Les protestes a Egipte en contra del govern de Hosni Mubarak es concentren a la plaça Tahrir, al centre del Caire. No és la primera revolta popular que pren com a escenari una plaça. De fet, aquests enclavaments han tingut un paper protagonista en nombroses revoltes a tot el món i en la història de diversos països.
Què tenen en comú Brussel·les, Amsterdam, Roma, Niça o Lisboa? A banda de ser ciutats europees, donen nom a tractats, més o menys polèmics, que han servit per modelar la Unió Europea tal com la coneixem avui. Però, sens dubte, el tractat més significatiu i que va introduir les reformes més transcendentals va ser el tractat de Maastricht, que està d'aniversari: compleix 20 anys. El text, firmat per dotze països el set de febrer de 1992, va afegir, als orígens econòmics, els pilars per a la construcció d'una unitat política i monetària europea de 340 milions de ciutadans.
De "barrera de protecció antifeixista", segons l'RDA, a atracció turística. El mur de Berlín commemora aquest 13 d'agost els 50 anys de la seva construcció. Aquest aniversari -amb exposicions, documentals i actes oficials- furga en velles ferides i torna a posar damunt la taula el debat sobre com Berlín ha de conviure amb la seva història i, el més important: com l'ha de vendre sense perdre aquest punt "pobre, però sexi" que atrau cada any milions de persones.
El que va començar com un cas de desviament de fons amb Fèlix Millet i Jordi Montull com a principals protagonistes, s'ha convertit en un gran embolic que ha esquitxat institucions públiques, empreses privades i partits polítics. El 23 de juliol del 2009 els Mossos d'Esquadra van entrar al Palau de la Música. Les imatges formen part ja de la memòria col·lectiva. Es destapava el desviament de 35 milions d'euros per part del màxim responsable de la institució i el seu home de confiança. Els diners van anar desapareixent en forma de bitllets de 500 euros, factures falses i el pagament de regals, casaments de filles i fins i tot capses de preservatius.
Amb corbata vermella, un barret blanc estiuenc i un vestit de tres peces impecable, que rememora la seva infantesa a la sastreria dels seus pares, Gay Talese entra somrient i saluda els assistents amb un gest proper i simpàtic. El periodista nord-americà, creador amb Tom Wolfe de l'anomenat Nou Periodisme, afirma que la professió s'ha de fer "al carrer" i no "googlejant". Sobre les noves dinàmiques dels mitjans és contundent: "Els periodistes som artistes, no empleats". Talese reivindica la figura del periodista com el garant de la veritat en la societat. I per exercir aquest honor, cal anar sempre vestit per a l'ocasió.
Elena Salgado va agafar les regnes del Ministeri d'Economia ara fa uns dos anys, disposada a apujar la "moral econòmica" de la ciutadania davant la crisi. Salgado va entrar a la seva nova oficina contradient el seu predecessor, Pedro Solbes, i afirmant que encara hi havia marge fiscal per aplicar noves mesures anticrisi. Malgrat la que es veia a venir, i tot i reconèixer que les previsions de creixement s'haurien de modificar, el maig del 2009 Salgado va veure "brots verds" de recuperació en l'economia espanyola. L'expressió no va passar desapercebuda. Però l'economia no hi entén, de jardineria i després de dos anys, els brots verds encara son això: només brots.
Des del quarter general d'ERC
