Per aquestes dates, és típic felicitar el Nadal i l'Any Nou a tots aquells que ens són pròxims. Amb el pas dels anys els hàbits per fer-ho han anat canviant i la irrupció de les noves tecnologies de la comunicació han revolucionat els mètodes. Qui se'n recorda en l'era del WhatsApp de les típiques postals?
La memòria sovint juga males passades i recorda moments, detalls o coses sense importància -o que preferiríem oblidar- i esborra de la nostra ment allò que realment busquem o necessitem. Internet, però, no té aquest problema. La seva memòria és il·limitada i controvertidament eterna. El passat sempre pot retornar al present a la xarxa amb només uns quants clics i això, quan es tracta d'alguna cosa que no volem recordar, pot ser un destorb. Tot plegat obre l'interrogant de com gestionar el dret a l'oblit a la xarxa.
El govern d'Artur Mas ha premut l'accelerador i en una setmana ha presentat dues lleis de gran abast amb un període de tramitació especialment curt, la dels pressupostos i la de simplificació, agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica. Aquesta segona, coneguda com a llei òmnibus, inclou un centenar de reformes i no només tècniques, com acostumen a contenir aquest tipus de legislació. "De facto", en una sola votació, el govern català podria desmantellar bona part de l'herència del tripartit i modificar aspectes importants de lleis bàsiques com la de l'habitatge, urbanisme, cobertura sanitària o medi ambient, així com diversos organismes fins ara autònoms.
El món ja no concep la seva existència sense internet i són molts els que han canviat els seus hàbits de vida adaptant-los al voltant dels nous ginys que ens permeten estar permanentment connectats. Els mitjans de comunicació -reflex de la realitat del carrer- van pujar al carro d'aquesta nova tecnologia. Primer de manera rudimentària, abocant els seus continguts a la xarxa, i a poc a poc donant cada vegada més importància a l'actualització i a les noves exigències del mitjà. El servei de notícies en línia de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, avui conegut com a 3cat24.cat, fa aquest dissabte 10 anys. Una dècada plena de transformacions internes i de fets cabdals per a la història mundial.
Parlar d'homeopatia és sovint una qüestió visceral. Els seus promotors la defensen a capa i espasa, la defineixen com una medicina ràpida i eficaç i, malgrat reconèixer que encara no se n'ha pogut demostrar objectivament una efectivitat específica, asseguren que els avalen els resultats i el constant increment de persones, tant professionals com pacients, que abracen aquesta pràctica. A l'altre extrem, els que consideren l'homeopatia un frau. Alerten que no és res més que aigua amb sucre, que s'estan malbaratant diners i temps i que no té cap base científica ni efectivitat més enllà de l'efecte placebo.
La visita del papa Benet XVI a Barcelona per dedicar la Sagrada Família ha portat milers de persones al voltant del temple des de primera hora de diumenge, quan habitualment els carrers presenten una imatge molt més solitària. Gent de totes les edats i nacionalitats han matinat per ser presents en un d'aquells esdeveniments que prenen el qualificatiu d'"històric" i que han viscut, pel tipus d'acte, amb un gran recolliment. Hi ha hagut temps també per als nervis, per situar-se a lloc els que anaven amb invitació i per trobar un bon angle de visió els que no, i per exterioritzar l'emoció que anava per dins, ja fos a través de banderes i banderoles o de consignes com "Sí, sí, sí, el papa ja és aquí".
Castigar un delicte amb la mort és la pena més greu i més antiga de la història de la humanitat. Llargament estesa segles enrere, aquest càstig, imposat per un estat, s'ha anat abolint però encara hi ha un bon grapat de països, 95 segons dades d'Amnistia Internacional corresponents al 2009, que l'apliquen. Sense les dades de la Xina, on es creu que les víctimes d'aquesta pena poden ser milers, ni Corea del Nord, 714 persones van morir a mans de 18 països l'any passat. Aquest diumenge se celebra el Dia Mundial contra la Pena de Mort. i Amnistia ho ha aprofitat per denunciar el que consideren un assassinat premeditat i a sang freda per part dels estats. Actualment 17.000 persones esperen el seu final en els corredors de la mort.
El 16% d'IVA té els dies comptats. Dijous vinent aquest impost indirecte que grava el consum s'incrementarà dos punts, fins al 18%, en el tipus general. Cotxes, roba, alcohol o tabac seran alguns dels productes afectats. La versió reduïda també augmenta, i passa del 7% al 8%. A aquesta taxa hi ha subjectes els habitatges, bars i restaurants o l'aigua i les begudes refrescants. En canvi, productes bàsics com el pa, la llet o la fruita, gravats amb un IVA superreduït, del 4%, no es veuran afectats. L'increment forma part del pla del govern espanyol per fer front a l'elevat dèficit públic però també podria ser un fre al consum. Moltes persones han avançat compres importants per estalviar-se pagar de més.
L'estiu astronòmic ja és aquí però meteorològicament parlant sembla encara lluny. El mes de juny s'ha caracteritzat per ser un dels més plujosos que es recorden al centre i al nord del país, i la gran incògnita és saber si aquesta tònica continuarà o no al llarg dels pròxims mesos. Predir el temps no és una ciència exacta però últimament, i gràcies a internet, l'accés a previsions estacionals s'ha estès. Ja no només tenim referències populars com el calendari de la ceba dels pagesos o la marmota nord-americana sinó que ara també ens ho diuen els científics. Experts alerten que aquests models estacionals són experimentals. De moment, i a curt termini, sembla que la primera setmana d'estiu serà assolellada i que tindrem un Sant Joan més calorós.
Jimmy Jump és l'espontani amb més projecció internacional del nostre país. Les seves carreres han estat protagonistes en nombrosos partits de futbol, al circuit de Montmeló i, fins i tot, a la final de Roland Garros. L'última fita d'aquest "saltador" ha estat colar-se a l'actuació espanyola a Eurovisió. Ambició de popularitat, ganes d'arrencar un somriure a la gent, una manera de viure? Més enllà dels motius que mouen Jimmy Jump i altres espontanis com ell, el que hi ha és també un gran risc físic i econòmic, ja que normalment les seves actuacions acaben en multes. La més cara que ha pagat Jimmy Jump sumava més de 60.000 euros. Alguns han optat per buscar patrocinadors però el català, segons diu, tira dels seus estalvis.
