La vida dóna voltes i deixa lliçons. Amb 60 anys de diferència, dos actors de la comunitat internacional es troben amb un guió similar però amb els papers canviats. L'argument: l'economia i l'endeutament. Grècia viu a la Unió Europea una situació molt complicada per les seves finances, el seu deute i la seva incapacitat per fer front als compromisos de pagament. Alemanya interpreta el paper més bel·ligerant contra la ineficient gestió grega. Fa 60 anys, però, Grècia formava part del grup que va condonar la meitat del seu deute a l'Alemanya ferida per la Segona Guerra Mundial. Uns 25.000 milions d'euros en conjunt i a preus actuals.
La cara de Kurnikova, els pits de Samantha Fox, les cames de Heidi Klum i la veu de Mariah Carey. Total: Més de 13 milions de dòlars. En versió masculina: el cos de Beckham, les mans de Keith Richards, els polzes de Fernando Alonso i el penis d'un "stripper" britànic. Són algunes de les parts del cos que s'han assegurat els famosos per sumes milionàries. És una pràctica que s'atribueix més a les dones, però que, en canvi, és força freqüent entre els homes. Hem recollit els millors exemples.
Anonymous pensa en gran i estaria preparant una operació contra Facebook. L'objectiu: destruir la xarxa social de Mark Zuckerberg. La data: el 5 de novembre de 2011. Així ho anuncia un vídeo a YouTube i un compte recent creat a Twitter que signen amb les imatges i la retòrica habitual del col·lectiu Anonymous. En l'amenaça no s'explica com els "hackers" podrien tombar Facebook ni què entenen per destruir la xarxa social. Si es portés a terme, aquesta seria l'operació de més envergadura del col·lectiu pel nivell de la infraestructura de servidors i de seguretat de Facebook.
"El perdono." Amb aquestes paraules la iraniana Ameneh Bahrami ha evitat que la justícia del seu país deixés cec un home. El condemnat és el seu agressor, la persona que li va desfigurar la cara amb àcid quan ella es va negar a casar-s'hi. El 2004 Bahrami es va quedar cega com a conseqüència de les ferides. Un tribunal iranià va condemnar l'agressor, Majid Mohavedi, a ser castigat amb la llei del talió: "ull per ull i dent per dent". Mohavedi s'havia de quedar cec, però la seva víctima li ha estalviat el suplici. L'home, però, haurà de complir la pena de presó que també se li va imposar, entre 10 i 12 anys de presó, dels quals ja n'ha complert set. Bahrami reclama ara una compensació econòmica pels fets.
"Som anònims, som legió, no perdonem, no oblidem, espereu-nos". Això és Anonymous, un grup de persones sense rostre, sense afiliació política, sense cap lideratge... només guiats pels mateixos objectius. Van néixer amb internet, formen part de la xarxa, però han pres consciència de la seva força des de fa quatre anys. Es troben en fòrums i xats, intercanvien opinions i es fixen objectius: lluita contra el racisme, llibertat d'expressió, defensa dels usuaris d'internet, suport a les revoltes àrabs, al moviment 15-M... Entre els activistes hi ha de tot: persones amb una alta formació tecnològica -hackers fins i tot-, però també usuaris d'internet que hi veuen una manera de lluitar en allò que creuen.
Un home estén la mà i atura pacíficament una filera de tancs als carrers de Pequín. És el 5 de juny de 1989, la imatge més recordada de la revolta de Tiananmen. Fa 22 anys el descontentament polític i econòmic d'estudiants i intel·lectuals va aixecar la flama de la protesta contra el règim xinès, com anys després ha passat a Egipte o Tunísia. En aquests dos països, els opositors han aconseguit decapitar els seus règims. A la Xina, els tancs van guanyar una batalla que va acabar amb uns 2.000 morts i centenars de detinguts. 22 anys després de la revolta encara hi ha desenes d'activistes que continuen empresonats per haver-se atrevit a somiar més llibertat.
21 de maig del 2011, el dissetè dia del segon mes del calendari de la Bíblia. 7.000 anys exactes després de l'inici del diluvi universal. El dia del judici final. Això, si més no, és el que pensava el predicador nord-americà Harold Camping. Es tracta d'un home de 89 anys, líder d'una petita congregació religiosa, que havia predit que el 21 de maig començaria l'apocalipsi. Finalment, com tothom ha pogut comprovar, el món encara gira. La predicció fallida serveix ara d'excusa per a tot tipus de bromes per internet. Fins i tot ha arribat a ser doblement "trending topic" mundial.
