Les cuines de l'Azerbaidjan i Luxemburg, a "Karakia"
"Karakia" ens acosta a la cultura i als plats típics de dos llocs molt diferents: l'Azerbaidjan i Luxemburg.
Dilluns 2 de febrer (al canal 33), a les 21.55, "Karakia" emet dos capítols.
Lala (Azerbaidjan)
Quan la Lala va deixar Abseron per fer un màster en Ciències Polítiques a la Gran Bretanya, no s'imaginava que acabaria vivint a Tarragona, que li recorda la ciutat on ella va néixer, Sumqayit, a la vora del mar Caspi. Com a la capital del Tarragonès, allà també hi ha un important complex petroquímic, sector en el qual hi havien treballat els avis. Ara, totalment integrada a la vida i a les tradicions del seu nou entorn, ha canviat molts dels seus costums. Quan té gana, per exemple, ho té molt clar: pensa en un bon pa amb tomàquet i un raig d'oli de Siurana. Sovint, però, els records de la seva terra i especialment de Bakú, on va viure més anys, acaben omplint la cuina de casa d'aromes caucàsiques. Aromes com les de les herbes que es posen al "dovga", la sopa de iogurt que va aprendre de l'àvia; el "levengi", un llobarro farcit de ceba, nous i prunes seques, o el suggerent "murabba", un dolç de maduixa que acompanya el te negre.
La península d'Abseron, que vol dir "lloc d'aigua salada" en la llengua àzeri, és una regió azerbaidjanesa que comprèn, a més de la capital del país, Bakú, les ciutats satèl·lits de Khyrdalan i Sumqayit. Aquesta última ciutat, on va néixer la Lala, es troba a la vora del mar Caspi, que, tot i el nom, els geògrafs el consideren més aviat un llac; això sí, el més gran del món, amb 370.000 km2, gairebé 12 vegades la superfície de Catalunya. La història i la cultura de la seva regió estan lligades, principalment, als imperis persa i otomà i, més recentment, a la Unió Soviètica fins a la independència de 1991 i l'aparició de la República de l'Azerbaidjan.
Monique (Luxemburg)
El país de la Monique és més petit que la suma dels dos Pallars, i la seva regió, més encara que el municipi de Tremp. Tot i aquestes dimensions, el Gran Ducat de Luxemburg ha sigut una peça important en les anades i vingudes de francesos, alemanys, belgues, holandesos, espanyols..., que, al llarg de segles, han condicionat el territori, la cultura i la diversitat dels seus habitants. La Monique va néixer al sud, a Esch-Uelzecht, una regió minera que va marcar l'inici de la prosperitat d'un país que, fins aleshores, vivia de la pagesia. Encara ara, les receptes més preuades assenyalen aquest origen rural, com el 'judd mat gaardebounen', el porc amb faves, que és un dels plats nacionals, o el 'bouneschlupp', una escudella de mongetes tendres.