Programació del canal 33

Són les set del matí i les embarcacions naveguen mar endins fins arribar al calador de Sant Sebastià, un dels més emblemàtics de la costa catalana, per capturar l'espècie de referència de Palamós: la gamba. Per en Quim serà un autèntic dia de pesca, amb vent, soroll i mala mar, al costat d'en Conrad Massaguer, patró i armador de la Nova Gacela. El xef viurà tot el procés de la pesca de la gamba: des de la captura fins a la venda a la llotja. També visitarà el Museu de la Pesca de Palamós i ens ensenyarà a cuinar una recepta molt coneguda de l'històric cuiner Santi Santamaria: ravioli de gamba amb tàrtar de ceps i el seu pil-pil.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

El taverner Brand, va pensar que, pel color, el pipí havia de contenir or. Amb l'ajut de tot un regiment de soldats va acumular centenars de litres de matèria primera. No va veure brillar l'or, sinó el fòsfor.

Els ibers eren un conjunt de pobles que van viure al llarg del litoral mediterrani durant l'edat del ferro, fa uns 2.500 anys. Van desenvolupar una cultura sofisticada, la més avançada de tota la Península en aquella època.

Les aventures de Tintín i de Joshua Tristancho, professor de la UPC que fa coets amb material reciclat, permeten comprendre què és l'òrbita, la gravetat, com afecta la radiació còsmica, com es pot enviar un cos a l'espai.

"Objectiu: amfibis"
Un reportatge de Georgina Pujol i Cari Pardo
En un lloc secret del Montseny hi viu l'única espècie de vertebrat exclusivament catalana. És una criatura estranya, esquiva i nocturna: el tritó del Montseny, un amfibi petit, negrós, que està en perill d'extinció. La reportera Georgina Pujol en busca un durant la nit amb un biòleg del Parc Natural del Montseny. Albert Masó, assessor del National Geographic, explica com capturar amfibis, fotografiar-los i alliberar-los sense alterar l'equilibri natural.
A més, Jaume Vilalta explica que en realitat tenim mà de granota. Un amfibi amb cinc dits va ser el primer animal d' abandonar l'aigua, i d'ell provenen tots els vertebrats.

Sayonara! L'equip de la pastisseria se'n va cap a Tòquio!

El Christian, la Patricia, el Xavi i el Marc fan les maletes per fer realitat un encàrrec amb molt d'amor al país del sol naixent. Allà els esperen vells amics i tota una ciutat per descobrir. Mentrestant, a Barcelona, els encàrrecs no paren d'arribar: un crac del Barça vol un pastís pel seu aniversari i el Dani l'haurà de fer realitat... Us hem dit ja que el Dani és de l'Espanyol?

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Wittgenstein va dir que era una sort tenir-se a si mateix i poder refugiar-s'hi. Però aquesta experiència de la intimitat i la soledat ha esdevingut cada cop més difícil en un món hiperconnectat on deixem rastres de la nostra identitat fins i tot en les accions més banals. Amb la participació dels filòsofs Fréderic Gros, Fina Birulés i Gregorio Luri, l'assagista Victoria Cirlot i el farmacòleg Joan-Ramon Laporte

La por és una emoció arrelada al cos que condiciona els nostres pensaments i les nostres accions. Com a individus i com a col·lectivitat. Hi ha pors que han canviat al llarg del temps i pors immutables que constitueixen la condició humana. ¿Què es pot fer amb les pors? ¿Com pensar-les? Amb la participació de les filòsofes Agnes Heller i Julia Manzano, el poeta i assagista Antoni Marí i l'antropòleg i narrador Adrià Pujol Cruells.

"El convidat" tanca la segona temporada amb un recull dels seus millors moments. Un programa elaborat amb l'essència de cada un dels 13 caps de setmana que Albert Om ha passat amb els seus amfitrions.

S'imaginen que un dia reben una trucada telefònica en què els comuniquen que el seu fill o filla ha estat segrestat per membres d'Al-Qaeda? Hi ha algú preparat per suportar durant mesos la incertesa de no saber si un fill està viu o mort?
En aquest capítol Gemma Nierga es desplaça a Madrid per parlar amb la Mar i el Gregorio, pares del fotoperiodista Antonio Pampliega, un reporter de guerra que va estar segrestat durant 299 dies per milicians d'Al-Qaeda a Síria.
Amb ells hem parlat de les seves pors durant el segrest i de com viuen que el seu fill no hagi abandonat la professió i segueixi viatjant a zones en conflicte.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

De sud a nord i d'est a oest, en Quim Masferrer ha tornat a viatjar pels pobles de Catalunya per conèixer la seva gent. Gisclareny, Rodonyà, Les, Òrrius, Llívia, l'Albi, Àger, Sant Martí de Llémena i Vimbodí i Poblet són els pobles que ha visitat El Foraster en aquesta nova temporada.

