"La diabetis és una malaltia silenciosa que et va roent a poc a poc"
Margarita Castro 70 anys. Té obesitat des de petita i fa 10 anys va ser diagnosticada de diabetis de tipus 2. De jove, els metges no consideraven que tingués una malaltia per l'elevat pes
Margarita Castro
70 anys. Té obesitat des de petita i fa 10 anys va ser diagnosticada de diabetis de tipus 2. De jove, els metges no consideraven que tingués una malaltia per l'elevat pes. Va arribar a pesar 118 kg i, ara, gràcies a les pautes del seu endocrí, ha baixat més de 30 kg. Valora molt la feina dels especialistes, que l'han acompanyat en tot moment i l'han "ensenyat a menjar". Optimista i amb molta força de voluntat, la Margarita és una dona activa, viatgera i, actualment, amb una alta autoestima.
De petita ja era una nena grassa. A l'escola molts nens es reien de mi. Els meus pares, però, van saber apujar-me l'autoestima, sobretot durant la universitat, que va ser l'etapa més complicada. El problema és que en aquella època estar grassa no es considerava una malaltia, és més, hi havia gent que ho relacionava amb estar ben alimentada i portar un bon nivell de vida.
Vaig arribar a pesar 118 kg però fa un temps vaig dir-me a mi mateixa que fins aquí havíem arribat. El meu endocrí està fent una feina increïble i, gràcies a les seves dietes, he aconseguit baixar el meu pes 30 kg en tan sols tres mesos.
La diabetis me la van detectar en una analítica i va ser una autèntica sorpresa, tenia el sucre altíssim. A mi m'agrada moltíssim cuinar, però ha arribat un punt en què cuino per als altres ja que he de vigilar molt què menjo. Per sort, els meus nivells no són tan extrems com per haver-me de punxar.
Molta gent no ho sap, però la diabetis és una malaltia que et va roent poc a poc, és pitjor del que molts s'imaginen i em fa molta pena quan es detecta en els més petits, perquè suposa un canvi d'hàbits que els perdurarà tota la vida.
Actualment, i gràcies sobretot als professionals, porto la diabetis i l'obesitat amb optimisme, viatjo molt amb el meu marit i l'obesitat no m'impedeix pujar escales ni moure'm pel món.
70 anys. Té obesitat des de petita i fa 10 anys va ser diagnosticada de diabetis de tipus 2. De jove, els metges no consideraven que tingués una malaltia per l'elevat pes. Va arribar a pesar 118 kg i, ara, gràcies a les pautes del seu endocrí, ha baixat més de 30 kg. Valora molt la feina dels especialistes, que l'han acompanyat en tot moment i l'han "ensenyat a menjar". Optimista i amb molta força de voluntat, la Margarita és una dona activa, viatgera i, actualment, amb una alta autoestima.
De petita ja era una nena grassa. A l'escola molts nens es reien de mi. Els meus pares, però, van saber apujar-me l'autoestima, sobretot durant la universitat, que va ser l'etapa més complicada. El problema és que en aquella època estar grassa no es considerava una malaltia, és més, hi havia gent que ho relacionava amb estar ben alimentada i portar un bon nivell de vida.
Vaig arribar a pesar 118 kg però fa un temps vaig dir-me a mi mateixa que fins aquí havíem arribat. El meu endocrí està fent una feina increïble i, gràcies a les seves dietes, he aconseguit baixar el meu pes 30 kg en tan sols tres mesos.
La diabetis me la van detectar en una analítica i va ser una autèntica sorpresa, tenia el sucre altíssim. A mi m'agrada moltíssim cuinar, però ha arribat un punt en què cuino per als altres ja que he de vigilar molt què menjo. Per sort, els meus nivells no són tan extrems com per haver-me de punxar.
Molta gent no ho sap, però la diabetis és una malaltia que et va roent poc a poc, és pitjor del que molts s'imaginen i em fa molta pena quan es detecta en els més petits, perquè suposa un canvi d'hàbits que els perdurarà tota la vida.
Actualment, i gràcies sobretot als professionals, porto la diabetis i l'obesitat amb optimisme, viatjo molt amb el meu marit i l'obesitat no m'impedeix pujar escales ni moure'm pel món.