A les portes de les eleccions municipals, la xarxa es reivindica com un motor per canviar el panorama polític. Una campanya engegada per periodistes a Twitter està aconseguint que partits i càrrecs polítics es comprometin a acceptar la llibertat de premsa. La iniciativa #sensepreguntescapcobertura defensa no informar sobre un acte si no s'hi accepten preguntes dels periodistes, un costum que s'ha anat estenent. Polítics catalans i espanyols presents a Twitter s'han adherit a la campanya. Tot i això, la xarxa reclama que es vagi més enllà d'una declaració d'intencions i que la mesura no s'apliqui només a polítics.
El papa Joan Pau II va morir el 2 d'abril de 2005. Sis anys i un mes després és proclamat beat pel seu successor, Joseph Ratzinger. Aquest pas obre el camí cap a una canonització que sembla segura, tot i que caldria certificar un nou miracle de Karol Wojtyla. Si es produeix i es manté el ritme actual, Joan Pau II podria entrar en el "top 10" de canonitzacions de tota la història de l'Església.
Velles demandes, noves maneres de reivindicar. Les xarxes socials donen visibilitat a una petició tan antiga com la mateixa festa de Sant Jordi: que la diada sigui un dia festiu. Enguany coincideix en cap de setmana, però això només passa cada cinc anys. La resta cauen entre setmana. El fet que coincideixi amb la Setmana Santa és encara menys habitual, i no tornarà a passar fins al 2028. Una petició de Facebook recull suports perquè Sant Jordi sigui un dia festiu nacional, com l'Onze de Setembre. Ja en té més de 111.000. La diada és molt present a internet amb grups a Facebook i és "trending topic" a Espanya.
Llegir el que vulguis, quan vulguis i on vulguis. Això és el que ofereix 24symbols, una plataforma digital de subscripció de llibres a través d'internet. El web va entrar a principis d'abril en fase beta (llançament en proves) i ja permet disposar d'un catàleg de llibres als usuaris registrats. Ara per ara s'hi poden trobar obres incloses en el Projecte Guttemberg i de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, però la idea és que el catàleg es vagi ampliant amb el temps. 24symbols està en plena expansió i es marca com a objectiu el mes de juny per arribar a diversos terminals d'Apple i Android.
La matinada de l'últim diumenge de març els rellotges perden una hora. A les dues passen a ser les tres, un canvi que ja ha esdevingut una tradició. S'aplica de manera continuada des de 1974 i va sorgir en una situació similar a l'actual, com una idea per estalviar energia. En aquella època es vivia la primera crisi del petroli. L'establiment d'un horari d'estiu i un horari d'hivern va ser l'equivalent als 110 km/h actuals. Aquest canvi s'aplica a la majoria de països occidentals, però a Espanya hi ha una peculiaritat perquè el país és fora del seu fus horari, una decisió de Francisco Franco. De fet, el canvi horari suma moltes curiositats i deixa moltes preguntes: quin bessó és més gran, el que neix a les 2.59 o el que neix a les 3.01?
Els fans de "Fringe" tenen una cita amb les botigues de vinils dels Estats Units si volen descobrir els misteris de la trama. Els productors de la sèrie, que es pot veure els diumenges a TV3, han convertit en realitat el grup Violet Sedan, una formació musical dels setanta que apareix en alguns moments de la història. Ara, ha editat el seu primer vinil "Seven Suns", que s'ha imprès i distribuït per botigues especialitzades de música dels Estats Units. Fa sis mesos que circulen però no se n'ha fet cap mena de publicitat fins que la notícia ha esclatat a internet. Cada còpia del disc és única i conté peces musicals que poden ajudar a desembolicar la troca de "Fringe".
La Wikipedia celebra deu anys de vida amb la sensació d'haver canviat el món. Va néixer el 15 de gener de l'any 2001 i una dècada després el projecte d'acumular tot el coneixement en un sol indret continua viu. Ja té més de 17 milions d'articles en 270 idiomes. La seva última campanya de captació de fons ha reunit 16 milions de dòlars que li garanteixen seguir sent lliure, gratuïta i sense publicitat. Malgrat tot, encara hi ha veus que li discuteixen la fiabilitat i la veracitat dels seus articles. Errors involuntaris, partidisme i vandalisme són les principals amenaces per la principal eina de coneixement social que ha generat internet.
