Pere Casaldàliga, un exemple de lluita, compromís i dignitat

Pere Casaldàliga i Pla va néixer al poble de Balsareny, al Bages, el 16 de febrer de 1928 i es va educar en el si d'una família conservadora i amb forta vocació religiosa. Als nou anys, va ingressar al seminari de Vic.

A la capital d'Osona es va formar per ser sacerdot en l'etapa més autàrquica i fosca del franquisme, però, de seguida, el va fascinar la tasca dels missioners de l'orde dels claretians, fundada per Sant Antoni Maria Claret, nascut a Sallent, a tocar de Balsareny, també al Bages, a mitjans del segle XIX.

Després d'exercir com a capellà a Sabadell, va complir el somni d'estendre la fe a altres pobles del món. Tot i els seus orígens, però, des de ben aviat, es va vincular a la teologia de l'alliberament, nascuda a Sud-amèrica el 1968, precisament l'any en què va aterrar al Brasil amb quaranta anys, i coneguda com el corrent roig oposat al Vaticà durant dècades.

Bisbe de Sao Félix do Araguaia

Com roges són les terres en què va voler establir-se per sempre, entre els indígenes de la regió brasilera del Mato Grosso, i que tenyeixen el cabalós riu Araguaia en un paratge selvàtic a tocar de l'Amazones. El "paradís" on també descansarà per sempre més després de traspassar el dissabte 8 d'agost.

Durant anys va denunciar l'acaparament forassenyat d'aquelles terres per part dels latifundistes que n'expulsen els autòctons o els esclavitzaven com a peons. Amenaçat pels terratinents, que escripturaven terres en mans dels indis des de temps immemorials, Pere Casaldàliga es va haver d'amagar en diverses ocasions contra la seva voluntat, pressionat pel seu entorn, per evitar que el matessin.

"Pere Casaldàliga, militant de l'esperança"

L'any 2005, Mònica Terribas, conjuntament amb un equip de TV3, es va traslladar fins al Brasil per enregistrar una àmplia conversa amb Pere Casaldàliga, a l'edat de 77 anys, sobre el terreny, enmig d'un poble on és respectat i admirat per tothom gràcies a l'innegable compromís amb la lluita contra la pobresa i la injustícia de qui volia prendre-li la dignitat.

Després de gairebé quaranta anys de lluita, escrits teològics, versos i altres relats, Casaldàliga expressa a la periodista la força de les seves conviccions, sobretot a partit del mirall que, per a ell, representa la comunitat per a la qual ha deixat la pell, sense concessions, des del 1968.

"De  desànim,  no  n'he  sentit,  però  sí  ganes  de sentir-ne," confessa a Terribas. "Però després veus els pobres. Poso com a exemple  aquestes  santes  dones,  carregades  de  fills, 'apretats' a casa, com continuen treballant, resant i fent festa, amb sentit d'esperança i de superació".

I sentint-se, a estones més d'aquí, català i europeu, que d'allà, parla de la vida dels seus veïns com una "lliçó per a nosaltres. Al nostre Primer Món hi ha molta manca de sentit, perquè s'ha buscat tenir-ho tot, però no tenir-se. El consumisme està consumint les persones".

"Brasil: la lluita per la terra"

L'any 1985, en un dels primers reportatges a l'estranger del "30 minuts" d'una Televisió de Catalunya que començava a obrir-se pas, Francesc Escribano, Guillem Roig i Eduard Quesada van retratar la lluita del bisbe Pere Casaldàliga per defensar les terres dels indígenes a la seva prelatura dins de la regió brasilera del Mato Grosso.

"Descalç sobre la terra vermella"

La telesèrie, guanyadora del Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió a la VII edició i produïda per Minoria Absoluta amb la participació, entre d'altres, de TV3, parteix del llibre amb el mateix nom escrit per Francesc Escribano, qui, com vèiem, anys abans, sent reporter de "30 minuts" , ja n'havia descobert la figura i transcendència visitant-lo amb motiu d'un reportatge televisiu a Sao Félix do Araguaia.

Allà, enmig d'un poblat d'una enorme regió habitada antigament per pobles indis, en lloc de guanyar-se el favor dels "fazendeiros", els més rics, el bisbe Casaldàliga es compromet amb la defensa de la dignitat i els drets dels habitants autòctons, els "posseiros", els pobres camperols i comerciants, amos legítims de la terra i dels fruits que n'emanen.

Des dels primers contactes a la regió, pren consciència que aquella terra és tan bella com perillosa i que la gent s'ha hagut d'anar acostumant a la violència i a la misèria més extremes. Una violència que aviat viurà en primera persona.

L'amenaça s'intensifica el 1970, el mateix any en què és ordenat bisbe, amb la publicació clandestina, sense el consentiment de la Conferència Episcopal Brasilera, d'"Una església de l'Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social", un informe demolidor, considerat un dels més importants en la història de la lluita per la terra al Brasil.

L'eix narratiu de la cinta és el viatge que, el juny de 1988, porta Casaldàliga a la Ciutat del Vaticà. La santa seu el reclamava per sotmetre'l a un "examen de fe", després d'haver viscut dues dècades al cor del Brasil, davant del cardenals Joseph Ratzinger —posteriorment papa, Benet XVI— i Bernardin Gantin, d'arrels africanes.

Allà se li qüestiona la relació de la seva tasca pastoral amb la que es marca des de Roma i el perillós paral·lelisme del seu discurs amb el pensament polític comunista. Casaldàliga vol donar a conèixer la situació real al Mato Grosso, que, a través de la seva tasca, arreu del món es percep com a inhumana.

"Pere Casaldàliga. Les causes i la vida"

El 2014, l'espai "Sense ficció" emetia un documental amb la mateixa veu del bisbe Casaldàliga. La producció narra les causes i la seva vida del bisbe a través d'imatges inèdites rodades per Francesc Escribano en algun dels seus viatges i en recupera altres d'entrevistes fetes per TV3 al llarg dels anys.

El material recollit ressegueix l'evolució del pensament de Casaldàliga i en descobreix l'autenticitat reflectida en passatges tan transcendents com aquests:

"Les meves causes valen més que la meva vida, perquè són les causes les que donen sentit a la vida. Una vida sense causes és una vida pobra, trista i buida."

"Així com ha costat tant, i encara costarà, defensar el dret de les persones, estem encara a l'abecé pel que fa als drets dels pobles, i els pobles grans han imposat les seves identitats i han negat les identitats petites."

"Tu creus que hi ha democràcia al món? Als Estats Units hi ha democràcia? A Espanya teniu democràcia? A Europa hi ha democràcia? Només per a alguns."

90è aniversari de Pere Casaldèliga

Finalment, el programa sobre la tasca pastoral i social de l'Església catòlica "Signes dels temps", amb motiu dels 90 anys del missioner, va elaborar un document basant-se en la tasca del bisbe en clau de fe, a partir de les seves intervencions en diferents espais de TV3.