I pel camí s'ha trobat amb tota mena de reptes. Reptes físics i mentals. Reptes que l'han fet emocionar i l'han fet riure. I altres que l'han fet aprendre i superar-se. En l'últim capítol d'aquesta entrega, recordarem els petits grans reptes que ha afrontat El Foraster en els últims pobles que ha conegut.

Veurem com en Quim es va haver d'enfrontar a les seves pròpies pors a Gisclareny, on en Gerard el va convidar a saltar des d'un pont de més de 30 metres d'alçada. Amb l'Albert i en Joskin, de Sant Martí de Llémena, i la Roser i la Neus, d'Òrrius, comprovarem el gran repte que suposa mantenir una amistat. I en Pere i en Marc, avi i net, ens transmetran el repte de mantenir viva una tradició tan especial com la Crema deth Haro de Les, a la Vall d'Aran.

A Llívia, amb en Marcel, la Rosó i la penya del flow, en Quim va poder conèixer tres maneres diferents, i fins i tot oposades, d'afrontar un mateix repte: conviure amb la neu. I a L'Albi, la Núria i la Goretti van compartir amb ell un repte quotidià però ben complicat: el de guardar els secrets del poble. A més, a Àger, en Quim va posar a prova el seu autocontrol en un espectacular salt en parapent, i a Rodonyà va descobrir que fer una bona calçotada pot ser un repte ben complicat.

Ada Colau convida l'Albert Om a compartir el seu món més íntim i familiar, així com també el seu vincle amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

El programa explica què és la matèria. De manera clara, concisa i entenedora, intentarà donar resposta a aquest gran interrogant, amb què es relacionen conceptes de la física atòmica com hadrons, neutrons, quarks o gluons. Amb el títol genèric "Àtom: Interrogant la matèria", el programa oferirà diversos reportatges. Un d'ells, sobre el CERN, un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d'algunes partícules subatòmiques.

"Quèquicom" explicarà què és un menú nutrigenòmic, una dieta específica per a cada persona, que li permet combatre amb els aliments els seus dèficits personals. El programa científic del 33 ho explicarà amb diversos exemples, com ara el reporter Miquel Piris, que es fa una anàlisi d'ADN per dissenyar una dieta que compensi nutritivament les carències dels seus gens. Un gen és un codificador de proteïnes i, si falla, pot ser que l'organisme no sintetitzi bé determinades substàncies. Ara la nutrigenòmica identifica els dèficits potencials de cada persona, fet que permet establir dietes específiques.

Avui, mostrem la perfecció de la bicicleta com a màquina. Sota el títol general "Bicicleta: la màquina perfecta", i amb la col·laboració del campió Melcior Mauri, el programa científic del 33 n'oferirà els detalls: consumeix 40 vegades menys que el cotxe i la seva fabricació estalvia 100 vegades més energia que l'automòbil. És també el mitjà de transport més ràpid en distàncies inferiors als 8 quilòmetres i, a més, el seu ús és saludable.
Al llarg del programa, el reporter Pere Renom participarà en la classe de "spinning" (bicicleta estàtica) més multitudinària del món per constatar els beneficis sobre el sistema cardiovascular d'aquest esport. Més tard s'iniciarà en la bicicleta de muntanya (BTT) amb Israel Núñez, 6 vegades campió d'Espanya i campió de la Titan Desert. La BTT és una modalitat molt explosiva i tècnica pel fet que es practica en terrenys molt irregulars. Israel Núñez dedica molt temps a la muntanya per conservar la tècnica, però la major part de l'entrenament el fa a la carretera, que és la disciplina reina del ciclisme esportiu. I un dels grans ciclistes dels últims temps és Melcior Mauri. Especialista en contrarellotge, Mauri va aconseguir 52 victòries com a professional. Sap què és posar el cos al límit. El premi a l'esforç és que, de vegades, s'aconsegueix ser l'esportista perfecte damunt la màquina perfecta.

Com podem acceptar viure amb incertesa? Com podem deixar de voler controlar-ho tot, les relacions, la feina, el futur? D'on sorgeix, la necessitat de control? Gaspar Hernàndez ho pregunta a tres especialistes. En primer lloc, a Manel Saltor, aventurer, que flueix amb la incertesa gràcies al fet de viure el moment present. En Manel també és professor de mindfulness, i practica meditació al mar, damunt d'una taula de surf. Gaspar Hernàndez també parla del tema amb el prestigiós psiquiatre Claudio Naranjo i amb la psicòloga Eva Juan.

