Història d'un gag Covid-free
Enric Garriga i Ernest Cauhé
Guionistes de La Marató de TV3
Quan un guionista escriu un gag tan ambiciós com el "Somni del Basté" sempre sospita que alguna cosa farà que no arribi a bon port. Massa primeres espases a posar d'acord, massa sensibilitats recents, massa convidats especials amb agendes plenes i, en aquest cas, a més, massa protocols i mesures anti-Covid a eludir.
Per això se'ns va acudir la idea de fer un gag musical per al prime time amb els quatre presentadors del programa, amb els metges i l'star system de la pandèmia, i un de nosaltres va prometre que es banyaria al Tàmesi en pilotes si mai arribava a fer-se realitat.
Calia desengreixar tants mesos de patiment per la crisi del coronavirus amb uns minuts d'entreteniment, calia posar una mica de sentit de l'humor a la situació tan dramàtica en què ens trobem, i calia que periodistes i metges fessin un exercici d'autoparòdia després de tants mesos de governar les nostres vides des dels mitjans de comunicació. I havia de ser una peça, que, a més de fer somriure, no fos ofensiva per a totes les persones que han patit -hem patit- la mort d'una de les nostres persones estimades.
Els guionistes sabíem que un dels presentadors no s'hi oposaria per la seva afició i predisposició a cantar, i sospitàvem que la resta s'ho pensarien dues vegades, però acabarien acceptant. Així que, potser arrufant una mica el nas els primers moments, i demanant la matrícula dels guionistes que els havien escrit aquell gag que podia posar en joc anys de credibilitat, s'hi van posar. I tant si s'hi van posar!
El dia del rodatge, als platós del "Com si fos ahir" de TV3, i per a sorpresa de molts, els presentadors es van vestir d'estrelles de la televisió americana i van jugar a cantar, ballar i interpretar el "Vull ser Covid-free" com ho haurien fet Jimmy Fallon o James Corden. "Això no s'havia vist mai a TV3", va començar a córrer per la casa. Les riallades no van deixar de sonar durant el rodatge, i això és sempre un indicador que allò que s'ha escrit funciona.
Però si un mèrit té el gag és el de posar d'acord tantes persones i trobar tants i tan bons "cameos". L'art de finíssima funambulista de la directora de La Marató, l'Àngels Molina, va aconseguir que tothom remés a favor, i s'apuntessin a jugar gairebé a cegues- eminències com el Dr. Toni Trilla, el Dr. Oriol Mitjà, el Dr. Josep Maria Argimon i també la Patry Jordan i la Núria Feliu com a "special guest star". I tot va semblar agafar més volada quan s'hi va apuntar el Dr. Jaume Padrós per iniciativa pròpia, després que el Dr. Trilla l'engresqués a participar. Per sort, el paracaigudes artístic de l'Arnau Tordera i la producció musical de Jordi Cubino garantien que la trencadissa musical fos reparada en cas d'accident. El realitzador, Xavi Garasa, s'hi va abocar i va aconseguir transmetre ben bé tot allò que s'havia escrit fins a millorar-ho i l'equip de producció de la Roser Sancho va remoure cel i terra en temps rècord perquè tot fos possible. Els astres s'havien alineat. Tot un equip de més de 40 persones en solfa l'han fet realitat i queda per a la història. Segur que no agradarà a tothom. Però penseu que hi ha un guionista que ara està buscant vols a Londres per complir una promesa. I no ho té fàcil.