Programació del canal 33

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Avui en Guillem investiga si vivim un moment de recuperació dels parlars dialectals o si, pel contrari, el català perd varietat i riquesa: l'escola i els mitjans ens uniformitzen? En Guillem Albà va al teatre, llegeix la Marta Rojals, canta cançons pallareses i es demana com ho tenim, això dels dialectes del català. La Yolanda, mentrestant, viatja al Rosselló.

D'una estrena d'òpera al Liceu a una cercavila a Pego, resseguim l'origen de les corals i les bandes de música pel nostre territori.

Tots tenim una mica d'àngel i una mica de dimoni. Moltes de les nostres festes populars escenifiquen l'eterna lluita de forces antagòniques, entre el bé i el mal.

Budistes, cristians, musulmans... a Catalunya la fe té moltes variants. Però, a més, sovint la fe no és religiosa. Els habitants de Catalunya van al camp de futbol i esperen guanyar sempre, cliquen les notícies dels diaris i pensen que allò que llegeixen és la veritat, o creuen que el líders dels seus partits polítics aquest cop no els enganyaran amb falses promeses. La visió des de fora dels immigrats, en aquest cas, posarà a prova les nostres creences i ens farà pensar si, tot i viure en un país laic, tenim més fe de la que ens pensem. I és que en aquest capítol del "Manual de supervivència" els nostres protagonistes intentaran esbrinar si ser català avui dia és, bàsicament, una qüestió de fe.

Aquest episodi de La Pell dels Murs té un to de denúncia. El protagonista és l'il·lustrador, muralista i animador d'origen argentí Juanjo Surace, resident a Barcelona des de 1998. Surace és un artista que té obra a murs d'arreu del món i que es caracteritza per un estil provocatiu, crític i molt imaginatiu, sovint poblat d'éssers monstruosos en situacions que, fins i tot, poden provocar horror.
El capítol, dirigit per Manel Serrat, segueix Surace en la confecció d'un mural de denúncia sobre les condicions d'explotació i les dificultats econòmiques en què massa sovint es troben els artistes dedicats a aquests tipus de disciplina. Combinant la imatge fotogràfica i el vídeo, Serrat mostra el treball de Surace en un dels espais artístics més populars de Barcelona: els murs lliures de les Tres Xemeneies, a l'Avinguda del Paral·lel. Aquests murs, de propietat pública però gestionats a través d'una fundació privada, esdevenen ells mateixos objecte de crítica de l'artista. Surace utilitza la imatge d'una macabra carnisseria en què s'esquartera el cos d'un artista: una metàfora de la voracitat d'algunes institucions i entitats privades, però també d'alguns ciutadans que s'aprofiten del talent de molts muralistes sense compensar-lo.. El propi Surace conclou que, en aquest ofici, "l'èxit és la tranquil·litat econòmica". El conjunt és, doncs, un retrat amarg del muralisme, molt allunyat de l'espectacularitat i la complaença que envolten aquest art urbà.
El mural de Juanjo Surace ha estat possible gràcies a la col·laboració de Montana Colors.
La sèrie documental La Pell dels Murs és una producció de TV3 en col·laboració amb Un Capricho de Producciones.

Falta una setmana per a la gran estrena de "La gata perduda" i el capítol comença amb el primer assaig que els cantaires amateurs fan a l'escenari del Liceu. El resultat de l'assaig no és gaire bo. Cinc dies per ordenar el caos.
A partir d'aquí comença una rutina frenètica d'assaigs matí i tarda en què les dificultats es van acumulant. El capítol 4 és una bola de petits problemes que va caient i es va fent més i més grossa. El director d'orquestra, el director d'escena i la coordinadora dels cors els van resolent no sense desgast.
S'hi incorporen el grup de heavy, el de rumba i el de hip-hop, la qual cosa converteix els assaigs en un guirigall de veus.
Els solistes descobreixen que canten tot el segon acte sobre uns segways, esquivant gent, intentant no caure ni atropellar cap cantaire. Per postres, una de les solistes es lesiona i la seva participació en l'òpera perilla.
Els cors assagen per primera vegada acompanyats de l'orquestra i descobreixen la potència de les seves veus quan van acompanyades d'una massa orquestral formada per més de 70 músics. Però és una orquestra formada per alumnes del Conservatori del Liceu i toquen amb massa potència, cosa que provoca la protesta d'alguns solistes.
El quatre és el més èpic de la sèrie. Els últims quinze minuts estan centrats en la gran estrena de l'òpera: en les arribades dels cantaires, en la catifa vermella, el nus a la gola abans de sortir a l'escenari.
Viurem totes aquestes emocions a través del seguiment dels nostres protagonistes: la Mouna, la Joana, l'Arnau...
Com s'acabarà? Haurà valgut la pena l'esforç de dos anys?

