Condemna a 13 anys i mig de presó
Quan es va celebrar el judici, el van condemnar a 13 anys i mig de presó, però el magistrat va considerar que, com que instàncies superiors (com el (TSJC)Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el Tribunal Suprem) podien valorar la sentència de manera diferent, no va ordenar l'ingrés immediat a la presó, que és el que se sol fer en estes ocasions. El magistrat dubtava de la validesa de la prova per indicis, és a dir, d'una condemna sense una prova directa. I així ho va fer constar a la sentència. El TSJC no només no va estar en desacord amb la sentència, sinó que la va reforçar i la fiscalia va tornar a demanar l'ingrés immediat a la presó.
El mateix magistrat que el va deixar en llibertat, valorava la petició fiscal d'ingrés a presó
Començava la vista per decretar o no l'ingrés a la presó amb una mica de retard, l'habitual als jutjats. La fiscal va ser ràpida: demanava presó perquè creia que hi havia risc de fuga i perquè veia la sentència del TSJC com "una carcassa forta i sòlida" que avalava les tesis de l'acusació. L'acusació particular s'hi va sumar i va precisar algun detall més amb la mateixa línia. La defensa va contraatacar amb les armes familiars: que Gilson es presenvatava cada setmana als jutjats, com se li estava requerint, que és l'únic de la família que treballa i que al seu càrrec hi té la dona, el fill d'ella i el nadó que tenen entre els dos. I apel·lava també al fet que la sentència encara no és ferma, a l'espera del Tribunal Suprem. El magistrat que presidia la sala és el mateix que va presidir el judici, el que havia considerat que Gilson havia d'estar en llibertat per si alguna instància superior canviava la sentència. Li va comunicar el dret a l'última paraula i no, Gilson no en va fer ús.
La certesa de la pena
Una hora i mitja després la secretària els entregava la resolució. Cap escarafall per part de ningú. Bé, l'advocat de l'acusació particular va gesticular una satisfacció discreta, pensant en els familiars d'Anita Castro.
Van començar a entrar mossos, tres binomis, per emportar-se'l. Gilson se n'anava a la presó de Joves, l'Anita fa més de quatre anys que és morta i la seua mare primer va témer que no es condemnés l'homicida de la seua filla i, un cop condemnat, no entenia com podia estar en llibertat. Coses de la justícia i de la interpretació que en fa cada magistrat. En criminologia s'ha estudiat que les penes podrien arribar a tenir un efecte dissuasiu o servir de prevenció si hi ha la certesa que una conducta delinqüencial, tindrà resposta penal.