Estrena als cinemes d'"Entre dos aguas", d'Isaki Lacuesta

Dotze anys després de "La Leyenda del tiempo", Isaki Lacuesta estrena "Entre dos aguas", un film hiperrealista i vital que continua la història iniciada el 2006 amb "La leyenda del tiempo". Si a la primera pel·lícula Lacuesta exposava el pas de la infància a l'adolescència de l'Isra i el Cheíto, dos germans gitanos, a "Entre dos aguas" - les aigües del bé i les del mal, ens narra la lluita de l'Isra per la supervivència en un entorn molt dur, amb la mort, el dol i la soledat com a rerefons. És també una reflexió sobre els estigmes i la dificultat de revertir un destí poc propici, quan aquest té les cartes tan marcades. I finalment és un retrat d'emocions que van canviant al llarg dels anys, que fan que l'espectador es posi dins la pell dels protagonistes.

La història va néixer d'un viatge que el director va fer a San Fernando, que era on havia nascut Cameron de la Isla, a Cadis. Volia saber d'on sortia aquest cante i on vivia. Un cop allà, es van trobar amb la realitat de l'entorn. A San Fernando hi havia nens de 12 anys que se saltaven l'escola per tirar-se al riu i japoneses que volien aprendre flamenc, i Isaki Lacuesta va tenir la idea de fer  "La leyenda del tiempo", que narra la història d'un nen que perd la veu i que ha de deixar de cantar." D'aquella història, que mostrava el pas d'uns nens a l'adolescència, Lakuesta passa a "Entre dos aguas", que continua amb l'evolució d'aquests dos germans retrobats a través del temps.

Per a Lacuesta aquest és un projecte molt central. "Hi ha una part que vol seguir endavant amb aquest projecte i veure com tots ens anem fent grans, però n'hi ha una altra que vol fugir i filmar altres coses". El director comenta que sempre ha mantingut el contacte amb la família Romero, intercanviant-se cartes i que ara que s'havien fet grans i s'enfrontaven als problemes dels adults, era un bon moment per fer una segona pel·lícula. "No és un documental, sinó que és una ficció hiperrealista. Passen moltes coses que no són veritat i tot està posat en escena. Partim d'un guió escrit al qual anem incorporant coses mentre avancem", diu "Volíem que els actors col·laboressin en els diàlegs perquè s'expressessin amb les seves pròpies paraules. La intenció és que semblés que tot el que passa és real i no actuat, ni escrit, ni il·luminat...". El llargmetratge es va rodar a Cadis, Màlaga, Puerto Real, Puerto de Santa María i San Fernando. És una pel·lícula de La Termita Films, B-Team Pictures, All Go Movies, Mallerich Films, Bord Cadre Films Sarls, Studio Indie Productions, l'ICAA, Canal Sur, TVE, Movistar, TVC i Abycine.

És la segona vegada que el director Isaki Lacuesta rep aquesta distinció, ja que el 2011 la va aconseguir amb "Els passos dobles". Lacuesta va debutar el 2002 amb "Cravan vs. Cravan", també ha dirigit "La leyenda del tiempo" (2006), "Los condenados" (2009), "La noche que no acaba" (2010) i "El cuaderno de barrio" (2011).

Sinopsi:

L'Isra té 26 anys i tres filles i està a la presó per tràfic de drogues; el Cheíto s'ha allistat a la infanteria de la Marina. Quan l'Isra surt de la presó i el Cheíto torna d'una missió llarga a Somàlia i les Seychelles, es retroben a l'illa de San Fernando. Aquest retrobament fraternal els fa reviure records de la mort violenta del seu pare, quan tots dos eren petits, i reflecteix les responsabilitats i el canvi de vida que implica anar-se fent gran. Però serà possible per a l'Isra sobreviure de forma legal a l'indret amb més atur d'Espanya? La necessitat de reprendre les seves vides i reconciliar-se amb ells mateixos tornarà a unir els dos germans.

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA:

Direcció: Isaki Lacuesta
Guió: Fran Araújo, Isa Campo i Isaki Lacuesta
Producció: La Termita Films, B-Team Pictures, All Go Movies, Mallerich Films, Bord Cadre Films Sarls, Studio Indie Productions
ICAA, Canal Sur, TVE, Movistar, TVC, Abycine
Producció executiva: Isaki Lacuesta i Isa Campo
Intèrprets: Israel Gómez Romero, Francisco José Gómez Romero, Rocío Rendón, Yolanda Carmona, Daniel, Erika i Manuela Gómez Rendón, Lorrein Galea i Manuel González del Tanago
Direcció de fotografia: Diego Dussuel
Música: Sergi Dies
Durada: 135 minuts