Escoles, músics i artistes junts als Jocs Florals Escolars 2022
Alumnes de les escoles Pau Sans de l'Hospitalet, Llevantí de Mar de Sant Antoni de Calonge i Pau Casals de Rubí, amb estudiants de l'Escola Massana Centre d'Art i Disseny i de l'Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC, han treballat junts per oferir-nos l'adaptació dels tres contes premiats a la darrera edició 2022 dels Jocs Florals Escolars.
Així hem fet un treball en equip. El grup Caçafantasmes de l'escola Pau Sans de l'Hospitalet, el grup Els Investigadors, de l'escola Llevantí de Mar de Sant Antoni de Calonge i el grup Shake it off de l'escola Pau Casals de Rubí, han treballat amb els alumnes del Curs d'Il·lustració de l'Escola Massana, Centre d'Art i Disseny i de Composició Musical per Audiovisuals de la Escola Superior de Música de Catalunya i han fet junts aquets tres nous capítols del programa Una mà de contes: Volem la Pau! un conte sobre la guerra; Galetes ensucrades, un conte sobre la salud; i L'abella de la magrana, un conte sobre la cura de la Natura.
A més de poder gaudir d'aquestes fantàstiques històries, aquí teniu algunes imatges i comentaris sobre com s'han elaborat els tres nous capítols del programa. Esperem que us agradi.
VOLEM LA PAU!
Al país de les rodones grogues sempre hi ha festes i jocs que comparteixen amb els habitants del país de les rodones blaves. Però un bon dia, el Gran Groc, que s'ho mirava avorrit, va decidir que faria una guerra. A partir d'aquell moment les rodones grogues i les rodones blaves en lloc de jugar van haver de lluitar i esbatussar-se. Però allò no els va agradar gens i, decidides a desobeir les ordres del rei, van exclamar: Volem la pau! Sabeu com ho van solucionar?...
Imatges del conte original
Nens i nenes de l'escola Pau Sans de l'Hospitalet i autors del conte original "Volem la Pau". A classe preparant els materials per al dia de rodatge als estudis de Televisió de Catalunya. El conte està inspirat en l'obra de l'escultor Alberto Peral. Alberto treballa sempre amb formes molt senzilles. Aprofitant una exposició seva al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet que es titulava "Redonda redonda" , mestres i alumnes van participar en un taller impartit pel mateix artista.
Tot preparat per gravar la primera escena al plató. Els materials: peces de colors fetes amb goma Eva i suro blanc. Personatges sobre la taula, llestos per l'escena. L'enquadrament de càmera que podem veure al monitor de vídeo. I diu el guió: "Groc, lila, blau, taronja.... Uf... De països n'hi ha tants com colors"
Realització, producció, il·luminació... L'equip tècnic pendent dels petits grans artistes.
La Yuliya Protasova, compositora de la música original del conte Volem la Pau! a la sala d'àudio revisant el treball realitzat.
La Yuliya ens ha fet un regal meravellosos a tots. A més de compondre una música preciosa per al conte, com és d'Ucraïna, ha gravat una versió amb la seva pròpia veu i en el seu idioma natal: l'ucraïnès.
Versió en ucraïnès del conte Volem la Pau!
Tancava els ulls i m'imaginava interpretant amb unes tecles imaginàries.
A més de poder gaudir de la música que ha composat la Yuliya sense la veu de la narració, ella mateixa ens explica com va començar a estudiar música i en què s'ha inspirat per a compondre la música del conte.
Per compondre la música del conte "Volem la pau", em vaig inspirar en les cançons tradicionals ucraïneses que cantava quan era petiteta. Mentre creava les melodies, me'n recordava del lloc on vaig néixer i vaig créixer i on se'm va introduir al món de la música per primera vegada. Un lloc on ara mateix no puc tornar, però que porto sempre a la meva memòria. La música sempre m'ha acompanyat. Ja de ben petita, un dels meus grans somnis era aprendre a tocar el piano així que els meus pares em van apuntar a l'escola de la meva ciutat natal Berezhany. Aleshores, jo tenia set anys, però fins que no vaig complir els deu anys els meus pares no es van poder permetre el luxe de comprar-me un piano. Mentrestant practicava sobre una taula: tancava els ulls i m'imaginava interpretant amb unes tecles imaginàries les obres dels grans compositors. Com sovint em quedava a l'escola de música fins a les tantes per poder tocar, en un parell de vegades em van deixar tancada sense voler. Allò era divertit i aterridor alhora.