La vida social
L'escola és un dels llocs on els nens passen més temps de la seva infantesa. És l'espai on aprenen matemàtiques i llengua, però també fan amics, es diverteixen, resolen conflictes...creixen.
En aquest capítol els alumnes ens explicaran què significa l'escola per ells. Com s'hi senten.
Els protagonistes:
-JÚLIA
11 anys. Les Planes, Barcelona
La Júlia va a la seva escola des de P3. Explica que a part d'aprendre coses li agrada molt el tracte i la manera que tenen de treballar els valors. Aquí se sent valorada, motivada però, per sobre de tot, estimada.
Ara fa 6è, l'últim curs, i li farà molta pena deixar l'escola perquè hi és molt feliç.
-MASSIN
11 anys. Mataró
El Massin va néixer al Marroc però va arribar a Mataró quan tenia 1 any. Aquest curs acaba de començar 1er d'ESO i l'institut ha significat un gran canvi a la seva vida. Li fa il·lusió anar-hi però també una mica de por. És massa gran. Fins ara havia anat sempre a una escola petita, prop de casa, on s'hi ha sentit sempre com en família.

Avui comencem a Florència, una ciutat que, tot i que no té port, és una de les més visitades pels creueristes de tot el món. Reprenem un viatge que en aquest capítol ens durà per tot Itàlia, de nord a sud.

Continuarem per Roma, que per a molts altres, que no són els d'abans, és també la més bonica ; i acabarem a Nàpols, que no és la més maca per a ningú, però potser és la més interessant.

En aquest capítol coneixerem el cas de la Cristina, una alumna que es bloqueja al volant perquè va viure en directe l'atemptat de la Rambla de Barcelona. Amb ella plantem cara a la por i l'acompanyem fins a l'examen. El Ramon de Girona ens ensenya els seus dots de cantant i ens presenta la seva alumna nova després de l'Assumpció: la Irina, una dona molt decidida que només té por de l'autopista. Amb ella viurem més d'un sobresalt. I per sobresalts, els de la Sofia, que posa en pràctica les tècniques de concentració del seu professor, l'Àlex.

De vegades, per fer un bon àpat, ens cal ben poca cosa: una manera especial d'emplatar, un contrast de sabors o una textura estimulant. L'Arnau París ho posa en pràctica en aquestes receptes que fa, com sempre, en un pim-pam

Algú va haver de posar un límit a la quantitat de formatge que es pot posar en una pizza i va dir que 4 era el més assenyat, si no fos per això, avui estaríem fent la pizza 40 formatges.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

El Jorge Javier Vázquez va néixer i créixer a Badalona, però fa molts anys que viu i treballa a Madrid i no pot veure la família tant com li agradaria. És per això que quan torna a Badalona li agrada instal·lar-se a casa de la seva mare, la Mari, i no moure's pràcticament d'allà.
La Gemma recorrerà amb la mare del Jorge Javier el barri del Progrés de Badalona on la Mari viu des de fa anys. Tot i així, descobrirem que la infància del Jorge Javier Vázquez està lligada a un altre barri de Badalona, Sant Roc. El famós presentador de televisió ens descobrirà records i anècdotes vinculades a aquest barri que ens faran emocionar.
En aquesta entrega d'"Els meus pares" veurem un Jorge Javier molt sincer, planer i allunyat de la fama que ens dibuixarà la seva vida i la de la seva família amb gran emotivitat.
El dinar familiar ens portarà una sorpresa a l'hora de les postres que farà les delícies del Jorge Javier i que l'evocarà als seus orígens davant dels micròfons radiofònics a Ràdio Ciutat de Badalona.

