El dol perinatal: "Un fill mort no l'has d'oblidar, generar records és molt útil per curar ferides"
L'Ignasi Guerrero, director del documental "Un estel fugaç", acompanyat de la Maria Llevoré, llevadora de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, visiten "La selva" per parlar del tabú del dol perinatal
La mort és per a molts de nosaltres un tabú, i més si es tracta de la mort perinatal. L'Ignasi Guerrero ha dirigit el documental "Un estel fugaç", un viatge emocional per recordar la mort del seu fill, Pep, de només quatre mesos. Com ha explicat l'Ignasi, el que l'ha portat a fer aquest documental és donar visibilitat a un món que semblava invisible per a la societat.
"La part més dolorosa del meu dol va ser a nivell social, com els amics estaven en silenci al voltant."
Un dels casos més emocionants del documental és, precisament, el d'ell i l'Àgata. Amb dotze setmanes d'embaràs els van comunicar que el Pep arribaria amb problemes de cor, però van mantenir la il·lusió fins al darrer moment. "Va ser un embaràs que es va anar complicant a poc a poc, una cardiopatia que va anar evolucionant".
"El cardiòleg anava trobant solucions noves, fins que al final va ser un camí sense sortida."
El record, per curar ferides
L'Ignasi també ha destacat com ha canviat la conversa social al voltant de la mort d'un fill acabat de néixer o amb pocs mesos de vida. Abans s'intentava fer passar ràpid el dol i "oblidar" la criatura i la seva absència. Ara, ja no.
"Al final s'ha vist que és molt útil generar records de la criatura. Un fill no se l'ha d'oblidar, se l'ha de recordar, perquè això ajuda a curar les ferides."
L'UCI de nounats: l'espai on conviuen famílies, nadons i professionals de la salut
Segons l'Ignasi, aquest espai ha canviat molt durant aquests anys com també la percepció que té la societat de les UCI: "Quan el Pep va néixer era una unitat oberta, veies el que passava a cada bressol i era una cosa que angoixava molt". Ara aquests espais tenen boxs individuals per a cada nadó i la seva família. La Maria Llevoré, llevadora de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha explicat que les UCI han millorat, però que encara hi ha molt per fer.
"Estem en un bon camí però, com tot, passa pels diners. Invertir en els hospitals costa molt."
Quan les famílies afectades arriben a l'UCI de nounats acostumen a trobar-se amb dues situacions: o bé hi arriben sabent que han tingut una criatura que pot tenir problemes o un desenllaç dolorós, o bé, s'assabenten en aquell moment que ha mort. "Acostuma a haver-hi una gran connexió amb les famílies per fer un seguiment del seu cas", ha explicat la Maria Llevoré.
