Guillem Agulló: 27 anys de lluita contra l'oblit

"El crim del Guillem Agulló va ser un d'aquells que transcendeixen la víctima, les famílies i fins i tot l'època. La mort d'aquest noi de 18 anys del poble de Burjassot va destapar una manera de fer judicial i policial que avui no ens és estranya, desgraciadament."

Amb aquestes paraules de Carles Porta comença l'episodi de "Crims" dedicat a l'assassinat de Guillem Agulló. Jove, antifeixista i independentista, el Guillem va ser assassinat a Montanejos, a Castelló de la Plana, quan era de vacances de Setmana Santa amb uns amics. Era la matinada de l'11 d'abril de 1993 i un grup de joves neonazis els van assaltar. Un d'ells, Pedro Cuevas, li va clavar una punyalada al cor, fet que li va causar la mort. De les cinc persones que van anar a judici pel crim, només va ser condemnat Cuevas. Sentenciat a 14 anys de presó, només en va complir 4 per bona conducta.

El capítol del programa "Crims" que explica el cas ressegueix la història de l'assassinat, la investigació, el paper de la premsa i el judici. Segons explica, el relat de la jutgessa d'instrucció feia una reconstrucció prou exacta del que havia passat a criteri de molts amics de la víctima. Però a partir d'aquí, tot es va capgirar.

Fa uns dies, en una entrevista a "Tot es mou", la mare de Guillem Agulló, Carme Salvador, va recordar com va començar el judici. "De seguida", va explicar, "ens adonàrem que allà no es faria justícia, perquè realment a qui jutjaven era a Guillem. Allà es parlava de com era ell, si era això que si era allò, en canvi els assassins eren uns pobres nois". Guillem Agulló pare, contundent, el qualifica de "judici estafa" i considera que "Guillem va ser assassinat perquè pensava diferent i com que això en aquella època trastocava el que estava establert, al judici es ficaren tots d'acord, defensa, Fiscalia i tribunal, perquè allò es considerava com una baralla entre grups radicals".

"El judici és la mostra més gran de la impunitat que té el feixisme, especialment al País Valencià, i la impunitat està en el sistema judicial. Veient la gran mentida que s'estava muntant i tot el que es va fer per llevar-li el caràcter polític que tenia l'assumpte, va haver un moment que deixàrem d'anar al judici", Betlem Agulló, germana de Guillem Agulló

27 anys després d'aquells fets, s'estrena "La mort de Guillem", una pel·lícula que posa la mirada en el procés de dol que viu la família mentre lluita per la memòria del seu fill. L'ha dirigida Carlos Marques-Marcet, guanyador d'un Goya i tres Premis Gaudí per "10.000 km" i director de "13 dies d'octubre". Marques-Marcet ha afrontat la pel·lícula des del punt de vista de la família. "És la visió", diu, "de què podíem aprendre més de la societat i de la condició humana, creiem que és el punt de vista ètic per explicar-ho".

Anteriorment, la història de Guillem Agulló ja va ser tractada per Jaume Fuster en el llibre "La mort de Guillem" i per Núria Cadenes a "Guillem", en què l'escriptora centra l'atenció en el judici. La pel·lícula de Carlos Marques-Marcet és una mirada diferent, ja que, segons apuntava a "El matí de Catalunya Ràdio", "el cinema té la capacitat per construir un present, una experiència, per posar-te en aquella situació i traslladar-te".

Carlos Marques-Marcet explica que el primer cop que els pares del protagonista van veure la pel·lícula "van entrar en xoc, estaven plorant, molt emocionats, els costava molt parlar, deien 'hem vist un altre cop el Guillem viu'". "La mort de Guillem" és una reconstrucció de ficció amb aires documentals, però sobretot una aproximació a un dol i una lluita. Mostra vestigis franquistes, la por, la pressió, les amenaces i les pintades que va patir la família. Pintades com la de "Guillem jódete" que va aparèixer al voltant de la casa dels pares o les pintades nazis que van trobar-se mentre rodaven la pel·lícula.

La germana del Guillem, Betlem Agulló, recordava a "Els matins" el desembre del 2019 que per a la família, aquest projecte, ha estat molt dur emocionalment. "Hem hagut de recordar moltes coses i reviure moments molt concrets", assegurava. Un els moments que recorda amb especial emoció és quan van conèixer Jany Collado, l'actor que fa de Guillem: "el vam veure i vam dir, 'mira, si és que té com l'energia del Guillem'".

Carlos Marques-Marcet explica que ell era molt jove quan van matar Agulló i que, per a ell, "abans de ser una persona, Guillem va ser un lema". Aquest assassinat va impactar la societat valenciana. De fet, el crit de "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó" ha estat present a manifestacions, pintat als murs i corejat a concerts de música arreu dels Països Catalans. El grup valencià Obrint pas recordava Guillem Agulló quan interpretaven en directe "No tingues por".

Precisament, el cantant del grup, Xavi Sarrià, ha compost la cançó "No s'apaguen les estreles" per a la banda sonora de "La mort de Guillem" i ha comptat amb la col·laboració especial del cantaor tradicional valencià Pep Gimeno Botifarra i de l'Escoleta del Cor de l'Eliana. La pel·lícula s'inclou en la campanya "La lluita continua", que va recaptar 134.000 euros a través d'un projecte de micromecenatge.

La mare de Guillem Agulló, Carme Salvador, que juntament amb el pare han rebut la Creu de Sant Jordi "pel seu compromís amb la lluita antifeixista", considera que "ara, quan parles de Guillem, tot el món sap que va ser un assassinat polític" i això és molt important. La pel·lícula de Carlos Marques-Marcet ajudarà a difondre la història de Guillem Agulló i el patiment que ha viscut la família. S'estrena simultàniament a TV3, À Punt Media i IB3.  "És un goig increïble, explicava Carme Salvador al "Tot es mou", "saber que aquesta pel·lícula arribarà a moltíssima gent que veurà el que va passar, no el que ens contaren en el seu moment". Pel Guillem Agulló pare, la pel·lícula representa la culminació d'una reivindicació: "el màxim que podíem esperar de la lluita per la memòria de Guillem".