Entrem a Txernòbil: "No toqueu res, no deixeu res a terra i no aixequeu pols, és molt radioactiva"

Divendres 9 de abril. Falten pocs minuts per a les deu del matí. Hem aparcat el cotxe al pàrquing que hi ha davant la façana principal de la central nuclear de Txernòbil. Som cinc: el productor local que ens acompanya en aquest viatge a Ucraïna, el xòfer, el guia que ens acompanya dins de la zona d'exclusió de Txernòbil, en Lluís Caelles i jo. El guia i el productor s'acosten a la plaça que hi ha just davant de la façana principal de la central nuclear. Allà s'han de trobar amb la persona que ens guiarà a dins de la central i marcarà les condicions de la nostra visita. Mentrestant, en Lluís i jo esperem al costat del cotxe. Ja ens ha advertit el guia que no podem fer fotos de la façana ni dels edificis adjacents: són zona militar. Cap problema. Ens esperem al costat del cotxe amb una barreja de neguit i excitació pel que estem a punt de viure... O no. Des de Barcelona, no hem aconseguit cap confirmació que ens asseguri que podrem fer la visita a la central. Esperem una estona més. Central nuclear de Txernòbil Finalment, arriba una dona i un home gran que s'acosten al nostre productor i al guia i comencen a parlar entre ells. Nosaltres som a una distància d'uns 200 metres i mirem la conversa una mica encuriosits. Aparentment, tot sembla correcte, però per què s'allarga tant la negociació? Ens temem el pitjor, la pandèmia de Covid s'ha agreujat a Ucraïna darrerament i podria ser l'excusa per cancel·lar la visita. En Lluís i jo ens mirem nerviosos, sense dir res. De sobte veiem que el nostre productor se'ns acosta. Ens diu que tot va endavant i que la dona que ens guiarà per la central; sembla una persona intel·ligent i sensata. Un ampli somriure s'amaga sota les nostres mascaretes; sembla que podrem entrar a la central. A veure fins a on. Obro el maleter del cotxe per agafar les bosses amb l'equip quan arriba la dona de la central i es presenta: "Sóc la Iúlia i seré la vostra guia per la central." Em mira i quan veu les bosses que vull treure del cotxe fa que no amb el cap. M'explica que hem de portar el mínim equip possible per poder fer la nostra feina perquè entrar a la central és molt complicat i, a més a més, hi ha diversos controls militars. Ho capto de seguida i em disposo a preparar l'equip més compacte possible: càmera, un parell de micròfons sense fils i una petita torxa per si és massa fosc a dins de les sales de control. "La Iúlia ens comunica que hem de fer arribar als serveis secrets de l'exèrcit una còpia de tot el que gravem a dins" Com si no fos important, la Iúlia ens comunica que hem de fer arribar als serveis secrets de l'exèrcit una còpia de tot el que gravem a dins. Ho podem fer a través del núvol, però òbviament això no és una opció factible perquè no tenim manera d'accedir a una connexió ràpida a internet. Som a Txernòbil! Li proposo fer tota la gravació amb dues targetes idèntiques per donar-los-en una còpia un cop haguem acabat. Accedeix i seguim endavant. Entrem a la central el productor local, el xòfer, en Lluís i jo. El guia ens esperarà al cotxe perquè el seu nom no és a la llista i per tant no hi pot entrar. Ens dirigim tots plegats cap a un lateral de l'edifici de la central; l'home gran que inicialment acompanyava la Iúlia s'afegeix al grup sense dir res. Primer anem al servei mèdic, on ens mesuren la radiació acumulada que tenim en aquests moments; després de la visita ens ho tornaran a fer per comprovar si hem augmentat el nostre nivell de radiació. Entrem en un despatxet molt petit on hi ha una dona amb uns ordinadors i dues butaques negres que tenen una mena de cilindre adossat al respatller. En Lluís i jo seiem els primers i després d'uns minuts ens diuen que tot esta bé i fan la prova al productor i al xòfer i podem començar la visita. Tots plegats ens dirigim cap a la porta principal de la central nuclear. Després de passar un petit control d'assistència per a treballadors, ens trobem en un control de seguretat vigilat per personal militar. Igual que quan vas a l'aeroport, hem de deixar tot el que portem a les butxaques, passar un arc detector i mostrar el passaport per comprovar que realment som nosaltres les persones que som a la llista. Tot va realment més ràpid i fàcil del que inicialment m'hauria imaginat. "Traieu-vos tota la roba, només us podeu quedar en calçotets, i deixeu-la a dins de cada armari; a dins trobareu una bata blanca que us podeu posar" Pugem unes escales que estan decorades amb fotografies de la construcció de la central, a finals dels anys 70; tot sembla aturat en el temps, en algun punt a mitjans dels 80. Entrem per un passadís estret que ens porta a una mena de vestidors. Aleshores, la nostra guia, la Iúlia, ens diu: "Traieu-vos les sabates i deixeu-les al costat d'aquesta paret." Ho fem i la seguim fins a un passadís petit on hi ha uns armaris metàl·lics típics per guardar la roba. Aquí, la Iúlia s'atura i ens diu molt pausadament, perquè ho entenguem bé: "Traieu-vos tota la roba, només us podeu quedar en calçotets, i deixeu-la a dins de cada armari; a dins trobareu una bata blanca que us podeu posar i, quan acabeu, veniu a la sala següent." Lluís Caelles es vesteix amb la roba de seguretat per fer la visita a la central nuclear de Txernòbil Ens desvestim una mica neguitosos perquè no sabem quin és l'objectiu de tot això, però sembla que no entrarem a la central amb la nostra roba. Amb una bata primeta i unes sandàlies de piscina arribem a la sala següent, on una noia ens mira de