Va ser el primer gourmet mediàtic de la tele catalana i es va fer immensament popular amb els seus rodolins. Una conversa divertidíssima on Casas, entre rialles, descobreix que l'home del "Bona cuina" no ha cuinat mai, que té l'àcid úric pels núvols i que, del que en sap de debò, és de mitges i jerseis.

Una Maribel Verdú joveníssima, ja estrella de la primera línia al cinema espanyol, sorprèn Àngel Casas amb la seva maduresa i la seva naturalitat. "He fet centenars de petons al cinema, però et penses que m'agrada petonejar aquells senyors? Ho fa el personatge, no jo". La jove actriu confessa que odia les revistes del cor, que llegeix a les esperes dels rodatges i que no, no té res amb Fabio Testi.

Segurament l'entrevista on la faceta xerraire, extraordinàriament simpàtica, de la diva ha brillat més. Absolutament còmoda amb Àngel Casas, la Caballé parla de la seva vida privada, dels inicis difícils i de les alegries i disgustos que li ha portat una veu única. Del seu marit, confessa, la va enamorar la calba i l'uniforme que duia a "Rigoletto".

Un dels més grans futbolistes de tots els temps, Ladislao Kubala, es retrata en aquesta entrevista com un home humil, discret i sincer: un home bo, com el qualifica Àngel Casas. Ja al final de la seva carrera, Kubala reconeix que va marxar a l'Espanyol quan ja era massa vell i acabat per al Barça, i necessitava diners per ajudar la família. Però el Barça, confessa, "ho ha estat tot per a mi".

Per primera vegada a TV3, Àngel Casas entrevista una mona, la Mona de Pasqua, vinguda a Catalunya per fer un curs de monades a la Universitat de Sabadell. Amb insòlita versemblança, la mona rebutja les teories darwinianes i afirma la superioritat dels primats sobre els humans, i parla de "Xita dels micos", cimera del cinema mico, prohibida als nostres cinemes. Una entrevista que avui seria del tot impossible.

Una de les entrevistes imperdibles de l'"Àngel Casas Show" que no hauria d'acabar mai. Un diàleg trepidant on Casas i Cugat -que insisteix a proclamar-se arruïnat- parlen de música, de dones, de Ronald Reagan i del papa Joan XXIII, que mirava els seus programes americans i li demanava, a través de sor Pasqualina, "que les cantants no es belluguessin tant". Un Cugat en estat de gràcia que opina sobre Julio Iglesias, la màfia, les sogres, els Rolls-Royce i els favors que li demanen… I la història del "Beguin the beguine" que li va dedicar Cole Porter i que dirigeix, poc després, amb l'orquestra del programa.