"El joc de la veritat": la guerra psicològica a Irlanda del Nord

Més de vint anys després de la fi del conflicte, milers de famílies es manifesten encara pels carrers de Belfast exigint la veritat. Acusen l'estat britànic, la policia i els serveis d'intel·ligència d'amagar el que va passar realment amb la mort dels seus éssers estimats. Un mur de silenci oculta la col·laboració secreta i sovint criminal entre aquestes institucions i diversos grups terroristes unionistes. És el que en diuen "the collusion", la conxorxa. "El joc de la veritat" ("Game of truth") explica algunes d'aquestes històries. 

La primera, la de l'atemptat amb bomba que va destruir, el 1971, un pub anomenat McGurk's a l'àrea catòlica de Belfast. Quinze parroquians hi van morir i disset més van quedar ferits. Tot i que la zona i les víctimes eren netament catòliques i republicanes, la policia britànica i els mitjans unionistes van córrer a atribuir aquest atemptat a l'IRA, i els mitjans nord-irlandesos es van adherir a aquesta versió.

No ho deien per error, ni per casualitat. La guerra psicològica era un dels ingredients principals de la contrainsurgència militar britànica: desinformació, propaganda, el que fos necessari per desacreditar l'enemic. Colin Wallace, oficial britànic assignat al departament d'operacions psicològiques, explica en el documental com es va desplegar, la mateixa nit de l'explosió, la falsa versió policial.

Sis anys després de l'atac al McGurk's, un excombatent unionista anomenat Robert Campbell va confessar davant de la policia que n'era l'autor. Mai no ha quedat clar qui l'hi va ordenar ni qui va escollir l'objectiu. 

"El joc de la veritat" entra també, a partir de l'assassinat d'un advocat, Pat Finucane, en el joc d'amenaces i atacs contra juristes del bàndol catòlic. Fins i tot al propi Parlament britànic, un ministre va afirmar que certs advocats eren inequívocament simpatitzants o col·laboradors de l'organització armada catòlica, fet que es va interpretar com a llum verda per convertir-los en objectiu. També en aquest cas, amb múltiples evidències, ha estat impossible demostrar la conxorxa entre l'estat britànic i les bandes paramilitars unionistes, responsables de centenars d'assassinats. 

El paper d'aquestes bandes, unitats paramilitars extremadament violentes com l'Associació de Defensa de l'Ulster (UDA), que duien a terme operacions en què l'exèrcit no podia actuar obertament, també va ser fonamental en el conflicte. La connivència amb la policia, segons els observadors, era evident: robatoris d'armes, accés a informació reservada, impunitat absoluta. 

Qui es cuidava de fer efectiva aquesta connivència, la "conxorxa", a dins mateix de la policia, era la Secció Especial vinculada als serveis d'intel·ligència, en funcions de policia política. Una secció omnipotent per interferir les investigacions criminals ordinàries i impedir la detenció, interrogatori i inculpació de possibles informadors. Segons un expert entrevistat al documental, als arxius computeritzats de la Secció Especial hi havia les dades d'un 40% de la població nord-irlandesa, en una operació massiva de control inèdita fins al moment. 

El paper dels agents dobles, infiltrats i informadors de la policia no ha estat esclarit mai. Informes oficials encarregats molts anys després es limiten a constatar la falta de control dels successius governs britànics per mantenir els seus agents dintre de la llei. Un nombre indeterminat de serveis i cossos civils i militars, legals o encoberts, va participar en el conflicte nord-irlandès del costat unionista, amb un cost immens en vides i béns, en pressupost i en desestabilització. 

També, òbviament, l'IRA va jugar a la desinformació i va emprar mètodes execrables. Per contrarestar la infiltració, l'Exèrcit Republicà Irlandès va desenvolupar un servei d'intel·ligència i seguretat propi extremadament eficaç. Quan es descobria un traïdor -un informant, un agent doble- era immediatament executat. Això va tenir tràgiques conseqüències també dins del camp republicà, amb errors que no només suposaven la mort del suposat infiltrat, sinó també la mort civil de la seva família, marginada per veïns i amics. Aquestes són, probablement, les famílies a qui més ha costat reivindicar els seus éssers estimats. Aquest és el cas del fill de Frank Mulhern, un dels testimonis del documental. 

Un altre dels casos investigats és l'explosió d'una bomba amb nou morts en una peixateria, al veïnat de Shankill, un barri protestant. Una recerca periodística va demostrar, anys després, que tot i que els executors eren joves republicans, qui va ordenar l'atemptat, un comandament de l'IRA, era un infiltrat de la Secció Especial. Tot i la incredulitat inicial, també hi ha famílies unionistes entre les que denuncien el joc brut del govern britànic durant el conflicte a Irlanda del Nord. 

Sense justícia no hi pot haver veritat i, tal com conclou el documental, sense veritat és impossible tancar el dol. Però també és cert que de vegades, com passa a alguns dels testimonis del documental, és millor deixar-ho córrer per poder continuar vivint. "No necessito saber res més, se me'n fot qui sabia què, ja en tinc prou", diu el viudo d'una de les peixateres de Shankill.

El govern britànic ha practicat durant dècades una política de negatives i ajornaments, que per a molts té l'objectiu de no fer cap revelació mentre quedin a Irlanda del Nord testimonis vius dels anys dels "Troubles". 

Fitxa tècnica
Direcció i guió: Fabienne Lips-Dumas
Música original: Tristan Lepagney
2021

"El joc de la veritat" ("Game of truth") és una producció de Domino Production - Seppia - New Decade en coproducció amb RTBF.