Sempre havia pensat que seria pianista clàssica, però, com és una professió difícil, més d'una vegada vaig estar a punt de rendir-me i de deixar l'instrument. Al final, com sabia que sense la música no podria ser jo mateixa, mai vaig abandonar la música. Amb el pas del temps, vaig anar descobrint diferents tipus de música que em cridaven molt l'atenció fins que un dia vaig trobar el món de les bandes sonores, on la música acompanya la imatge per crear juntes una història. Recordo que, sense pensar-ho gaire, vaig intentar compondre una melodia i trobar-ne una imatge perfecta que l'acompanyés. En veure el resultat final, vaig entendre quin seria el meu camí. I aquí estic, component música per a Una mà de contes. Espero que us agradi!
Aquí podeu escoltar la banda sonora del conte sense la veu en off. La música és una composició original de Yuliya Protasova.
GALETES ENSUCRADES
Al Robert i al seu gos, Golós, els agradava molt compartir passejades i galetes de sucre. Però un dia, al Golós li feia tant de mal la boca que no tenia esma per sortir a córrer pel parc. Què li deu passar?, va pensar amoïnat en Robert. Per sort, la veterinària de seguida ho va tenir clar. Potser la culpa és que el Golós havia menjat massa galetes? Ara, en Robert ho haurà de solucionar.
Imatges del conte original
La Judit Pesquero, l'Àngels de Blasi, la Paula Tura i la Sara Ventura, alumnes de l'Escola Massana, han fet una proposta gràfica per a aquest conte molt divertida. Una tècnica que mai havíem utilitzat a Una mà de contes. Han il·lustrat el conte utilitzant cartolines per als fons i dibuixant els personatges amb fils de llana.
Fils, càmera i acció!
Elles mateixes ens expliquen com ha estat l'experiència d'il·lustrar el conte
Tot va començar a partir de fer proves amb un cabdell de llana per al personatge del gos. Al principi el representàvem en volum, i va ser per a totes una troballa l'efecte de la línia amb el fil en pla. El fil de llana ha estat el material principal. Gràcies a les tècniques d'edició audiovisual, la dinàmica de fer i desfer va ser un gran descobriment. Podíem jugar amb el temps, amb l'aparició dels personatges i el factor sorpresa de no trobar la imatge completa a l'inici.Totes ens hem trobat a l'escola Massana, Centre d'Arts i Disseny de Barcelona al curs d'il·lustració. Principalment, el que ens motiva és transmetre idees, sensacions i expressar-nos a través de les arts gràfiques. El treball en grup ha estat molt fluid i dinàmic, les idees sorgien entre totes i ens hem recolzat en tot moment. Ens ha agradat que el fil conductor de la història hagi estat un fil de llana i el millor de tot, cruspir-nos les galetes ensucrades d'en Golós acabat la gravació!
Fils, càmera i acció! I a rentar-se les dents.
Amb fils de llana i galetes de debò. Estaven boníssimes. Les va preparar per a l'ocasió i calculant la mida adequada la Iris Fernández.
Nens i nenes de l'escola Pau Casals de Rubí, buscant un leitmotiv musical per a la banda sonora del conte.
El Germán Pérez, compositor de la música original del conte Galetes ensucrades, a la sala d'àudio revisant els nivells de les pistes de so.
Il·lustracions amb fils i música composta amb instruments de corda
El Germán ens explica com ha elaborat la música del conte
El meu nom és Germán Pérez Tort i soc compositor de música clàssica. He estudiat a Mèxic, als Estats Units i a Catalunya. Fa catorze anys que em dedico a la composició i cada dia m'agrada més i em sento més involucrat en la música. Per a compondre la música de ''Galetes Ensucrades'' m'he inspirat en tot el que conec i he après sobre música infantil. He evitat sons aclaparadors, tibants o pesats i he buscat formes senzilles i lleugeres. He creat un tema per a l'amistat del gos amb el seu amo i un tema per als monstres de les càries. Introduint variacions a partir dels motius musicals que van aportar els autors del conte original. El tema de les càries apareix de manera subtil i cada intervenció és lleugerament més agressiva fins al clímax del malson. Un conte il·lustrat amb fils i una música composta sobretot amb instruments de corda: una feliç trobada.
