Aleix Espargaró, sobre la seva filla Mia: "Llueix les cicatrius amb orgull: el seu pare en té, ella també"
L'Aleix Espargaró i la seva dona, la Laura, van viure les dues cares d'una mateixa moneda amb el naixement dels seus fills Max i Mia. El Max va néixer sa, però la Mia tenia una greu malformació al cor i necessitava una complexa operació per poder viure
A l'ecografia del cinquè mes d'embaràs, a la Laura li van dir que la Mia tenia una malformació al cor. La Laura era mare primerenca i estava embarassada de bessons. La bona notícia era que el Max estava perfecte. En aquell moment, l'Aleix Espargaró, el pare de la Mia i el Max, era a Itàlia preparant el Mundial de motos. La història de la Mia va començar amb uns mesos plens de dubtes, pors i desafiaments. Ho expliquen els seus pares i Raúl Abella, cap del Servei de Cirurgia Cardíaca Pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron.
La parella, pares primerencs, van haver de dividir forces per poder atendre les dues criatures acabades de néixer. La Laura, acabada de parir, es va quedar a l'habitació de l'hospital amb el Max, cuidant-lo i recuperant-se del part, mentre que l'Aleix Espargaró es va encarregar de donar tota l'escalfor possible a la seva petita Mia, que havia d'estar-se a l'UCI. "Vaig passar mil hores fent pell amb pell amb la Mia a l'UCi i, dintre de la gravetat i de com de complicada era la situació, ho vaig gaudir moltíssim, el fet de poder passar tant de temps amb la teva petita a sobre és una cosa que no oblidaré mai."
Vuit mesos més tard, a la Mia se la va haver de sotmetre a una operació complexa. "Quan la van operar era increïble, recordo la primera imatge, que no oblidaré mai, quan vam entrar a l'UCI després de l'operació amb 8 mesos; és el més dur que vist a la meva vida, i aquella nena al cap de quatre dies, tres dies, estava menjant per si mateixa, volia marxar de l'UCI, i allò és la lliçó de vida més gran que he vist mai!"
L'Aleix Espargaró s'ha mostrat orgullós i emocionat amb la lluita de la seva petita Mia. "És brutal, és la meva carrera; a més, sempre hem intentat com normalitzar-ho moltíssim, sempre l'hi dic, quan la banyo o quan anem a la platja..., no només normalitzar totes les cicatrius que té, sinó treure pit, com si fos una cosa extraordinària, que ho és, i ella les llueix amb orgull, el seu pare té cicatrius i ella també en té."