Com es viu el procés des del prisma dels tòpics? La societat hi ha posat més seny o més rauxa? Hem sigut pencaires? Garrepes? Ingenus? En Queco Novell intentarà treure'n l'entrellat a través de la mirada d'Enric Vila, Liz Castro, Maiol Roger, Laura Fàbregas, Antonio Baños i Manel Vidal.

Catalunya té una gran tradició en recerca i innovació, i aixopluga coneixement científic de primer nivell. En motiu de la Setmana de la Ciència a Catalunya, Televisió de Catalunya en col·laboració amb Adicc, recull per primera primera el testimoni de l'el·lit científica catalana, amb l'objectiu de contribuir en la divulgació de la marca Catalunya com un lloc capdavanter en la investigació científica. Així mateix, es volen transmetre els beneficis socials derivats del treballs de la comunitat científica, que acaben arribant a la població en forma de productes i serveis que milloren el nostre benestar.

Víctor Chil té fama mundial. Per fer un retrat clava durant 4 hores una agulla en la pell 3.000 cops per segon. Què és un tatuatge? Com es treu? Què passa si ens han de fer una epidural o una ressonància? Què és la micropigmentació?

Visitem una classe de 25 alumnes en què es parlen 10 llengües. Alguna és més rica que les altres? Tenen un mateix origen les 6.000 llengües que es parlen al món? Com s'han diversificat? Conserven trets comuns? Què és un fonema?

Una casa està plena de paranys per a una criatura. Com podem convertir-la en un lloc segur? Fem un curset de primers auxilis, aprenem a reanimar nens i a tractar cremades, cops i ennuegaments. I com ha de anar la cadireta del cotxe?

En aquest capítol Jordi Basté entra a la cuina del Barça i del Manchester City. Perquè el futbol d'elit no és aliè a la innovació tecnològica.
A la seu del Manchester City Basté descobreix la tecnologia que es fa servir per optimitzar el rendiment dels futbolistes. I en aquesta visita a terres angleses, es retrobarà amb un vell conegut de l'afició catalana: Pep Guardiola. Allí també es vestirà de curt per provar la tecnologia esportiva. I descobrirem la sala de crioteràpia, on els futbolistes estan uns quants minuts a més de 130 graus sota zero per recuperar-se ràpidament de les microlesions musculars.
A Barcelona veurem com el primer equip de futbol femení del Barça també es troba a l'avantguarda de la tecnologia. Ens ho explicaran tres de les seves estrelles i ho comentarem amb Ernesto Valverde.
Basté es troba amb Álvaro Carmona, CEO de Driblab, una empresa que se submergeix en l'estadística avançada i analitza el "big data" d'una enorme base de jugadors per trobar el nou Leo Messi.
Per acabar, descobrirem el projecte Soccer Dream, amb el seu creador, Andreu Bartolí, una plataforma perquè els més petits entrenin a futbol en un entorn de realitat virtual.

La majoria de la gent pot pensar que els esportistes d'elit cobren massa. Però, en canvi, no figuren mai a la llista Forbes dels més rics. A partir de l'exemple de Leo Messi intentem respondre per què. Més enllà de consideracions ètiques, quin tipus de producte generen els esportistes? I com ho han de fer per cobrar-lo? A partir de l'exemple fàcil dels gols de Messi expliquem conceptes complexos com els béns "no-rivals" i "no-exclusius". Però més enllà del que en diuen els economistes, què en pensen Sergi Pàmies, Santi Balmes, Ignatius Farray i Santi Segurola?