El programa s'ocupa del minimalisme com a forma de vida. Gaspar Hernàndez comença el seu recorregut conversant amb Anna Badia, dissenyadora de moda, que va deixar casa seva, molt gran, per anar a viure en una cabana al mig del bosc. Actualment, l'Anna viu amb molt pocs objectes. Gaspar Hernàndez també conversa amb la doctora en Psicologia Mila Cahue, que parla de la poca importància que dona als objectes i al consum. Un dia, a la Mila se li va cremar la casa: en va haver de fugir corrents, i pràcticament no va poder salvar cap objecte. Ara viu amb molt poques possessions materials. El programa també dona a conèixer la visió oriental dels espais i l'energia, segons l'antropòloga Isabel Calpe Rufat.

El David rep una carta del Ministeri de Defensa conforme ha d'anar a fer el servei militar. D'altra banda el Ramon, company de feina del Lopes, demana al Lopes que li llogui l'habitació del David quan marxi a la mili.

23 de novembre de 1939. Una tempesta retruny sobre Europa. Després de conquerir els Sudets, Txecoslovàquia i Polònia, Hitler decideix atacar França i la Gran Bretanya com més aviat millor. Els seus generals consideren que és una empresa suïcida, però el führer imposa la seva llei. Està convençut que el seu instint val més que tots els galons del món.

Fem un recorregut per l'illa de Menorca, un mosaic de la biodiersitat. Pere Renom i Cari Pardo ens mostren les imatges de la gran varietat de paisatges, entre els que destaquen els murs de pedra seca, d'espècies animals, i la resistència d'una economia tradicional que han fet que l'illa hagi estat declarada reserva de la biosfera per la UNESCO.

"Quèquicom" continuarà demà amb la seva sèrie de reportatges sobre turisme alternatiu a l'illa de Tenerife. El programa oferirà espectaculars imatges del salt de pastor, una pràctica dels pastors canaris que va néixer per poder seguir les cabres i que ara s'ha convertit en una afició, recuperada gràcies als més joves.
Al reportatge "Tenerife a salt de pastor", la reportera del programa Samantha Villar mostra com, amb la llança a la mà, aconsegueix arribar a un dels paisatges més impressionants mai gravats al programa: el metre quadrat amb més biodiversitat d'Europa. Els vents alisis porten l'aigua dolça a l'illa.
Tenerife és una illa molt influenciada pel clima. El més característic són els vents alisis, que porten una boira humida durant pràcticament tot l'any a la part nord. Això fa que la flora d'aquesta zona, com la del parc rural d'Anaga, s'hagi conservat des dels temps dels dinosaures. És el que es coneix amb el nom de Monte verde o Laurisilva, per la gran quantitat de lauràcies i biodiversitat de la zona. El professor emèrit de la Universitat de la Laguna Wolfredo Wilpret de la Torre assegura que aquest equilibri pot desaparèixer per la pressió turística.
Tenerife compta amb un gran nombre d'espècies endèmiques, entre les quals hi ha els dragos. El més vell de l'illa és l'arbre d'Icod de los Vinos. A l'interior del tronc té una petita estació meteorològica, amb un ventilador perquè el tronc no s'humitegi més del compte i mori. La reportera Samantha Vall s'acosta a aquest tronc per ensenyar que el forat és tan gros que fins i tot hi cap una persona a dins. El nom de drago li ve perquè, quan es fa una ferida a l'arbre, es coagula de color vermell. Aquest líquid va ser part important de la farmacopea de les illes durant molts anys. També Stradivarius va envernissar els seus violins amb la "sang de drago".
El salt del pastor canari va néixer a les illes per adaptar-se al territori escarpat. Era una lluita pel territori, per arribar primers on hi havia herba fresca. Ara és una tradició i "Quèquicom" fa una ruta per Chinamada amb un grup de joves. Fan servir la llança, un pal de fusta de 4 metres de llarg, per baixar pels penya-segats. Llisquen per la llança com si fos una corda, per acabar frenant i caure drets. La gràcia de la llança és que té "tiro", és més ampla per la part de dalt que per la de baix i per tant ajuda a la frenada.

