Què són?
MALALTIES RESPIRATÒRIES
A Catalunya, al voltant de dos milions de persones tenen algun tipus de malaltia respiratòria. Poden afectar a tothom ―adults, joves i infants―, representen la tercera causa de mort i són les segones que generen més ingressos hospitalaris.
Cada hora mor una persona a Catalunya per problemes respiratoris i, per contra, segueixen sent malalties poc conegudes i infradiagnosticades.
La dispnea o ofec és el símptoma comú de totes aquestes malalties i causa una gran angoixa i desassossec.
En els últims anys, i gràcies a la recerca, han aparegut nous tractaments que augmenten la qualitat i l'esperança de vida d'alguns pacients, però encara hi ha molta feina per fer: poques malalties respiratòries tenen cura actualment i calen més recursos per poder prevenir-les, diagnosticar-les abans i tractar-les de manera més eficient.
El nostre sistema respiratori està format per una sèrie d'òrgans que inclouen estructures situades al cervell que regulen la respiració, la via aèria (laringe, tràquea i bronquis), per on circula l'aire de l'exterior fins als pulmons, i el diafragma, que és el múscul que genera la força per expandir la caixa toràcica i permetre la respiració.
Dins dels nostres pulmons hi caben entre quatre i sis litres d'aire de mitjana i n'inhalem més de 14.000 litres durant tot un dia. El fet d'estar en contacte directe amb l'exterior fa que aquest sistema sigui molt sensible a l'aire que respirem.
Tòxics inhalats com el tabac, la contaminació o els químics amb què entrem en contacte són responsables d'algunes d'aquestes malalties, però també hi ha causes infeccioses (bacteris, virus i fongs), genètiques i altres d'origen desconegut.
MALALTIES CRÒNIQUES
Encara no tenen cura, generen molt mala qualitat de vida a les persones que les tenen i poden ser mortals.
Les més comunes són les malalties obstructives de les vies aèries com l'MPOC, (malaltia pulmonar obstructiva crònica), les bronquièctasis, l'asma i altres al·lèrgies respiratòries, cada cop més freqüents entre la població jove i adulta.
Una altra de les malalties més habituals és l'apnea obstructiva del son (AOS), que provoca una interrupció de l'entrada d'oxigen i pot desencadenar un ictus, un infart de miocardi o un accident en la conducció per la manca d'un bon descans nocturn.
Les malalties intersticials, com la fibrosi pulmonar, afecten el teixit pulmonar que formen els alvèols.
Altres malalties minoritàries d'origen genètic o per dèficit proteic provoquen l'aparició de quists que danyen el teixit pulmonar, com la fibrosi quística o la LAM (limfangioliomiomatosi). D'altra banda, la hipertensió pulmonar té un origen vascular i pot aparèixer en la joventut.
A Catalunya, cada any apareixen més de 4.000 casos nous de càncer de pulmó i segueix sent el tumor amb més mortalitat en homes. En un 85% dels casos, la causa principal és el tabac, però al voltant d'un 10-20% de tots els càncers de pulmó de la UE estan vinculats a la contaminació.
MALALTIES AGUDES
Les més comunes són causades per virus, com el SARS que provoca la covid o el VRS, o per bacteris, com la pneumònia pneumocòccica o la tuberculosi. Poden arribar a ser greus i comprometre la vida de persones immunodeprimides, com gent gran, nadons o afectats per malalties cròniques de base. El tromboembolisme pulmonar provoca una insuficiència respiratòria aguda que pot causar la mort en poca estona.
PREVENCIÓ
Com que la majoria de malalties respiratòries cròniques no tenen cura, és molt important la prevenció primària. A més, el nostre sistema respiratori es continua formant al llarg dels primers 18-20 anys de vida, per això són tan importants els hàbits que establim en aquesta primera etapa vital.
Tenir un estil de vida saludable, practicar esport i adquirir uns bons hàbits serà fonamental per assolir el màxim de la capacitat pulmonar i conservar-la.
Cal evitar el consum de tabac, vàpers i xixes, que ens provoquen una pèrdua irreversible de la capacitat pulmonar.
L'OMS estima que la contaminació és la causant de set milions de morts cada any a tot el món i cada vegada hi ha més evidències científiques que pot desencadenar una malaltia respiratòria o agreujar-ne els símptomes, sobretot en infants.
Altres mesures de prevenció són la vacunació, l'ús de mascareta en cas de símptomes d'infecció i no recórrer als antibiòtics sense prescripció mèdica.
DETECCIÓ PRECOÇ
Moltes malalties respiratòries d'alta prevalença com l'MPOC estan infradiagnosticades i d'altres, com el càncer de pulmó o les malalties intersticials, es diagnostiquen quan estan en un estadi massa avançat per poder ser tractades eficientment.
Una prova tan senzilla com l'espirometria pot descartar una afectació respiratòria o bé alertar-nos que alguna cosa no va bé. És una prova ràpida i indolora que ens poden fer al centre d'atenció primària.
RECERCA
A dia d'avui, les malalties respiratòries cròniques segueixen sense tenir cura.
Els últims anys disposem d'alguns tractaments per pal·liar-ne els símptomes i, en determinats casos, per alentir-ne l'evolució.
Per la seva banda, nous avenços biològics han aconseguit que es controli millor els casos d'asma greu, però encara hi ha malalties que només tenen tractament simptomàtic.
Necessitem avançar en la recerca per arribar a curar aquestes patologies i millorar la qualitat de vida de les persones que tenen dificultats per respirar.