La comunicació amb possibles civilitzacions extraterrestres forma part de l'imaginari col·lectiu. Hi ha vida intel·ligent fora de la Terra i té ganes de xerrar? Ho esbrinarem enviant un missatge a un planeta concret.

El Ben Fogle torna a Hongria per visitar la Julia Pryke i el Gareth Shone, que fa només setze mesos van abandonar el tràfec d'una ciutat anglesa per viure en una granja tronada en un país on no havien estat mai i sense tenir ni idea de la llengua que s'hi parla. El Ben descobrirà si han fet realitat el seu somni de ser autosuficients.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Tothom sap dibuixar. Aquest és l'esperit que guia els "urban sketchers", un moviment de dibuixants aficionats en expansió constant que prenen els carrers per documentar tot allò que veuen.

Joan Fuster és una figura que no deixa indiferent a ningú. Uns el van intentar matar. D'altres han seguit el seu pensament. Però què el fa vigent encara?

l 1989, l'actor irlandès Kenneth Branagh presentava la seva primera pel·lícula com a director. Acostumat a representar Shakespeare al teatre, es va atrevir amb una versió actualitzada d'"Enric V", portada ja al cinema per Laurence Olivier el 1944. Branagh tenia 27 anys i va poder ser entrevistat aleshores per Manel Domínguez, de "Cinema 3". La conversa, distesa i sense presses, va permetre conèixer les preferències i ambicions d'aquell jove actor convertit en cineasta. Un document que podem veure sencer a "Inèdits", en versió original i subtítols opcionals en català i anglès.

A partir del dia, pels volts de l'any 60 després de Crist, en què les tropes romanes van envair les terres de Boudicca, la van assotar i van violar les seves filles, Bettany Hughes ens mostra la crua realitat del brutal domini romà. La ràbia va fer que la reina dels icenis encapçalés una revolta que va estar a punt de posar fi a l'ocupació romana de Britània.

En Pau no pot passar per alt el descobriment del secret amagat de la Raquel. Necessita respostes i les busca en l'Enric, company de feina de la Raquel. En Pau descobreix la veritat i li resulta dura la sensació de no haver conegut de veritat la seva dona. L'Alba viu una epifania sobre el perdó amb la Fàtima, després d'una forta discussió amb ella que li recorda l'última conversa amb la mare.

L'Alba es prepara per als exàmens i pren d'amagat unes pastilles del seu pare per rendir més. Les pastilles li provoquen una mala reacció i la família l'ha de dur a l'hospital. Aquest ensurt farà que la Raquel i en Pau es reconciliïn i que ell prengui una gran decisió: deixar les pastilles.

Mentre en Pau fa una entrevista promocional del seu llibre a la ràdio, amb la intromissió inesperada de l'Encarna com a oient, l'Òscar descobreix la seva vocació per la psicologia després de parlar amb el terapeuta i l'Alba fa les paus amb la Raquel i torna a tocar el violí.

En Pau té moltes coses a celebrar i, tot i que considera que les bones noticies són el preludi de la catàstrofe, convida la família a dinar fora de casa per tal de festejar els èxits familiars. El dinar no surt com estava previst i en Pau s'ho pren molt malament. L'Encarna i la resta de la família li faran veure que no, que cal celebrar les bones notícies i que la vida ens té mania a tots.

El Manel ha abandonat el poble i la Lina lluita per salvar l'esperit de l'Àlex. El Natxo s'enfronta a sa mare perquè es pensa que li amaga alguna cosa, però ella li dona una nova pista sobre el mòbil de l'Àlex. La Mamen visita una consulta psicològica d'una altra ciutat i hi troba un informe corprenedor sobre l'Àlex.

La Mamen explica a la Leire què ha esbrinat després d'haver llegit l'informe de l'Àlex. Llavors, la noia lliga caps i recorda un episodi en què algú tractava de fer xantatge a la família Garriga. El Natxo està decidit a investigar el pare de la seva nòvia. L'Albert dona un cop de mà inesperat a la Mamen.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.