Toni Bayés, el metge que escolta cors

Fa només 10 minuts que parlem quan el doctor Antoni Bayés, el Toni, em confia un secret, un gest que funciona com a ritual amb els seus pacients. "Els miro als ulls i els dic: m'ocuparé de tu. A partir d'ara estem en contacte i, per tant, si tens un problema, em truques. I això és molt intens. I té molt a veure amb el lloc on anem ara".

Ara anem a Vic, on el Toni passarà visita tota la tarda a la consulta que va fer el seu rebesavi fa 150 anys a la planta baixa d'una casa a la plaça de la Catedral. És la cinquena generació de metges Bayés que visita aquí. A la mateixa casa on va néixer fa 48 anys. Anar a Vic significa tornar a les arrels personals i vocacionals d'aquest metge. I ell necessita fer-ho cada setmana.

És dijous al migdia i hem sortit de l'Hospital Germans Trias i Pujol, on és cap del servei de Cardiologia. S'ha llevat a les 6.30 i superat el "mal despertar amb un cafè i una dutxa, sense això no sóc persona" té tota l'energia per treballar fins a les 10 de la nit.

"A casa, la Medicina no es vivia com una professió, sinó com una vocació". En el seu pare, el també cardiòleg Antoni Bayés de Luna, el Toni hi va veure un model molt especial de l'ofici de metge, amb un tracte cap al pacient "proper, càlid i humanista". Des de ben petit,  l'acompanyava a passar visita a domicili. Sovint, anaven al Palau Episcopal, a visitar el bisbe Masnou. El Toni s'esperava a la sala de retrats, menjant galetes. Ara ell és el cardiòleg del mossèn que va cuidar el bisbe. Resseguir la nissaga dels Bayés és fer un viatge per la història de Vic.

El cuc de la investigació va despertar-se molt aviat en el Toni. Amb només 15 anys, cada cap de setmana agafava el tren amb un amic i anaven a fer experimentació al laboratori d'Anatomia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Van fer una mena de tesina doctoral sobre les malformacions que provoca l'efecte de l'alcohol durant l'embaràs. Uns anys més tard, estudiaria Medicina i s'acabaria decantant per la cardiologia, seguint els passos del seu pare. "La passió pel cor s'hereta? Podries haver triat una altra especialitat?" "Era un gran repte. El meu pare era una figura important en la cardiologia espanyola i mundial. Feia vertigen... Però la il·lusió de la joventut i el fet de no voler competir amb ningú m'hi van fer decidir".

El Toni reparteix el seu temps entre l'atenció al pacient i la investigació. "El que m'agrada de la recerca que faig és que arribi als pacients. Proposem idees innovadores i trencadores que puguin suposar un avenç en el tractament". M'explica el cas d'una noia de 23 anys que va tenir un bloqueig cardíac. Això se soluciona amb un marcapassos, però el Toni no es va conformar amb aquest tractament. Implicava massa per a una persona tan jove. Va començar a indagar i, finalment, tractant-la amb cortisona l'anticòs va desaparèixer i el cor va recuperar el seu ritme. "Veure com pots canviar la perspectiva de la malaltia i de la vida de les persones és apassionant... en gaudeixo molt". Ja començo a entendre la filosofia humanista d'aquest metge.

El metge que cura cors sempre estableix una relació de confiança amb qui està tractant. Un vincle que per a ell té un "retorn brutal. No és el que jo aporto, és el que rebo". Tota aquesta intensitat el porta a admetre amb humor que és "una mica obsessiu". Ets cardiòleg les 24 hores del dia? "Me'n vaig a dormir amb el xip funcionant, tinc idees mentre m'estic dutxant, quan passejo vora el mar... El meu subconscient segueix treballant quan tinc un dubte. I de cop... ostres, era això! Fa 15 dies que hi dono voltes!".

Tot i aquesta obsessió reconeguda, el Toni gaudeix del temps amb la seva família. Està casat amb l'Elena, també metge, i tenen tres filles adolescents: la Clara, "una ànima lliure, sovint a la lluna", la Sílvia, "una rebel sense causa amb bon cor i ironia sana", i la Cristina, "un àngel". "Sempre sopem tots junts. Estem ben bé una hora xerrant, ens barallem també... però és molt divertit." Reconeix que ara que les seves filles són adolescents viu el millor moment com a pare, perquè pot parlar amb elles de qüestions intel·lectuals, filosòfiques... Els caps de setmana els dediquen a passejar, a sortir amb bicicleta i amb el seu gos, a acompanyar-les a bàsquet... Al Toni li agraden els petits plaers: un bon llibre, unes llenties amb sobrassada fosa o mirar pel·lícules de Marilyn Monroe amb les seves filles.

