"La reducció d'estómac era la solució per millorar la meva vida i la de la meva família"
Sònia Rodríguez 40 anys. Té obesitat des de l'adolescència, mòrbida des de fa uns 7 anys. L'any 2004 va ser diagnosticada d'una malaltia inflamatòria
Sònia Rodríguez
40 anys. Té obesitat des de l'adolescència, mòrbida des de fa uns 7 anys. L'any 2004 va ser diagnosticada d'una malaltia inflamatòria neurològica que el 2010 li va provocar una greu pèrdua de mobilitat, i, per tant, més facilitat de guanyar pes. Durant quatre anys es va veure obligada a viure en un altre pis en no poder pujar les escales de casa seva. La van operar d'una reducció d'estómac en arribar als 130 kg que, assegura, va significar una millora de la seva vida i la de la seva família. Ara ha de seguir una dieta molt minuciosa.
La meva mare va tenir problemes d'obesitat tota la vida i jo, des de l'adolescència, sempre he hagut de vigilar amb el menjar i fer dietes i tractaments constants per aprimar-me.
L'obesitat va afectar en tots els aspectes la meva vida. No podia portar les meves filles al parc, no aguantava plantada i gairebé no podia caminar. Necessitava ajuda per la higiene personal i fins i tot per cordar-me les sabates. Quan les nenes volien fer alguna cosa esperaven que arribés el cap de setmana per poder anar-hi amb el seu pare, sabien que jo no les podia dur enlloc. Durant quatre anys no vam poder viure a casa nostra ja que jo no era capaç de pujar i baixar les escales. Gairebé no sortia, no tenia vida.
Quan va néixer la meva primera filla vaig començar a visitar metges pel meu malestar i l'any següent, a la Vall d'Hebron, em van diagnosticar una polineuropatia desmielitzant crònica, una malaltia que em va reduir molt la mobilitat i va facilitar que m'engreixés. Feia molt temps que desitjava una reducció d'estómac però pesant 100 kg no entrava als paràmetres que eren considerats necessaris per fer la intervenció. Sabia que l'operació era la solució per millorar la meva vida i la de la meva família.
Passats vuit mesos de tenir la meva segona filla, un brot important de la malaltia va fer que la meva mobilitat es reduís encara més i amb 3 anys em vaig engreixar fins als 130 kg. Va ser llavors quan els metges em van recomanar l'operació.
El 19 de novembre del 2013 va arribar el gran dia. Em van fer la reducció d'estómac a la Clínica el Sagrat Cor de Barcelona i vaig tornar a néixer. He perdut uns 60 kg i puc tornar a fer una vida "normal". Ara gaudeixo de la meva família i fins i tot he pogut viatjar.
He de vigilar molt amb l'alimentació, menjo molt poquet i per mi menjar s'ha convertit en una obligació i no en un gaudi. Ja estic mentalitzada que això serà per tota la vida, que sempre hauré de tenir cura. La meva por és tornar a engreixar-me. Por no! Pànic!
40 anys. Té obesitat des de l'adolescència, mòrbida des de fa uns 7 anys. L'any 2004 va ser diagnosticada d'una malaltia inflamatòria neurològica que el 2010 li va provocar una greu pèrdua de mobilitat, i, per tant, més facilitat de guanyar pes. Durant quatre anys es va veure obligada a viure en un altre pis en no poder pujar les escales de casa seva. La van operar d'una reducció d'estómac en arribar als 130 kg que, assegura, va significar una millora de la seva vida i la de la seva família. Ara ha de seguir una dieta molt minuciosa.
La meva mare va tenir problemes d'obesitat tota la vida i jo, des de l'adolescència, sempre he hagut de vigilar amb el menjar i fer dietes i tractaments constants per aprimar-me.
L'obesitat va afectar en tots els aspectes la meva vida. No podia portar les meves filles al parc, no aguantava plantada i gairebé no podia caminar. Necessitava ajuda per la higiene personal i fins i tot per cordar-me les sabates. Quan les nenes volien fer alguna cosa esperaven que arribés el cap de setmana per poder anar-hi amb el seu pare, sabien que jo no les podia dur enlloc. Durant quatre anys no vam poder viure a casa nostra ja que jo no era capaç de pujar i baixar les escales. Gairebé no sortia, no tenia vida.
Quan va néixer la meva primera filla vaig començar a visitar metges pel meu malestar i l'any següent, a la Vall d'Hebron, em van diagnosticar una polineuropatia desmielitzant crònica, una malaltia que em va reduir molt la mobilitat i va facilitar que m'engreixés. Feia molt temps que desitjava una reducció d'estómac però pesant 100 kg no entrava als paràmetres que eren considerats necessaris per fer la intervenció. Sabia que l'operació era la solució per millorar la meva vida i la de la meva família.
Passats vuit mesos de tenir la meva segona filla, un brot important de la malaltia va fer que la meva mobilitat es reduís encara més i amb 3 anys em vaig engreixar fins als 130 kg. Va ser llavors quan els metges em van recomanar l'operació.
El 19 de novembre del 2013 va arribar el gran dia. Em van fer la reducció d'estómac a la Clínica el Sagrat Cor de Barcelona i vaig tornar a néixer. He perdut uns 60 kg i puc tornar a fer una vida "normal". Ara gaudeixo de la meva família i fins i tot he pogut viatjar.
He de vigilar molt amb l'alimentació, menjo molt poquet i per mi menjar s'ha convertit en una obligació i no en un gaudi. Ja estic mentalitzada que això serà per tota la vida, que sempre hauré de tenir cura. La meva por és tornar a engreixar-me. Por no! Pànic!
