EL PETRI.
VA SER DISSENYAT QUAN ENCARA NO HI HAVIA MÒBILS. Moltes vegades, els dissenyadors som com una "presa de terra" de l'inconscient col·lectiu, de les idees que floten a l'ambient
VA SER DISSENYAT QUAN ENCARA NO HI HAVIA MÒBILS.
Moltes vegades, els dissenyadors som com una "presa de terra" de l'inconscient col·lectiu, de les idees que floten a l'ambient. Però també dels desitjos del client i els condicionants d'un projecte en forma d'encàrrec.
Però si això passa normalment desapercebut per l'equip del programa, i només ho gestiona el dissenyador de vestuari, en el cas dels inicis del Super3 va ser molt evident.
El Super3 va néixer de moltes pluges d'idees, de moltes reunions, pluridisciplinàries de debò. I dic de debò perquè tant et podies trobar el guionista comentant la jugada amb la sastressa, per aconseguir fer el guant del Super3, com els psicòlegs debatent amb el director artístic i els ambientadors. O bé els dissenyadors gràfics, realitzador i dissenyadors de vestuari buscant els colors adients per als personatges principals.
Va ser una experiència molt enriquidora, fruit de l'entusiasme. Qualsevol idea era ben rebuda i debatuda, vingués d'on vingués, i si no encaixava, fora i una altra...
En Petri és fruit d'aquest moment. Buscàvem un personatge que reunís les característiques del mític missatger que va cap al 2000. Un superheroi d'estar per casa, que portés el desig i les realitats de canvis d'ordre tecnològic en les comunicacions. El nostre Hermes actualitzat.

Hermes i la primera versió del Petri (novembre 1990)

Versió definitiva del Petri (gener1991)

Un gest propi del Petri!
Quan va ser dissenyat, l'any 1990 per Esther Casaldàliga, encara no hi havia mòbils, només hi havia Fax (el duia a la butxaca de la panxa) i cartes (se les posava a les butxaquetes dels braços i cames), i amb això es comunicava amb els socis del Club Super3.
El 30.300 era l'Apartat de Correus i el 08080 el codi postal per enviar les cartes. Uf!!! Ni que haguessin passat 3.000 anys!
Els colors van ser determinants. El groc pel Petri, el vermell per a la Noti i el blau per a la Nets.
Després ens va encaixar amb els colors dels Taxis de Barcelona, mobilitat, servei públic, eficàcia. I també va anar evolucionant fins al teixit de pell dels motards i els acabats més tecnològics de l'època.

És fantàstic poder dissenyar un personatge que al final els nens se'l fan seu i l'arriben a veure de tantes maneres que els adults som incapaços fins i tot d'imaginar. Estic encantada d'haver col·laborat en aquella aventura.
Moltes vegades, els dissenyadors som com una "presa de terra" de l'inconscient col·lectiu, de les idees que floten a l'ambient. Però també dels desitjos del client i els condicionants d'un projecte en forma d'encàrrec.
Però si això passa normalment desapercebut per l'equip del programa, i només ho gestiona el dissenyador de vestuari, en el cas dels inicis del Super3 va ser molt evident.
El Super3 va néixer de moltes pluges d'idees, de moltes reunions, pluridisciplinàries de debò. I dic de debò perquè tant et podies trobar el guionista comentant la jugada amb la sastressa, per aconseguir fer el guant del Super3, com els psicòlegs debatent amb el director artístic i els ambientadors. O bé els dissenyadors gràfics, realitzador i dissenyadors de vestuari buscant els colors adients per als personatges principals.
Va ser una experiència molt enriquidora, fruit de l'entusiasme. Qualsevol idea era ben rebuda i debatuda, vingués d'on vingués, i si no encaixava, fora i una altra...
En Petri és fruit d'aquest moment. Buscàvem un personatge que reunís les característiques del mític missatger que va cap al 2000. Un superheroi d'estar per casa, que portés el desig i les realitats de canvis d'ordre tecnològic en les comunicacions. El nostre Hermes actualitzat.

Hermes i la primera versió del Petri (novembre 1990)

Versió definitiva del Petri (gener1991)

Un gest propi del Petri!
Quan va ser dissenyat, l'any 1990 per Esther Casaldàliga, encara no hi havia mòbils, només hi havia Fax (el duia a la butxaca de la panxa) i cartes (se les posava a les butxaquetes dels braços i cames), i amb això es comunicava amb els socis del Club Super3.
El 30.300 era l'Apartat de Correus i el 08080 el codi postal per enviar les cartes. Uf!!! Ni que haguessin passat 3.000 anys!
Els colors van ser determinants. El groc pel Petri, el vermell per a la Noti i el blau per a la Nets.
Després ens va encaixar amb els colors dels Taxis de Barcelona, mobilitat, servei públic, eficàcia. I també va anar evolucionant fins al teixit de pell dels motards i els acabats més tecnològics de l'època.

És fantàstic poder dissenyar un personatge que al final els nens se'l fan seu i l'arriben a veure de tantes maneres que els adults som incapaços fins i tot d'imaginar. Estic encantada d'haver col·laborat en aquella aventura.