Condueix tranquil. Amb un to de veu serè i alhora animat, sorprèn quan de vegades ell mateix es trepitja les paraules intentant atrapar al vol l'entusiasme que guia la seva vida i professió. Un entusiasme que el delata a cada moment. "Estic molt engrescat i content...". I, aleshores, com si es tractés d'una precaució que he de tenir a l'hora d'escoltar-lo, em diu: "Jo sóc bastant positiu, eh?.... Tinc tendència a mirar les coses maques".

Quan parla de "coses maques" es refereix als projectes que idea amb el seu equip de recerca. I si parlem d'engrescar, el Toni en sap. A la seva agenda professional hi ha marcades moltes cites, però algunes tenen un caire especial, gairebé familiar. Són les dates reservades per celebrar els petits triomfs que aconsegueix l'equip. Cada vegada que fan una troballa, publiquen un article o els conviden a un congrés busquen una estona per prendre una cervesa o anar a sopar. I és que la recerca requereix dedicació, esforç conjunt i molta humilitat. I això uneix els equips. El del Toni, format per 8 investigadors, el va seguir de l'Hospital de Sant Pau al Germans Trias i Pujol, ara fa 7 anys. Com diu aquell proverbi africà, que li agrada molt: "Si vols anar ràpid, vés sol; si vols anar lluny, vés acompanyat".

Amb aquest equip avança des del 2007 per saber com es regenera el cor després d'un infart en un projecte que ha rebut el finançament de La Marató de TV3. Ja han operat amb èxit els 10 primers pacients. Ara l'objectiu és fer un estudi multicèntric, alhora que avancen en una estructura de cor artificial que es pugui aplicar a humans. Els estudis en models de porc han sortit "sorprenentment bé" i aviat els podran provar en pacients.

Arribem al centre de Vic i ens aturem en una casa modernista, a la plaça de la catedral. Allà, al segon pis, hi va néixer i viure fins que va marxar a estudiar Medicina a Barcelona. A la planta baixa hi ha el consultori Bayés, que va obrir el rebesavi del Toni, el primer metge de la nissaga, el doctor Antoni Bayés i Fuster.

Aquí dins tots els detalls estan cuidats des de l'orgull de ser part d'una tradició que remunta a 5 generacions de metges.

Visitant aquí un cop per setmana, el Toni combina dos ritmes en la Medicina que el defineixen també com a persona. Els dijous surt d'un centre de recerca líder a Catalunya, on encapçala un grup "top class", com ell el defineix, que treballa en xarxa amb els millors centres d'investigació internacional, i arriba a un lloc que sembla aturat en el temps, un lloc "màgic, el meu hàbitat natural", on encara funcionen una "mica medievals": hi ha pacients que visito fa molts anys i que em paguen amb una llonganissa o un cistell de rossinyols".

Ressonen les campanes de la catedral de Vic. Un so que recorda al Toni d'on és i perquè l'any 2001, després d'una estada postdoctoral a la Clínica Mayo, líder mundial en l'àmbit de la cardiologia, va decidir tornar a Catalunya.

Un dels reptes del Toni és retenir el talent jove, una força que "tirarà el país endavant". No té dubtes del potencial d'aquesta societat: "si som capaços de crear projectes com La Marató, podem fer un país molt gran: per a mi és un referent de com es poden fer les coses ben fetes, treballant tots junts, remant en la mateixa direcció". Il·lusionat, carregat d'energia per continuar endavant, resumeix així la seva aposta: "Seguiré lluitant perquè Catalunya i Can Ruti siguin pols de referència mundials en recerca".

Què és per a tu, el cor? "És una estructura màgica que ens dóna la vida, ens fa vibrar, sentir felicitat, tristesa...". No em sorprèn que en la definició d'aquest cardiòleg pesi més la part emocional del cor que no pas la científica o anatòmica. "No veig el cor només com un òrgan perquè no es tracta només d'estar molt ben qualificat tècnicament. La tècnica la pot substituir una màquina. La medicina és un art que implica un contacte interpersonal i això no es pot suplantar amb res".

Per últim, li demano si se l'escolta ell, el cor. "Me l'hauria d'escoltar més. En els últims anys, pel ritme de vida, no ho he fet gaire...". Fa poc, però, el cor li va donar un ensurt. L'hi van trobar un forat, que es tracta amb una simple aspirina. "M'ha servit per recuperar l'hàbit d'escoltar-me i ara intento dir "no", a les coses que no em ve de gust fer".

Volia preguntar-li perquè a l'estat del WhatsApp té aquesta frase "Somniem, sí, constantment". Però no m'ha calgut. Després de parlar durant dues hores amb ell, m'adono que és la filosofia que guia la seva vida: somniar constantment, imaginar el que ara mateix sembla impossible, sobretot en la ciència, i treballar, també constantment, per fer-ho possible.

Text i fotos: Míriam Rodríguez Anguas