Validen la tecnologia del tumor en xip per examinar l'efecte d'un fàrmac contra el glioblastoma
Investigadors de Lleida i l'Aragó avaluen l'eficàcia de fàrmacs en models biològics que representen a microescala les condicions en què es desenvolupa un tumor al cos humà. La recerca va rebre l'impuls de La Marató 2018, dedicada al càncer
Una recerca impulsada per l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL), en col·laboració amb l'Institut d'Investigació Sanitària Aragó (IIS Aragó) i la Universitat de Saragossa, ha validat l'ús de la tecnologia del càncer en un xip per examinar l'efecte d'un fàrmac antitumoral (l'NNC-55-0396, un compost de tetralol) contra el glioblastoma, el càncer cerebral més freqüent i agressiu. La recerca s'ha publicat recentment a la revista Cell Death and Disease.
Els glioblastomes són tumors cerebrals molt agressius, constituïts per almenys dues parts diferents: una regió on les cèl·lules tumorals reben abundants nutrients i oxigen perquè estan molt irrigades per vasos sanguinis i una zona central mancada de vasos, on les cèl·lules s'han adaptat a viure en un ambient hostil i amb manca d'oxigen. "Aquesta tecnologia és interessant perquè permet avaluar l'eficàcia de fàrmacs en models biològics que representen a microescala les condicions en què es desenvolupa un tumor al cos humà" ha explicat una de les responsables del grup de recerca Senyalització cel·lular per calci de l'IRBLleida i la UdL, Judit Herreros.
"El glioblastoma en xip és una cambreta on les cèl·lules de glioblastoma es disposen de tal manera que reprodueixin aquestes dues regions. D'aquesta manera són models òptims per estudiar l'efecte de quimioteràpics, fet que redueix la necessitat d'estudis preclínics en animals", han definit les primeres autores de l'article Clara Bayona, de l'IIS Aragó, i Lía Alza, de l'IRBLleida i la UdL.
"Els resultats d'aquest estudi demostren que el fàrmac NNC-55-0396 presenta un efecte predominant en la regió hipòxica del tumor, les cèl·lules del centre del tumor. Aquests resultats completen uns resultats previs del grup que descriuen el mecanisme d'acció del fàrmac, que activa vies d'estrès cel·lular que porten a la mort de la cèl·lula tumoral en cultiu", ha exposat l'altre responsable del grup Senyalització cel·lular per calci, Carles Cantí. "El treball actual ens apropa al que el fàrmac podria fer in vivo" ha afegit l'investigador i professor de la UdL.
Aquesta recerca ha estat possible gràcies al finançament de la Fundació La Marató de 3Cat, amb fons de l'edició de La Marató del 2018; del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea; una beca MINECO del Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa; el Fons Europeu de Desenvolupament Regional; el programa Retos, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; una beca FI-AGAUR, i el govern d'Aragó.