Emissió d'un capítol dedicat a explicar i aclarir els conceptes bàsics sobre l'energia nuclear. Coincidint amb el 25è aniversari de la catàstrofe de Txernòbil i en plena crisi de Fukusima, el programa científic del 33, que a partir d'ara presentarà Jaume Vilalta, explicarà què és la radioactivitat i els esforços tecnològics per intentar controlar-la, a través de diversos reportatges i amb el títol genèric "Energia nuclear".
La reportera Samantha Vall i el geòleg de la UB Manel Viladevall detecten a la serra de Collserola uns índexs de radioactivitat natural 70 vegades superior als de Barcelona. Troben urani a tocar de l'església de Santa Creu d'Olorda. Els nivells són tan alts que el geòleg aconsella a la reportera que no toqui cap pedra i que, si ho fa, es renti acuradament les mans. Si s'empassés polsim d'urani, la Samantha es podria contaminar, però, si s'exposa a les emissions de rajos gamma, queda irradiada. Jaume Vilalta, a plató, compara el material radioactiu amb pistoles carregades i les radiacions amb les bales. "¿Què mata, la pistola o les bales? Les bales, i perquè et facin mal de debò has de rebre una dosi de radiació prou alta.
La radiació que no et toca de ple no t'afecta, com les bales. Cada any, les persones rebem de manera natural de l'atmosfera i de l'interior de la terra un nivell de radioactivitat equivalent a 125 radiografies. Això no té cap efecte i no fa cap mal." Tot és una qüestió de dosi. En un vol Barcelona-Nova York podem rebre l'equivalent a 4 radiografies. En canvi, ingerir partícules contaminades és més perillós. Vilalta ho compara amb empassar-se pistoles carregades que no sabem quan es dispararan. Això és la contaminació radioactiva. A més partícules respirades o ingerides, més possibilitat de patir danys irreversibles. A partir de 5.000 radiografies es presenten vòmits i a un nivell equivalent a 200.000 radiografies la mort és inevitable.
Samantha Vall visita l'Institut Oncològic de Catalunya per saber com els metges usen les radiacions per destruir les cèl·lules cancerígenes. El Dr. Ferran Guedea, cap de radioteràpia de l'ICO, explica que la tècnica de la braquiteràpia es basa precisament a introduir partícules radioactives en un teixit malalt per matar el tumor.

És veritat que els esquerrans tenen un do per a les arts, els esports i les matemàtiques? Com funciona el seu cervell? Quèquicom respon a aquestes i altres preguntes amb les proves que li fan a la reportera d'"Els Matins" de TV3, Marta Casagolda, que és esquerrana.

El cervell està dividit en dos hemisferis. La lateralitat és conseqüència de la distribució de funcions que s'estableix entre els dos hemisferis cerebrals. En els dretans, les neurones destinades al llenguatge oral acostumen a estar en l'hemisferi de l'esquerra, però en els esquerrans poden estar en diferents llocs.
En el cas que a un esquerrà l'hagin d'operar del cervell és imprescindible saber des de quina àrea precisa controla la parla. Sobre aquesta hipòtesi, un equip d'investigadors de la CRC, Corporació Sanitària, sotmet Marta Casagolda a una ressonància magnètica funcional. A més, el Dr. Josep Espadaler, cap de neurologia del Parc de Salut Mar, li fa una estimulació magnètica transcranial. Es tracta d'excitar elèctricament el seu cervell, sense tocar-lo, de manera que es trobi sense marge d'error la zona de la parla. La Marta queda durant uns segons muda. Ja tenen localitzades les neurones que no haurien de tocar en cas que hagués d'entrar a quiròfan per no deixar-la sense parla. Ara, els neurocirurgians operen sempre els esquerrans tenint un mapa exacte de l'organització del seu cervell.

Només els humans som dretans o esquerrans? No. "Quèquicom" visita la Fundació Mona de Riudellots de la Selva on han estudiat quina mà prefereixen els ximpanzès en la motricitat precisa. I han vist que són iguals que els humans, hi ha un 10% d'esquerrans i el 90% són dretans. És un estudi pioner que han comparat amb ximpanzés salvatges al Congo i n'han extret les mateixes conclusions.

El Dr. Joan Déus, de CRC Corporació Sanitària, assegura que l'important és definir la lateralitat. Als 6 anys hauria d'estar adquidida del tot, perquè és el moment que el nen comença a llegir i escriure. Si no és així, s'ha d'ajudar els nens a definir-la. El fet de ser esquerrà no està relacionat ni amb la dislèxia, ni amb el tartamudeig, ni amb més dificultats per aprendre la lectoescriptura, però sí que la persona que escriu amb l'esquerra té tendència a fer el grafisme al revés.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.