fit a fit i ens demana, en ucraïnès, la talla de les sabates. Desprès entra dins d'un quartet i surt amb una pila de roba blanca i unes sabates. Mentrestant, la Iúlia no deixa de repetir: "Poseu-vos primer la roba fina i a sobre la roba gruixuda". I això fem. Amb la seva ajuda, ens col·loquem també una mascareta i un barret com de forner. Ens mirem els uns als altres i ens reconeixem com els enginyers que surten a la sèrie "Chernobyl". No podem evitar riure de les nostres pintes. Ara sí que sembla que entrarem al cor de la central i especialment a la sala de control del reactor 4. El realitzador David Burillo al 'golden corridor' de la central nuclear de Txernòbil Ens posem unes jaquetes gruixudes perquè sembla que a dins de la central la temperatura és la mateixa que fora i, la veritat, el dia és assolellat, però fa fred. Després de travessar un altre control de seguretat on no ens deixen gravar i on no hi ha ningú, només un telèfon per demanar que obrin el pas, arribem al famós Golden Corridor, el passadís daurat. Un passadís de gairebé un quilòmetre que recorre la central des del reactor 1 fins al 4. Comencem a caminar pel passadís mentre la Iúlia li va explicant tot de conceptes tècnics a en Lluís, que va al seu costat. Jo vaig darrere amb la càmera a la mà gravant en tot moment. L'equip de Tv3 a la sala de control del tràfic d'electricitat de Txernòbil Primera parada. Pensem que serà la sala de control del reactor 1, però no, resulta que és una sala de control del tràfic d'electricitat de tot el país, que encara està operativa i on hi trobem uns treballadors que van vestits com nosaltres. Després d'unes explicacions per part de la Iúlia, sortim i tornem al passadís. Caminem uns cinc minuts més fins que la Iúlia s'atura davant d'una finestreta petita i es dirigeix a nosaltres: "Ara us donarem un dosímetre." Ja en portem dos, el que et donen quan entres a la zona d'exclusió i el que ens han donat quan hem entrat a la central i ens han fet les proves al servei mèdic. Sembla que aquest nou dosímetre mesurarà la radioactivitat acumulada durant la nostra visita a les sales de control dels reactors 3 i 4. Ens el posem seguint les seves indicacions i seguim caminant. L'equip de 'Món' a la central nuclear de Txernòbil Després de travessar unes quantes portes més, apareixem en una part del passadís daurat que té uns grans finestrals a la dreta. Des d'allà podem veure la part del mig de la central, on hi ha una via de tren amb alguns vagons de tren que ja no s'utilitzen. Seguim caminant una estona més i finalment arribem a una gran porta metàl·lica que hi ha a l'esquerra del passadís. Ens diuen que no podem gravar. Hi entrem... Lluís Caelles entra a control room del reactor 3 de Txernòbil I de sobte ens trobem a la sala de control del reactor 3. Tots hem vist la sèrie sobre la catàstrofe i aquesta sala és idèntica a la del reactor accidentat. Tot ens resulta molt familiar. Mentre la Iúlia va donant més explicacions tècniques i històriques a en Lluís, començo a gravar plànols de detall de tots els comandaments de la sala de control. En un moment donat, la Iúlia ens ensenya el botó vermell, que en aquesta sala és diferent del del reactor 4, que va provocar la tragèdia. No podem evitar pensar como devien ser aquells moments. Sala de control número 3 de la central nuclear de Txernòbil Sortim de la sala de control del reactor 3 i entrem en el passadís que porta a la sala de control del reactor 4. Aquí tot és diferent. El passadís és blanc i més estret, les parets són tortes, la pintura cau per culpa de la humitat i hi ha menys llum. Caminem de pressa perquè aquí la radiació és una mica més alta. Passem diverses portes i un parell més de punts de control de seguretat i finalment, davant d'una porta, la Iúlia diu: "Aquí dins hi ha la sala de control del reactor 4, només hi podem estar deu minuts. No toqueu res, no deixeu res a terra i mireu de no aixecar pols; és molt radioactiva." Ens trobem en un estat d'excitació pel moment que estem a punt de viure i, tot i que entenem perfectament tots els advertiments, només podem seguir endavant i entrar. La sala és més petita que la del reactor 3; hi han posat una paret -no sabem ben bé per què-, suposem que per aïllar millor la sala del reactor accidentat. L'equip de Tv3 gravant a la sala de control número 4 de la central nuclear de Txernòbil Tots els controls de comandament estan en molt mal estat i hi ha molt de rovell per tot arreu. Un senyal triangular amb el símbol de la radioactivitat presideix la sala. Som molt conscients que en aquesta sala van passar uns fets que van canviar la història de l'energia nuclear, i potser de la humanitat, per sempre. "Segurament, els deu minuts més intensos i curts de la meva vida." Fem les gravacions que havíem preparat i després de fer-nos unes fotografies hem de marxar. Segurament, els deu minuts més intensos i curts de la meva vida. Després de sortir de la sala, visitem una mica més les instal·lacions i desfem el camí d'anada. Passem pel servei mèdic per comprovar que no tenim radiació. Sortosament, no. I abans de marxar, la Iúlia em reclama la targeta que hem de donar als serveis secrets.

Entrem a Txernòbil: "No toqueu res, no deixeu res a terra i no aixequeu pols, és molt radioactiva"

Un equip de TV3 ha entrat a la sala de control del reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil, l'espai on es va viure una de les pitjors tragèdies de la història de l'energia nuclear. Aquesta és la seva experiència, explicada en primera persona pel realitzador del reportatge