Dotze diputats al Parlament andalús el desembre del 2018. Cinquanta-dos diputats al Congrés espanyol el 2019, sumant més de 3 milions de vots. Onze diputats al Parlament de Catalunya el 2021 (218.000 vots). Quina ha estat la fórmula de Vox? Com ha passat l'extrema dreta de ser extraparlamentària a ocupar un lloc de privilegi als parlaments i, sobretot, en tan poc temps?
Vuit anys d'instrucció judicial. 509 pàgines de l'escrit del jutge José de la Mata. Centenars de titulars de diari sobre la família Pujol Ferrusola. Un examen profund de consciència de la societat catalana per la confessió de l'expresident. Impacte social, mediàtic, judicial i també polític. El cas Pujol no s'entén sense tenir-ho tot en compte. També el moment històric en què es va inscriure: el procés. I, ara com ara, el final queda obert
El periodista Genís Cormand explica les interioritats de "Marcats per l'1 d'octubre", el que queda fora de l'angle de visió de les càmeres del reportatge del "30 minuts"
La xarxa social de fotografies escull l'"start-up" catalana Adsmurai com una de les primeres empreses d'Europa a poder-hi publicar anuncis
La companyia holandesa KLM ofereix una opció innovadora als clients: triar al costat de qui es vol seure en els viatges de llarg recorregut. L'elecció es fa en funció del perfil a les xarxes socials.
He cobert el Sant Jordi molts anys per a TV3, però aquest difícilment l'oblidaré mai. A mitja tarda vaig arribar a la redacció de Sant Joan Despí. A les nou havia de connectar en directe des de la Rambla per al Telenotícies Vespre amb una entrevista a l'autor més venut del dia. No se sabia fins a les sis de la tarda. Abans havia de pactar amb el Ramon Pellicer la cobertura: "Sigues directe. Tens un minut i mig i dues entrevistes. Busca respostes curtes. No t'entretinguis amb les preguntes". La consigna, molt clara. Així és el Telenotícies Vespre. A les sis de la tarda, el Gremi de Llibreters ens enviava la nota de premsa amb el rànquing dels llibres més venuts i saltava la notícia del dia: "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra", el llibre de l'escriptor suec Jonas Jonasson, l'aposta cega d'una editorial petita, voluntariosa, personal i amb molt poc capital com La Campana, que amb prou feines ha pogut publicar tres llibres aquesta temporada, ocupa el podi de la ficció en català, el lloc més desitjat del dia i probablement de l'any.
Els grans festivals sempre tenen el seu ritual. Pocs dies abans de començar el Sónar, és habitual veure com els diaris, els suplements culturals i les revistes especialitzades omplen pàgines i pàgines senceres proposant extensos itineraris pel certamen. Forma part d'una litúrgia que no falla mai. La informació de l'edició del 2011 està penjada al web del Sónar des de fa setmanes, però l'espectador necessita i agraeix aquests advertiments mediàtics, probablement perquè li agrada prendre consciència que el festival de música avançada està a punt de començar.
Potser el millor moment per fer balanç del Sónar 2010 no és un auditori d'aparença, il·luminació i dimensions soviètiques a quarts de dues de la matinada del dissabte mentre el festival està en plena efervescència. L'espai està perdut en un annex de la Fira II de l'Hospitalet, dos pisos per sobre dels camerinos dels artistes. A pocs metres, milers d'espectadors esperen amb expectació el xou dels britànics The Chemical Brothers. En aquest espai converso improvisadament amb Enric Palau i Sergi Caballero, codirectors del Sónar, sobre la dissetena edició del festival. Estan cansats, però molt satisfets. Tenen les xifres en calent que certifiquen la bona resposta de públic: 84.070 espectadors, més de deu mil respecte a l'any passat. I una altra xifra que rubrica l'èxit de l'edició: el divendres a la nit -amb formacions com Air, LCD Soundsystem i Plastikman- van registrar el rècord d'assistència de la història del certamen, amb 25.481 espectadors.
Als grans festivals, hi ha moments en què hi apareix una energia especial. Dura poca estona, la majoria de vegades només és una cançó i no és fàcil descobrir quan farà acte de presència. De fet, és gairebé impossible, entre els centenars d'hores de música que es programen en tants pocs dies. Però quan arriba, es veu, es nota i penses que has tingut sort de poder-ho viure en primera persona. És el moment en què el públic entra en una comunió perfecta amb el grup. De sobte, descobreixes que al càmera de TV3 que t'acompanya se li dibuixa un mig somriure mirant pel visor intentant capturar aquell moment irrepetible. És l'únic moment en què els guardes de seguretat es relaxen, els cambrers deixen de servir begudes durant uns segons i els encarregats de l'organització aconsegueixen oblidar-se del funcionament del festival mentre es deixen emportar per aquesta estranya energia.
Pàgina 1 de 2