Aquí podeu escoltar la banda sonora del conte sense la veu en off. La música és una composició original de Germán Pérez.
L'ABELLA DE LA MAGRANA O ANIMALS DALINIANS
L'abella d'aquest conte vivia en el món dels somnis, i feia un brunzit cridaner que molestava a tothom. Així no es pot dormir, protestaven els animals cansats. I a l'abella, avergonyida, no li va quedar més remei que marxar. L'endemà, el silenci va preocupar als animals que van sortir a buscar-la aprofitant el son profund d'un pintor. Però un cop van creuar al món dels humans, van descobrir un lloc ple de fums i contaminació. Aquí no es pot respirar, es queixaven molestos. I van haver d'afanyar-se a trobar a l'abella, abans de poder tornar.
Imatges del conte original
Els autors de la versió original d'aquet conte són alumnes de l'escola Llevantí de Mar de Sant Antoni de Calonge. Viatjar dels somnis a la realitat o de la realitat als somnis sembla fàcil. Però com ho expliquem amb imatges? Aquest conte ens dóna una idea de com es relacionen els somnis amb l'art i com ens hem de cuidar entre tots, si no volem que la realitat es converteixi en un malson.
Maritxell Garriga, Aina Espin i Noé Aceitón, alumnes de l'Escola Massana i autors de la nova proposta gràfica d'Animals Dalinians o L'abella de la Magrana. Esperen que l'il·luminador disposi els focus sobre l'escena per començar a treballar.
Que no us quedin enganxats els personatges als dits!
La Maritxell, l'Aina i el Noé ens expliquen com ha estat l'experiència d'il·lustrar el conte
Vam fer una pluja d'idees en la que vam anar simplificant el màxim possible, mantenint l'essència del conte i intentant que fos entenedor i entretingut per al públic d'Una mà de contes. Volíem crear una narrativa simbòlica a partir de les mans i la mateixa gestualitat dels personatges. Nosaltres estudiem Il·lustració a l'Escola Massana, però abans havíem fet coses diferents: arts escèniques, belles arts i disseny gràfic. Els tres utilitzem la il·lustració com a llenguatge i com a eina de pensament. Al cap i a la fi, és la nostra manera de comunicar-nos. El rodatge va ser molt dinàmic. Es va crear un ambient de treball agradable que ens permetia dirigir amb facilitat la feina, jugar amb les diferents possibilitats, i també afrontar els reptes que es presentaven durant la gravació. Ah!, una anècdota: provant les diferents tècniques per pintar els colors de cadascun dels animals, vam provar una pintura defectuosa que no acabava de marxar i ens va deixar les mans tintades durant dies. Aneu amb compte quan feu servir pintures, que no us quedin enganxats els personatges als dits!
Un conte a cinc mans. Una per personatge: elefant, jirafa, tigre, pop i mosques. Mai havíem utilitzat tantes mans per il·lustrar un conte!
El Néstor Alejandro Salas i el Miguel Bruñó, compositors de la música original del conte L'abella de la magrana, o Animals Dalinians, com com es titula el conte original, a la sala d'àudio revisant el treball fet i atents al brunzit de l'abella.
Els instruments són els personatges
El Néstor i el Miguel ens expliquen el seu mètode de treball
La música de L'abella de la magrana acompanya als seus personatges. L'elefant és un contrabaix, greu i pesat. El pop és una marimba, aquàtica i flexible. La girafa és un clarinet, sinuós i tranquil. Les mosques són violins, ballarins i molestos. El tigre és una guitarra elèctrica, potent i enfadada. I per últim, l'abella, que fa els seus brunzits cantant. Els personatges entonen una melodia al principi del conte, quan es presenten, i tornen a entonar-la quan fan una festa. Però també tenen una altra melodia, més misteriosa, que els acompanya en el seu viatge per la ciutat. Tot porta una música en dins si pares bé l'oida.
Aquí podeu escoltar la banda sonora del conte sense la veu en off. La música és una composició original de Nestor Alejandro Salas i Miguel Bruñó.
PRESENTACIÓ DELS CONTES AL SALÓ D'ACTES DE L'ESCOLA MASSANA CENTRE D'ART I DISSENY
Presentació dels contes al saló d'actes de l'Escola Massana Centre d'Art i Disseny amb presencia de tots els equips que han treballat en la producció dels nous capítols. Professorat, alumnes i equip del programa celebrant el treball en comú.
