"El ventre del mar", premiat al Festival Internacional de Cinema de Moscou

"El ventre del mar" ha rebut el Premi dels Crítics de Cine de Rússia en la 43a edició del Festival Internacional de Cinema de Moscou (MIFF), que s'ha celebrat del 22 al 29 d'abril i en què ha tingut l'estrena mundial. Escrita i dirigida per Agustí Villaronga, la pel·lícula també ha estat seleccionada per participar en la nova secció Harbour de la 50a edició del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam (IFFR), que es farà entre el 2 i el 6 de juny.

Basada en fets reals, la pel·lícula s'inspira en el capítol que porta el mateix títol de la novel·la "Oceà mar", en què l'escriptor italià Alessandro Baricco pretén entendre com s'enfronta l'ànima humana amb els conflictes. L'argument gira al voltant de l'horror que viuen durant dies i dies 147 homes confinats en un rai a la deriva al mig del mar. Aquest naufragi va ser immortalitzat pel pintor francès Théodore Géricault en el famós llenç "El rai de la Medusa", conservat al Museu del Louvre.

Roger Casamajor i Òscar Kapoya interpreten els dos protagonistes, un oficial i un mariner, que representen dos punts de vista oposats a l'hora d'enfrontar-se amb el naufragi, i l'actriu mallorquina Muminu Diallo, que fa el paper de Thérèse.

"El ventre del mar" no només narra un terrible fet real que va passar durant la colonització del Senegal, sinó que posa el focus en molts conflictes actuals, com les tensions racials sorgides als Estats Units i l'abandonament que viuen moltes persones per la crisi econòmica arran de la Covid-19, i és una referència inevitable dels moviments migratoris del Mediterrani.

Juny del 1816. La fragata Alliance, de la Marina francesa, embarranca en un banc de sorra davant de les costes del Senegal. Com que els intents d'alliberar el buc de la nau resulten inútils, no queda cap més remei que abandonar-la.

Els bots de salvament de què disposen no arriben per acollir tots els tripulants, així que es construeix un rai d'uns 12 metres de llarg per 6 d'ample. En aquella embarcació precària obliguen a pujar-hi 147 homes: soldats, mariners, algun passatger i uns quants oficials. El pla d'evacuació de la nau preveu que els bots remolcaran el rai fins a la costa.

El pànic i la confusió s'apoderen del comboi. Per covardia o per ineptitud, els bots perden el contacte amb el rai. La soga que l'arrossega es trenca, o algú la talla. L'abandonen a la seva sort. El corrent l'arrossega i desapareix a l'horitzó. Un horror que va durar dies i dies. Un escenari en què es van mostrar la pitjor de les crueltats i la més dolça de les pietats.

Rodada íntegrament a Mallorca l'agost del 2020 i amb fotografia de Josep Maria Civit i Blai Thomas, és una producció de Testamento i La Perifèrica Produccions amb la coproducció de Turkana Films, Link-up Barcelona i Bastera Films, la participació de TV3 i IB3, el suport de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), el finançament de l'ICAA (Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals) i el patrocini de la Fundació Mallorca Turisme i la Mallorca Film Commission.