Depressió, ansietat, trastorn bipolar, esquizofrènia i altres psicosis, trastorns obsessius compulsius, trastorns del neurodesenvolupament (com el TDAH, el trastorn de l'espectre autista o els de l'aprenentatge), trastorns de la personalitat, de la conducta alimentària o addiccions. Aquests són, només, uns quants dels problemes de salut mental que centraran la 30a edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio del 19 de desembre.

Els experts assenyalen que hi ha una gran varietat de trastorns mentals i cadascun presenta manifestacions diferents. Afirmen que, en la majoria de casos, no estan completament aclarides les causes que influeixen en l'aparició, l'evolució i el pronòstic. Tanmateix, s'ha comprovat que hi ha implicats múltiples factors genètics que poden interactuar amb un entorn desfavorable o estressant. Aquestes influències modifiquen els mecanismes cerebrals que regulen els processos psíquics que permeten fer una vida satisfactòria i autònoma.

En funció de les dades d'incidència i de prevalença recents, els experts coincideixen a dir que una de cada quatre persones adultes tindrà un problema de salut mental en algun moment de la vida. Es considera que el 50% d'aquests trastorns comencen abans dels 18 anys, però sovint no es diagnostiquen fins anys després, en l'etapa adulta. Segons afirmen, no diagnosticar, en edat infantil, els problemes del neurodesenvolupament, que afecten entre el 20% i el 25% de la població, com ara el TDAH i altres problemes de salut mental, pot significar tenir problemes greus o molt greus al llarg de tota la vida. L'esperança de vida també es veu reduïda en les persones amb trastorn mental. Entre els joves i adolescents, el suïcidi és una de les primeres causes de mort, la majoria de vegades com a conseqüència d'una depressió.

S'estima que hi ha mil milions de persones al món que presenten un problema de salut mental. Es tracta, doncs, de malalties molt freqüents que representen una càrrega personal, familiar i social molt elevada, si es tenen en compte els anys de preocupació, patiment i baixa qualitat de vida de les persones i famílies afectades, així com els elevats costos sociosanitaris, tant directes com indirectes, que generen.

Les prioritats de la recerca en l'àmbit de la salut mental que impulsaran els fons que es recaptin en La Marató 2021 estaran dirigides a identificar els factors que originen aquests trastorns des de la infància fins a la vellesa; a aconseguir eines de prevenció, de detecció precoç i de precisió diagnòstica; a trobar dianes terapèutiques eficaces que avancin cap a tractaments curatius, o a potenciar els estudis epidemiològics en grans grups poblacionals, entre altres línies de recerca. Fins ara, la investigació ha obtingut grans avenços en camps com el de les neurociències i, particularment, en epigenètica, neuroimatge, psicologia i intel·ligència artificial.

30a edició de La Marató

Aquesta serà la tercera vegada que La Marató es dedicarà a la salut mental. Com es recordarà, a causa de la situació d'excepcionalitat que va provocar la irrupció de la pandèmia del coronavirus SARS-CoV2 l'any 2020, el patronat de la fundació va decidir dedicar La Marató d'aquell any a la Covid-19 i posposar l'edició de la salut mental a l'any 2021.

Per la vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i del Patronat de la Fundació La Marató de TV3, Núria Llorach, "la sensibilització i la recerca en salut mental sempre són essencials; però, després de més d'un any de pandèmia, estem convençuts que ara és més necessària que mai aquesta Marató i així ens ho transmeten els experts, que han observat el gran impacte de la pandèmia en aquest àmbit de la salut, especialment en els joves".

Gràcies a la solidaritat ciutadana, La Marató s'ha convertit en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya i en una potent plataforma de sensibilització i divulgació social de les malalties tractades. Des del 1992, La Marató ha recaptat més de 212 milions d'euros i ha finançat 913 projectes de recerca que han dut a terme 1.460 equips, amb la implicació de 8.500 investigadors.