De Tunísia a Catalunya, a "Karakia"
Tot i la seva joventut, en Tayssir ha viscut a molts països. Però per acabar els seus estudis universitaris, aquest tunisià de naixement, ha escollit Catalunya, enamorat de la llengua i la cultura catalanes.
Dilluns 1 de desembre (al canal 33) a les 22:00 "Karakia" estrena "Tayssir, un català de Tunísia" (Tunísia) i recupera "Grethel i Raquel, de Chiriquí" (Panamà).
"Tayssir, un català de Tunísia" (Tunísia)
Tot i la seva joventut, en Tayssir ha viscut als Estats Units, al Japó, a Israel, a Egipte... Però per acabar els seus estudis universitaris, aquest tunisià de naixement, ha escollit Catalunya, enamorat de la llengua i la cultura catalanes. Després d'un temps vivint a Perpinyà, nosaltres l'hem trobat a Tarragona, on prepara la tesi sobre Anselm Turmeda. D'alguna manera, el nostre protagonista ha fet el viatge invers a aquell que el frare franciscà va fer a finals del segle XIV. Turmeda, nascut a Mallorca, va renunciar a la visió occidental de l'època i es va instal·lar a Tunis, atret per l'Islam. Lluny de semblar un personatge fora d'època, algunes de les seves idees són ben actuals, com veurem al programa. Aquest serà un capítol on a més, parlarem de llengües, de l'oportunitat que representa la globalitat ben entesa o del sa cosmopolitisme dels pisos actuals d'estudiants. La Laura, la Clàudia i en Rubén, els companys de pis d'en Tayssir, bé que ho saben. Amb tots ells, compartirem la preparació d'un àpat típic de Tunis amb amanides com la tunsia, d'ou i sardina, o la fakous, amb cogombre. "Nuàcers bil aaluix ue khodra" és el nom del plat principal a base de pasta amb xai i verdures que ens portarà a l'època dels hàfsides, la dinastia que regnava a Tunis a l'època de Turmeda. Però tot plegat, comença amb la recerca d'un ingredient per a les postres, l'"zgugu".
"Grethel i Raquel, de Chiriquí"
Segons els indígenes ngäbe-buglé, la vall de la lluna es troba a l'oest de Panamà. Almenys així és com anomenen el Chiriquí, la regió de la Raquel i la Grethel, un petit i divers territori, exemple del mestissatge gastronòmic i cultural que conviu al país. Els seus plats són una barreja dels productes de la seva fèrtil terra i de les diferents herències colonials que s'hi fan presents abans i després de la construcció del canal. La rebosteria adopta moltes d'aquestes 'maneres', com en la tarta de tres leches o amb els almojábanos, un llegat àrab que viatja amb els espanyols. Arròs, guandú, porc adobat i diferents verdures completen aquest àpat chiricano.