"Les pautes mèdiques que segueixo jo són les que hauria de seguir tothom"
Virgínia Sánchez 51 anys. El 2009, durant una revisió mèdica a la feina, li van detectar el sucre molt alt i al cap de poc va ser diagnosticada de diabetis de tipus 2
Virgínia Sánchez
51 anys. El 2009, durant una revisió mèdica a la feina, li van detectar el sucre molt alt i al cap de poc va ser diagnosticada de diabetis de tipus 2. Des de llavors està sotmesa a seguiment, es medica dos cops al dia i segueix unes estrictes pautes de menjar i d'exercici físic. La diabetis, explica, l'ha obligat a tenir una vida més ordenada. No pot estar més de 3 o 4 hores sense menjar.
Vaig saber que patia diabetis de tipus 2 durant una revisió mèdica. En trobar-me el sucre molt alt, em van dir que anés directament al metge. D'allà, em van enviar a l'hospital, on m'ho van diagnosticar. Em van donar les pautes del menjar i exercici físic i em van fer un seguiment durant un any. A partir de llavors, em fan el seguiment al CAP.
Quan vaig saber que patia diabetis vaig sorprendre'm molt ja que és una malaltia que no causa dolor. Després ja vaig anar-me adonant que realment sí que patia els símptomes: molta set, cansament, gana, picor de cames...
Amb aquesta malaltia he après a menjar de forma equilibrada. Sempre m'havia agradat molt la pasta, per exemple, però vaig haver de reduir els hidrats. A part de la dieta, també prenc dues pastilles al dia. La diabetis m'ha fet tenir una vida més ordenada en general, menjar de manera equilibrada, no estar més de 3 o 4 hores sense menjar i fer exercici físic de forma regular. M'he adonat que les pautes mèdiques que segueixo jo, són, al cap i a la fi, les que hauria de seguir tothom, diabètic o no. És per això que pressiono els meus familiars perquè incorporin més verdures als seus àpats i redueixin els greixos.
Espero que amb La Marató s'aconsegueixi prou recursos per millorar la investigació i es trobin solucions que facilitin la vida de les persones que patim diabetis. Especialment em solidaritzo amb la de tipus 1, si en trobessin la cura seria el súmmum.
51 anys. El 2009, durant una revisió mèdica a la feina, li van detectar el sucre molt alt i al cap de poc va ser diagnosticada de diabetis de tipus 2. Des de llavors està sotmesa a seguiment, es medica dos cops al dia i segueix unes estrictes pautes de menjar i d'exercici físic. La diabetis, explica, l'ha obligat a tenir una vida més ordenada. No pot estar més de 3 o 4 hores sense menjar.
Vaig saber que patia diabetis de tipus 2 durant una revisió mèdica. En trobar-me el sucre molt alt, em van dir que anés directament al metge. D'allà, em van enviar a l'hospital, on m'ho van diagnosticar. Em van donar les pautes del menjar i exercici físic i em van fer un seguiment durant un any. A partir de llavors, em fan el seguiment al CAP.
Quan vaig saber que patia diabetis vaig sorprendre'm molt ja que és una malaltia que no causa dolor. Després ja vaig anar-me adonant que realment sí que patia els símptomes: molta set, cansament, gana, picor de cames...
Amb aquesta malaltia he après a menjar de forma equilibrada. Sempre m'havia agradat molt la pasta, per exemple, però vaig haver de reduir els hidrats. A part de la dieta, també prenc dues pastilles al dia. La diabetis m'ha fet tenir una vida més ordenada en general, menjar de manera equilibrada, no estar més de 3 o 4 hores sense menjar i fer exercici físic de forma regular. M'he adonat que les pautes mèdiques que segueixo jo, són, al cap i a la fi, les que hauria de seguir tothom, diabètic o no. És per això que pressiono els meus familiars perquè incorporin més verdures als seus àpats i redueixin els greixos.
Espero que amb La Marató s'aconsegueixi prou recursos per millorar la investigació i es trobin solucions que facilitin la vida de les persones que patim diabetis. Especialment em solidaritzo amb la de tipus 1, si en trobessin la cura seria el súmmum.
